Amb l’aprovació i entrada en vigor de la Llei 19/2021 per la qual s’estableix l’Ingrés Mínim Vital (IMV), s’integra en la Seguretat Social una prestació no contributiva reconeguda com a dret subjectiu per a llars amb ingressos considerats insuficients. Aquest ingrés suposa el primer programa de renda mínima d’àmbit estatal.

Paral·lelament, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions (MISSM) impulsa 34 projectes pilot per al desplegament d’itineraris d’inclusió vinculats a l’IMV, amb l’objectiu de millorar la seva taxa d'accés i la seva efectivitat a través polítiques actives d'inclusió. Els projectes es financen amb el del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència a partir de l'Instrument Europeu de Recuperació (Next Generation EU) i estan subjectes a avaluacions externes d’impacte. Per a realitzar aquests projectes, el MISSM estableix convenis amb diferents comunitats autònomes, ajuntaments i entitats del tercer sector d’acció social que, al seu lloc, reberen una subvenció directa per dur-los a terme.

L’Amunt!, liderat des de l’Àrea de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat 1 de l’Ajuntament de Barcelona, va ser un d’aquests projectes. Els elements més característics
d’aquest nou model eren: la realització d’una acollida i diagnosi integral de la persona; la seva adscripció a una o diverses actuacions ajustades al seu perfil, necessitats i interessos; i un acompanyament personalitzat per ajudar-la a realitzar el seu itinerari.

El disseny de l'Amunt! s'inspirava en la lògica de la finestra única (one-stop shop, en l'expressió anglesa): a través d'un únic dispositiu d'entrada es donava accés a serveis i
activitats que habitualment s’ofereixen de forma sectorial. Així mateix, en la base de l'Amunt hi havia una concepció multidimensional de la inclusió, motiu pel qual el catàleg d'activitats que incloïa es vinculava a quatre àmbits complementaris -social, comunitari, laboral i formatiu- i en la seva implementació participaven serveis i recursos de diversa índole i especialització. El plantejament que hi havia darrere era evolucionar d’un model de sectorització i cooperació cap a un d’integració de serveis, a través del qual es proporcioni un acompanyament personalitzat i flexible a la persona.

En el cas concret dels àmbits social i comunitari, liderats, respectivament, per un equip de professionals de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) i del Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona, les actuacions i activitats executades estaven especialment integrades i es van dur a terme en un entorn transformador, exemplificant el que serien uns serveis socials comunitaris.

L’Equip d’Atenció Social va executar tasques d’orientació, suport i acompanyament social i psicològic en sessions individuals, grupals i de caràcter comunitari. A banda d’intentar augmentar l’autonomia de les persones ateses, la finalitat era oferir un acompanyament personalitzat que facilités participar i finalitzar les activitats dels diferents serveis que es duien a terme en el marc del projecte. Pel que fa a l’acció comunitària, les educadores socials van desplegar diferents actuacions (dinàmiques grupals, tallers, sortides culturals a la ciutat, sessions de lideratge comunitari, etc. ) amb l’objectiu de reforçar els vincles socials i l’arrelament i el coneixement del territori, tot millorant el seu benestar emocional en trencar situacions d’aïllament social o soledat no desitjada.

El projecte s'adreçava a persones d'entre 18 i 65 anys residents a Barcelona que formaven part de llars beneficiàries de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) i que presentaven dificultats d'accés a l'ocupació formal i d'integració sociocomunitària. Inicialment, es preveia atendre 1.000 persones, però finalment la intervenció es va dur a terme amb 829 participants.

L'àmbit territorial del projecte va ser la ciutat de Barcelona. Les actuacions es van desenvolupar als diferents territoris de la ciutat mitjançant els equips dels serveis socials i d'acció comunitària, però no es limitaven a un districte o barri concret, sinó que tenien un abast municipal.

