Sant Boi es va adherir l'any 1997 a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i als Compromisos d'Aalborg. Dos anys després començava l'ecoauditoria de Sant Boi, que va acabar l'any 2000. Amb aquesta auditoria ambiental es van establir les bases metodològiques per continuar treballant els anys posteriors en la definició dels programes socials i econòmics fins a l'elaboració del Pla d'acció local 2003-2010 per a la Sostenibilitat de l'Agenda 21 de Sant Boi, que va ser aprovat pel Ple municipal de data 28 d'abril de 2003. Aquest contemplava, entre altres accions, la promoció d'un Pacte Cívic per la Mobilitat Sostenible i l'elaboració un Pla de Mobilitat.

La manera en què es mouen els ciutadans i quin ús fan de l'espai públic s'ha convertit en un dels problemes més actuals de les grans ciutats. Sant Boi, com altres ciutats de l'entorn metropolità, no està aliena a aquests problemes on, sovint, es confronten interessos molt diversos i, fins i tot, contraposats (comerciants, residents, vianants, conductors...). Tots els ciutadans fan ús de l'espai públic de diverses maneres i, per tant, exigeixen un espai adaptat a totes aquestes maneres d'utilitzar-lo. Conciliar aquests usos i interessos no és fàcil i requereix una presa de consciència molt important per part de la ciutadania.

Els aspectes de mobilitat a les ciutats cada vegada estan exercint més pressió sobre els governs locals, demandant solucions que no sempre són possibles si no es fa un canvi de l'actual model de mobilitat basat en un ús abusiu de l'automòbil. A Sant Boi la mobilitat s'havia situat en el debat polític i ciutadà i es va creure adient prendre la iniciativa i posar sobre la taula propostes que fessin avançar de manera constructiva aquest debat.

És en aquest context que es decideix obrir un procés participatiu, ampli i ambiciós, que tingués per finalitat assolir un pacte ciutadà sobre els principis que han de guiar les polítiques de mobilitat a Sant Boi.

El projecte es dirigeix a tots els ciutadans del municipi.

El projecte està vinculat amb l'Agenda 21 municipal i amb totes les polítiques de mobilitat, seguretat i medi ambient de l'administració pública al municipi.

El Fòrum 21 va ser l'escenari participatiu de l'Agenda 21 durant quatre anys. Una vegada aprovat el Pla d'acció per la sostenibilitat, el Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat (CMMAS) va assumir la continuïtat de la participació amb l'objectiu de fer-ne el seguiment i avaluació contínua. És en el si del CMMAS que sorgeix la iniciativa de posar en marxa un Grup de treball per impulsar el Pacte Cívic i el Pla de Mobilitat. El CMMAS va elevar la proposta a la Junta de Govern Local, on es decideix assumir-la i organitzar un procés de participació ciutadana obert a tots els sectors de la població implicats en la mobilitat. El primer pas és constituir un equip de treball liderat per la Regidoria de Vía Pública, els membres del qual es designen en el Comitè de Direcció de Transversalitat i Treball en Xarxa. L'equip va estar compost finalment per una dotzena de representants de diferents àrees tècniques i polítiques de l'Ajuntament, coordinats per la cap de l'Àrea de Serveis de Ciutat i Seguretat Ciutadana.

El procés de participació ciutadana es desenvolupa en dues grans fases:

1.- Durant la primera es va elaborar el Pacte Cívic per la Mobilitat Sostenible, aprovat pel Ple municipal. El Pacte és un document de consens on es recullen els principis i les definicions bàsiques que han d'inspirar l'adopció posterior de mesures concretes que afectin la mobilitat. Aquesta fase es va dur a terme des del novembre de 2004 a l'octubre de 2005.

2.- A la segona fase es va desenvolupar l'elaboració en si del Pla de Mobilitat Sostenible i Segura i la seva progressiva implantació, en la qual s'ha donat continuïtat a la Comissió de Mobilitat com a espai de suport i consens permanent.

El Pla de Mobilitat està constituït per les mesures concretes que s'adoptin en relació a la mobilitat. És, per tant, una fase en procés continu de construcció.

51.374,35

Les despeses es van dividir en: 10.000€ a assessorament i dinamització de sessions, 11.900€ a suport tècnic, 4.474,35€ a imatge i difusió i 25.000€ per personal.

Es van contractar tres persones de l'empresa EIDOS, amb una dedicació de 200 hores. També hi ha hagut una dedicació molt important per part de diversos tècnics municipals, especialment dels responsables dels aspectes de mobilitat i participació ciutadana. Una estimació de les hores emprades per aquests tècnics supera les 1.000 hores.