El Projecte Amunt! estava estretament vinculat a diverses polítiques i programes d'inclusió social i laboral. S'emmarcava en el desplegament dels projectes pilot d'itineraris d'inclusió vinculats a l'Ingrés Mínim Vital (IMV) impulsats pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions (MISSM) i finançats amb els fons europeus Next Generation EU.

A més, integrava la intervenció de diferents serveis i recursos municipals i d'entitats socials, com ara:
- L'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS)
- El Servei d'Acció Comunitària de l'Ajuntament de Barcelona
- Barcelona Activa
- El Consorci d'Educació de Barcelona
- Les entitats del Programa Làbora (ECAS, FEICAT i Creu Roja)

Finalment, els aprenentatges del projecte van servir per incorporar elements del seu model d'inclusió sociolaboral al Programa Làbora, afavorint la continuïtat i la transferència de les bones pràctiques desenvolupades.

Fase 1. Disseny, planificació i procés de reclutament

- Octubre 2021: Presentació de la proposta del projecte per optar a una subvenció de la convocatòria “Proyectos Piloto Inclusión Social PRTR 2021" (Reial Decret 938/2021), finançada per la Unió Europea-Next Generation EU.
- Desembre 2021: L’Ajuntament de Barcelona i el MISSM signen el conveni que dóna inici al projecte Amunt!
- Gener-maig 2022: Selecció de persones complint amb les exigències de l’avaluació d’impacte RCT, a partir de dades proveïdes pel MISSM. Perfil: persones d’entre 18 i 65 anys residents a Barcelona a llars perceptores de l’IMV.
- Juny-juliol 2022: Adhesió de potencials participants (5.472 persones); celebració de 60 sessions informatives grupals territorials; configuració del grup de control (433 persones) i el grup de tractament (749 persones) amb les persones que finalment accedeixen a participar.
- Juliol-setembre 2022: Anàlisi de les ràtios a assumir per professional i assignació de referent social a totes les persones del grup de tractament.

Fase 2. Intervenció amb les persones participants

- Quart trimestre 2022: realització d’un segon reclutament per intentar arribar a 1.000 persones ateses pel servei de l’Amunt (s’aconsegueixen 80 participants més i la intervenció s’adreça, finalment, a 829 persones).
- Setembre 2022-setembre 2023: període d’implementació.
A) Acollida (set-des. 2022): procés d’acollida i co-diagnòstic sociolaboral a 668 persones. Cada professional de l’equip d’atenció social, treballa en tàndem amb una tècnica d’orientació laboral.
B) Seguiment (gener-juliol 2023): l’equip d’atenció social duu a terme tasques d’orientació, suport i acompanyament social i psicològic en sessions individuals, grupals i de caràcter comunitari. L’equip d’acció comunitària desplega accions als territoris per treballar els vincles socials i les habilitats relacionals de les persones.
C) Tancament (juliol-set.2023): tancament personalitzat amb les persones participants.

Fase 3. Avaluació del projecte

- Octubre 2023-maig de 2024: avaluació d’impacte mitjançant metodologia experimental RCT, a partir de la informació proporcionada per registres administratius i les enquestes basal (setembre 2022) i post (quart trimestre 2023).
- Setembre-març 2023: avaluació qualitativa realitzada per l’Institut Metròpoli, amb l’objectiu d’analitzar amb profunditat el procés d’implementació d’aquest nou model d’inclusió sociolaboral.

2.982.207,38 €

El pressupost del projecte s’englobava en el marc de la subvenció que el MISSM va atorgar a l’Ajuntament de Barcelona, els fons de la qual provenien dels Fons Europeus Next Generation. L’import d’aquesta subvenció va ser de 9319.398,05€, tot i que només es va executar un 32% d’aquest pressupost.

En el cas concret als equips d’atenció social i d’acció comunitària, els costos associats van ser els atribuïbles al personal i els costos indirectes relacionats amb material i infraestructures.

Pel que fa als recursos humans, l’equip d’atenció social estava format en un inici per 12 persones:
- 1 coordinadora
- 6 treballadores socials
- 3 educadores socials
- 1 psicòloga
- 1 administrativa.
Tanmateix, el març del 2023, a causa d'un procés intern de mobilitat horitzontal dins de l’IMSS, l’equip es va reestructurar en 9 professionals. Per la seva banda, l’equip d’Acció Comunitària va estar integrat per 3 educadores socials.

Les normes i mecanismes de participació implementats es basaven en:

- Participació voluntària: les persones beneficiàries de l'Ingrés Mínim Vital s'havien d'adherir voluntàriament al projecte després d'assistir a sessions informatives organitzades als diferents territoris de Barcelona.
- Acollida i co-diagnosi compartida: cada participant iniciava el procés amb una diagnosi integral realitzada conjuntament per professionals de l'atenció social i de l'orientació laboral, fet que afavoria la participació activa en la definició del seu itinerari.
- Itineraris personalitzats: les activitats s'adaptaven al perfil, les necessitats i els interessos de cada persona, promovent la seva implicació en la presa de decisions sobre el procés d'inclusió.
- Acompanyament continuat: cada participant disposava d'un equip de referència que feia el seguiment individual, oferint suport social, psicològic i laboral durant tot el projecte.
- Participació en activitats grupals i comunitàries: es van organitzar tallers, dinàmiques grupals, sortides culturals i activitats de lideratge comunitari per fomentar la participació, els vincles socials i la integració al territori.
- Coordinació interprofessional: els diferents serveis (socials, comunitaris, laborals i formatius) treballaven de manera coordinada mitjançant espais de seguiment compartits, garantint una intervenció coherent i centrada en la persona.

En conjunt, aquests mecanismes promovien una participació activa de les persones participants, basada en la personalització de l'atenció, la corresponsabilitat en el seu itinerari d'inclusió i la coordinació entre els diferents agents implicats.

La implementació d'aquest model innovador d'inclusió va assolir diverses fites. Per una banda, va facilitar un enfocament més personalitzat i empoderador gràcies al gir metodològic implementat a partir de: l’establiment de relacions professionals-participants més properes i horitzontals; donar un paper central a l'atenció del malestar i el benestar emocional de les persones; intervenir en espais i equipaments diferents dels habituals; i establir canals de comunicació amb les professionals més ràpids i accessibles. A més, la incorporació de l'acció comunitària com a una política activa d'inclusió va ser efectiva per enfortir les xarxes relacionals, reduir l'aïllament social i millorar el benestar subjectiu de les persones, alhora que les va ajudar a conèixer millor el territori i els seus recursos.

Per altra banda, en relació amb les organitzacions implicades i els seus equips professionals, el projecte Amunt! va aconseguir provar dinàmiques de governança intersectorial entre professionals de diferents serveis més eficaces, principalment a través d'un espai de seguiment permanent. En relació amb l’equip d’atenció social, destaca la transformació del seu rol, apropant-lo més a l'acompanyament i suport a les persones – suport autodirigit– que a la prescripció de recursos. Aquest canvi va generar, en termes generals, una major satisfacció entre les professionals. A més, l’Amunt va suposar una ampliació de la cobertura dels serveis, en proporcionar atenció psicosocial a persones beneficiàries de l'IMV que no havien tingut contacte previ amb els serveis socials; i en arribar a perfils més complexos en el cas dels serveis d'activació laboral i formatius, gràcies a la flexibilització i adaptació de l'accés i ús d’aquests recursos. Finalment, i pel que fa a la integració dels serveis socials i laborals, es va experimentar amb un tàndem professional entre atenció social i orientació laboral -referencialitat compartida- basat en una coordinació intensa i una perspectiva de proximitat territorial. Els bons resultats aconseguits en aquest sentit han generat que, posteriorment a la finalització d’aquest projecte, s’hagin incorporat elements del model d’inclusió sociolaboral de l’Amunt! en el model d’atenció de les entitats del programa Làbora.