Per portar a terme aquest procés es va crear una estructura en la que s'interrelacionen tots els actors que han intervingut: polítics, tècnics i ciutadania.
1.- La Comissió de Direcció és l'òrgan directiu del procés, és qui l'ha impulsat i ha definit els objectius, les estratègies polítiques. És on recau el lideratge polític del procés.
- Composició: regidors de mobilitat, serveis de ciutat, disseny i promoció de ciutat, benestar social i educació, caps d'àrea i alts tècnics amb responsabilitats en la matèria i equip tècnic de participació.
- Funcions: impulsar el procés de participació, prendre les decisions estratègiques de caràcter polític, definir les línies bàsiques del procés i liderar les orientacions polítiques de l'equip de govern en l'àmbit de la mobilitat.

2.- La Comissió de Seguiment es va proposar com a un espai per donar resposta a diferents necessitats del procés. Amb l'experiència en altres processos, es demostrava que els aspectes formals, logístics i/o metodològics podien ser un entrebanc afegit a la pròpia dificultat de la participació. És per això que es va proposar la seva creació, en el si de la qual es van pactar tots els aspectes referits al procés en tant que procés.
- Composició: aquest grup promotor ha estat mixt, en el sentit que estava format per la part tècnica de la Comissió de Direcció i una representació dels col·lectius socials de la ciutat. La composició ha estat la següent: regidora de Mobilitat, 3 tècnics municipals, un representant de la Federació d'AV, de la Federació del Comerç, de la Federació d'Associacions de Pares (FAPAC), del grup ecologista Benviure, de l'associació Amics de la Bici i un representant de cada grup polític.
- Funcions: pactar la proposta metodològica del procés i els aspectes que se'n deriven (calendari, dinàmiques i tècniques de treball), pactar la definició dels agents interlocutors, pactar la proposta d'àmbits temàtics per al debat, vetllar pel bon desenvolupament del procés.
Aquesta ha estat la comissió que ha tingut un treball més intensiu de seguiment de tot el procés i ha estat un factor clau en els bons resultats assolits. Un cop signat el Pacte Cívic, aquesta comissió, amb la incorporació d'algun membre més, s'ha constituït com a Comissió de Mobilitat, òrgan consultiu, encarregat del seguiment de les actuacions municipals en matèria de mobilitat.

3.- El Plenari està format per la totalitat dels agents locals i tècnics/ques que han participat en el debat i han construït de manera participativa el Pacte Cívic per a la Mobilitat Sostenible i Segura i el Pla de Mobilitat.

Aquest ha estat un procés basat en la presència dels diferents agents que volien participar, per la qual cosa no s'ha habilitat un espai virtual de debat. Les convocatòries s'han fet via correu electrònic i via correu ordinari, en funció de l'opció escollida pels participants. Es va obrir dins del lloc web de l'Ajuntament un apartat de mobilitat en el que es van penjar els diferents documents de treball i el Pacte Cívic per a la Mobilitat Sostenible i Segura.

Coincidint amb la Setmana de la Mobilitat, es va activar al mateix espai del lloc web municipal el mural “Donem la cara contra el canvi climàtic”, on es van penjar les fotografies dels nombrosos ciclistes participants en una de les activitats associades a la campanya de sensibilització per la mobilitat sostenible i segura. Al temps que hi accedien podien consultar l'estat del procés de participació i els documents disponibles.

El procés de participació es va desenvolupar durant un any i mig, amb 32 seminaris de treball amb els ciutadans representants de diversos col·lectius (educació, comerç, transport, associacions de veïns, entre d'altres). En la primera fase del procés hi ha hagut un retorn immediat als participants. La darrera sessió de la segona fase va consistir en el retorn de les més de 145 propostes que s'havien recollit durant les diferents sessions de treball.

En total s'ha aconseguit implicar 125 persones, representants de 65 entitats, empreses, institucions de diversos sectors relacionats amb els temes de mobilitat. Del total de participants, 20 van ser tècnics, 4 polítics i 101 eren ciutadans. D'aquests, 20 eren membres d'associacions de veïns, 14 d'empreses, 18 de sindicats i partits polítics, 58 d'altres associacions, 6 d'altres entitats, a més de 5 ciutadans a nivell individual.

Tot i que no s'han recollit dades sociodemogràfiques dels participants, a partir del noms d'aquests s'ha pogut extreure que hi ha una preponderància d'homes (71%), en total 89, sobre les dones (29%), en total 36.