El Projecte Amunt! es va difondre mitjançant diversos canals institucionals i tècnics. L'Ajuntament de Barcelona va publicar informació sobre el projecte, els seus objectius i els resultats de l'avaluació al seu portal web i a través de documents tècnics elaborats per l'Institut Metròpoli. També es van elaborar informes d'avaluació, tant quantitatius com qualitatius, amb l'objectiu de compartir els aprenentatges obtinguts i facilitar la transferència del model a altres administracions i entitats.
A més, durant el desenvolupament del projecte es van organitzar jornades participatives, grups focals i entrevistes amb els equips professionals per analitzar els resultats i recollir propostes de millora. Aquestes actuacions van contribuir a la difusió interna del model i a la generació de coneixement sobre la integració de serveis d'inclusió social i laboral.

Com a material de divulgació, també es va produir l'audiovisual «La participació comunitària en el marc del projecte Amunt!», que mostra el desenvolupament de les activitats comunitàries i l'experiència de les persones participants, contribuint a donar visibilitat a la pràctica i als seus resultats.

Amunt! ha estat considerat una experiència pilot d'innovació en polítiques d'inclusió social i laboral, impulsada pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions dins del programa estatal de projectes pilot vinculats a l'Ingrés Mínim Vital i finançada amb els fons Next Generation EU.

Els resultats i els aprenentatges del projecte s'han presentat mitjançant:
- La publicació de l'Avaluació qualitativa del projecte pilot Amunt!, elaborada per l'Institut Metròpoli;
- Informes tècnics i documents de l'Ajuntament de Barcelona sobre el desenvolupament i l'avaluació del projecte;
- Jornades participatives amb els equips professionals implicats, en què es van compartir les innovacions, els resultats i les possibilitats de transferència del model a altres serveis i administracions.

A més, diversos aprenentatges i elements metodològics del projecte s'han incorporat al Programa Làbora, fet que constitueix un dels principals reconeixements a la seva utilitat i al seu potencial de replicabilitat dins de les polítiques municipals d'inclusió sociolaboral.

El Projecte Amunt! va generar impactes positius tant en les persones participants com en els professionals i les organitzacions implicades. El principal impacte va ser la consolidació d'un model d'intervenció integral i coordinat, que va permetre donar una resposta més ajustada a les necessitats socials, laborals, formatives i comunitàries de les persones beneficiàries de l'Ingrés Mínim Vital.

En les persones participants, els principals impactes observats van ser:
- Una millora del benestar emocional i de l'autonomia personal;
- L'enfortiment de les xarxes socials i de la participació comunitària, reduint situacions d'aïllament;
- Una major vinculació amb recursos socials, formatius i laborals;
- Una millora de les competències personals i professionals, així com de l'ocupabilitat.

Pel que fa als serveis i als equips professionals, el projecte va afavorir:
- Una millor coordinació interinstitucional entre serveis socials, ocupació, educació i acció comunitària;
- La implantació d'un model de "finestreta única", amb diagnosi compartida i seguiment conjunt;
- Noves formes de treball interdisciplinari centrades en la persona i no en els recursos disponibles.

Finalment, el projecte va tenir un impacte institucional important, ja que va generar coneixement útil per al disseny de futures polítiques públiques d'inclusió. Els seus aprenentatges han servit per reforçar models d'intervenció integrats.

Externa

Institut Metròpolli

El Projecte Amunt! va demostrar que un model d'intervenció integral, personalitzat i coordinat és més eficaç per afavorir la inclusió sociolaboral de persones beneficiàries de l'Ingrés Mínim Vital. Els resultats mostren una millora en l'adhesió als itineraris d'inclusió, l'enfortiment dels vincles socials i una major atenció al benestar emocional de les persones participants.

Entre els principals objectius assolits destaquen:
- La implantació d'un model d'atenció integrat entre els àmbits social, laboral, comunitari i formatiu
- Un acompanyament més personalitzat i proper, adaptat a les necessitats de cada participant
- La millora de la coordinació entre els diferents serveis i professionals
- El reforç de les xarxes socials i de la participació comunitària de les persones participants
- La incorporació d'elements del model Amunt! al Programa Làbora, fet que evidencia la transferibilitat de l'experiència

Entre les fortaleses del projecte Amunt! destaca que va estar capaç de posar en pràctica una política d’inclusió sociolaboral amb visió més integral (personalitzada) i integrada (intersectorial). El projecte va evidenciar la millora de l’adherència als programes i de les persones participants quan s’ofereix una resposta integrada i coordinada per part dels diferents serveis. A més, la coordinació intensa entre els diferents recursos facilita fer intervencions més personalitzades i flexibles i treballar en paral·lel diferents dimensions de la vida de les persones. Aquesta estratègia s’ha demostrat més eficaç a l’hora de donar resposta a les seves dificultats concretes per la inclusió.

En aquest sentit, és interessant posar en valor que els principals trets del model d’inclusió sociolaboral de l’Amunt! coincideixen amb la totalitat d’elements inclosos en el decàleg de recomanacions del laboratori de polítiques d’inclusió del MISSM, elaborat a partir de l’evidència científica generada gràcies a aquests projectes pilots, i que s’ha materialitzat en el document “Palancas para la Inclusión”, aprovat pel Consell de Ministres, el qual té per objectiu dissenyar polítiques socials més eficaces i duradores.

Pel que fa a les dificultats o obstacles trobats durant el procés, la principal ha estat la reducció del temps d'intervenció a causa del desajust del calendari provocat pel retard en l'inici de les activitats. D'una banda, aquesta demora en l'inici de les activitats laborals i educatives va impedir que les persones poguessin participar en més d'una activitat consecutivament. Com a resultat, algunes de les peces clau del projecte, com ara la creació d'un itinerari seqüencial d'activitats d'inclusió adaptat al perfil i interessos de cada persona o el paper essencial de l'acció comunitària, es van veure desfigurades i van perdre la importància que se'ls havia assignat. A més a conseqüència d’aquestes dificultats de calendari i gestió, tampoc va ser possible executar la totalitat de la quantia de la subvenció.

Aquestes evidències subratllen alguns aprenentatges clau: la necessitat de fomentar polítiques d'inclusió cada cop més integrals, que combinin accions simultànies en diversos àmbits; que incloguin mesures complementàries per abordar les múltiples necessitats de les persones, com ara les dificultats de conciliació o els malestars emocionals; i que, en definitiva, permetin una atenció el més flexible i personalitzada possible.

El Projecte Amunt! presenta un alt potencial de transferència a altres administracions i organitzacions que treballen en l'àmbit de la inclusió social i laboral. El seu model, basat en la coordinació entre serveis, l'atenció integral i l'acompanyament personalitzat, és adaptable a diferents contextos territorials i a diversos col·lectius en situació de vulnerabilitat.

La pràctica es podria implementar en: ajuntaments i serveis socials municipals, consells comarcals i administracions supramunicipals, entitats del tercer sector dedicades a la inclusió social i laboral, serveis d'ocupació i orientació laboral i programes d'inserció sociolaboral dirigits a persones perceptores de rendes mínimes, persones aturades de llarga durada, joves en risc d'exclusió o altres col·lectius vulnerables.

Els resultats del projecte mostren que la metodologia és replicable. De fet, alguns dels seus elements ja s'han incorporat al model d'atenció del Programa Làbora, i les recomanacions derivades de l'experiència coincideixen amb el decàleg del Laboratori de Polítiques d'Inclusió del Ministeri, fet que reforça la seva viabilitat per ser aplicada en altres territoris i serveis.