El resultat del procés ha estat el Pacte Cívic, signat per 35 organitzacions de diferents àmbits, i que recull els principis i criteris generals pels que s'ha de regir la política de mobilitat en els propers anys. Al mateix temps, el Pla de Mobilitat recull bàsicament la jerarquització viària de la ciutat i diferents propostes d'actuació a desenvolupar en aspectes com l'aparcament, l'accessibilitat, l'estalvi energètic, la seguretat vial... El resultat de tots aquests processos no té conseqüències legislatives, ja que el document aprovat no té caràcter normatiu.

Paral•lelament, una de les conseqüències d'aquest procés ha estat la creació de la Comissió de Mobilitat, formada per representants de les organitzacions veïnals, comercials, educatives, ecologistes... que té com a funció, un cop finalitzat el procés participatiu, de vetllar pel compliment dels continguts del Pacte Cívic i del Pla de Mobilitat.

S'han realitzat activitats de sensibilització de la ciutadania vers la mobilitat i d'informació sobre el procés participatiu. Aquestes actuacions van ser de diferent tipus:

1.- Articles temàtics mensuals: s'ha publicat a la revista gratuïta municipal Viure Sant Boi una sèrie mensual d'articles de divulgació adreçats a tota la ciutadania sobre diferents aspectes d'interès al voltant de la mobilitat.
2.- Informació al lloc web municipal: durant el procés es va crear una pàgina d'informació al web municipal amb els resultats del pacte, les dades més significatives, consells d'estalvi i informació de les activitats paral·leles.
3.- La biblioteca de la mobilitat: des de l'inici del procés es va posar a disposició de tots els participants un recull de dades, projectes, estudis, que des de l'Ajuntament i entitats ciutadanes s'havien elaborat sobre temes relacionats amb la mobilitat. Aquest material es va ubicar en un centre cívic, accessible a la consulta de tothom, i també es va digitalitzar i es va lliurar a tots els participants en el procés.
Està previst editar un CD amb tota aquesta documentació, a més a més d'altres documents, estudis... relatius a aspectes de mobilitat.

El projecte ha rebut el Primer Premi d'Innovació Democràtica 2006, per a municipis de més de 50.000 habitants, del Departament de Relacions Institucionals i Interior de la Generalitat de Catalunya.

Interna

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

S'ha elaborat una memòria amb dades sobre la participació de tipus quantitativa i qualitativa.

Respecte als objectius inicialment previstos, s'ha aconseguit generar un consens social sobre els criteris bàsics, estratègies i actuacions respecte a la mobilitat sostenible, desenvolupant en primer lloc el Pacte per a la Mobilitat Sostenible i Segura a Sant Boi de Llobregat i, posteriorment, el Pla de Mobilitat Sostenible i Segura.

S'han detectat diferents efectes entre els participants:
- Una major conscienciació per la problemàtica ambiental que comporta el model insostenible de mobilitat, basat en l'ús del vehicle privat, al qual tendeixen les ciutats.
- Una millor comprensió respecte la mobilitat és quelcom més que la regulació del trànsit.
- Millores en la valoració de la complexitat que suposa abordar els temes de mobilitat donades les diferents perspectives e interessos, sovint contraposats, que tenen els ciutadans al respecte (una mateixa persona té interessos diferents segons quin rol juga: vianant, conductor, comerciant...).

Cal remarcar la implicació que han tingut alguns participants del sector privat, que, a diferència de les entitats no lucratives, no participen habitualment en les instàncies i els processos participatius.

Segons els tècnics municipals s'ha aconseguit un canvi que ha servit per dotar-los d'uns instruments de planificació estratègica molt potents, fruit d'un ampli consens facilitat per aquest procés de participació ciutadana.

L'èxit del procés participatiu també ha de servir d'exemple a altres àrees municipals en el sentit de veure la participació ciutadana com un factor de millora més que com un obstacle i, per tant, d'impulsar aquests processos.

Des de la perspectiva interna de l'Administració local aquest procés ha posat en evidència la necessitat de treballar d'una manera més coordinada i valorant els impactes que poden tenir determinades decisions de manera global.

Un dels reptes plantejats és el de consolidar la Comissió de Mobilitat com un veritable fòrum de debat i seguiment de les actuacions municipals en aquesta matèria. També serà un repte, a mida que s'apliqui el Pla de Mobilitat, comprovar la millora dels indicadors que el Pla de Seguiment del PALS a Sant Boi contempla, comuns a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i comparables amb els indicadors comuns europeus, que reflectiran el grau d'eficàcia de llur implantació. Aquests indicadors són també els adoptats per fer el seguiment del compliment del Pacte (desplaçaments en els diferents mitjans de transport, vehicles de tracció mecànica per 1000 habitants, entre d'altres).

Aquesta experiència pot ser transferible a una altra ciutat sense dificultat, adaptant-la, lògicament, al context.