El projecte s’inicia a finals de 2022, quan l’Ajuntament detecta la necessitat de donar una resposta al perfil de joves en situació de vulnerabilitat que quedaven fora dels circuits formatius i laborals ordinaris. Es tractava principalment de joves nouvinguts, molts d’ells en situació administrativa irregular, amb voluntat de formar-se i incorporar-se al municipi, però que trobaven dificultats per accedir als recursos existents per motius diversos: manca de documentació, barreres lingüístiques, trajectòries educatives discontínues o manca dels requisits d’accés als programes reglats.

Tot i que el municipi disposava d’una trajectòria consolidada en l’àmbit de les oportunitats educatives, especialment a través dels PFI-PTT (Programa de Formació i Inserció – Pla de Transició al Treball), l’increment de la demanda i les limitacions d’aquest tipus de recursos feien necessari complementar l’oferta existent amb una proposta més flexible i adaptada a les necessitats d’aquests joves. En aquest context, l'Ajuntament va identificar la importància de crear un espai previ d’acompanyament i capacitació que permetés reforçar competències personals, socials i professionals abans de l’accés a altres itineraris formatius o d’inserció laboral.

Aquesta necessitat es va fer especialment evident amb la desaparició de la figura del referent d’ocupació juvenil, que fins aquell moment havia desenvolupat un paper clau en l’orientació i l’acompanyament dels joves en la definició dels seus itineraris formatius i laborals. La desaparició d’aquest recurs va deixar un buit en l’atenció a aquells joves que, per la seva situació personal, social o administrativa, presentaven més dificultats per vincular-se als recursos habituals.

Davant aquesta situació, l’Ajuntament va impulsar una reorganització interna entre les àrees d’Educació, Acció Social, Joventut i Promoció Econòmica amb l’objectiu de garantir una atenció coordinada i mantenir referents estables per als joves. Fruit d’aquest treball transversal es va crear un grup motor format per professionals municipals, encarregat de dissenyar una nova proposta formativa pròpia: un recurs prelaboral flexible, pràctic i orientat a l’acompanyament integral, que permetés als joves adquirir eines per avançar cap a una major autonomia personal, educativa i laboral.

Població: joves de Palafrugell de 18 a 29 anys (excepcionalment de 16 anys) prioritzant aquells que es troben en situació de vulnerabilitat social com una situació administrativa irregular, joves nouvinguts i joves que no compleixen els requisits d’accés a altres formacions professionals reglades.

Territori: municipi de Palafrugell.

La pràctica està vinculada a diferents programes, serveis i actuacions municipals, i s’entén com una peça integrada dins d’un itinerari més ampli d’acompanyament educatiu, social i comunitari adreçat a joves en situació de vulnerabilitat. No es concep com una formació aïllada, sinó com un espai pont que facilita processos de transició, orientació i enfortiment competencial.

El projecte s’articula principalment des de dues àrees municipals. D’una banda, l’àrea d’Educació, a través del Punt d’Assessorament a l’Estudiant, que assumeix l’orientació educativa dels joves, l’acompanyament en la definició del seu itinerari formatiu i la coordinació pedagògica del projecte. De l’altra, l’àrea d’Acció Social, Ciutadania i Joventut, encarregada del seguiment social, el benestar i la gestió administrativa del projecte i la vinculació dels joves amb el territori, la participació i el sentiment de pertinença.

A mesura que els joves s’apropen a itineraris d’inserció laboral o formació reglada, s’incorpora també la responsable del Programa de Suport a l’Ocupació Juvenil del departament de Joventut, que combina el treball grupal amb un acompanyament individualitzat orientat a la millora de l’ocupabilitat i la inserció laboral. En l’àmbit educatiu, el Prelaboral complementa altres recursos del municipi com el Centre de Formació d’Adults i els cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística, actuant com a etapa prèvia que facilita l’accés posterior a itineraris com els PFI–PTT amb més garanties d’èxit. En aquest sentit, el projecte no substitueix aquests recursos, sinó que els complementa, reforçant competències bàsiques i facilitant la continuïtat formativa.

A més, el dispositiu treballa de manera activa la connexió amb altres espais formatius i educatius del municipi, promovent la compatibilitat amb la formació al CFA o al CPNL, evitant solapaments horaris i afavorint la continuïtat dels itineraris educatius. També s’impulsa la incorporació progressiva a aquests recursos mitjançant informació, suport en les preinscripcions i acompanyament durant tot el procés formatiu.

Finalment, la pràctica manté una vinculació estreta amb actuacions comunitàries i de benestar. La col·laboració amb entitats com la Fundació TRESC permet incorporar espais de suport emocional i d’acompanyament en processos de dol migratori, mentre que la Fundació Pallach facilita la participació en experiències de voluntariat. Paral·lelament, diverses activitats formatives es connecten amb projectes municipals concrets com horts comunitaris, campanyes de donació de sang, millora d’espais públics o accions amb equipaments i entitats locals, reforçant així la dimensió comunitària del projecte i la seva utilitat tant per als joves com per al conjunt del municipi.

La implementació del Projecte Prelaboral i Educatiu de Palafrugell s’ha desenvolupat de manera progressiva, a través de diferents fases que han permès passar d’una primera resposta municipal a una proposta formativa consolidada i amb continuïtat.

Fase 1. Detecció dels participants
El punt de partida del projecte és la detecció i derivació dels joves susceptibles de participar-hi. L’accés es produeix principalment a través de la tècnica comunitària de joves en situació de vulnerabilitat, els educadors de carrer, els serveis socials i el Punt d’Assessorament a l’Estudiant. També hi ha casos en què els mateixos joves coneixen el recurs a partir de la recomanació d’altres participants.

Un cop identificats els possibles candidats, es configura un grup reduït d’entre deu i dotze joves, prioritzant aquells que presenten més dificultats d’accés a itineraris formatius reglats o professionalitzadors. Es tracta de perfils amb interès per formar-se però que, per diferents motius (administratius, lingüístics, personals o socials), tenen dificultats per sostenir una trajectòria educativa continuada o per incorporar-se al mercat laboral.

El procés de selecció s’articula mitjançant la derivació al Punt d’Assessorament a l’Estudiant, on es fa una entrevista individual inicial per valorar la situació de cada jove, conèixer les seves expectatives i interessos, i explicar el funcionament del programa (horaris, compromisos i normativa). En aquesta fase alguns joves poden quedar descartats si es considera que el recurs no s’ajusta a les seves necessitats.

Posteriorment, es confecciona la llista definitiva de participants i es realitza una sessió de presentació del grup, on s’expliquen les normes de funcionament i es formalitza la participació. En alguns casos, la incorporació queda pendent de confirmació i es valora la seva entrada en el següent mòdul, aproximadament tres mesos després.

Tot i que no existeixen criteris de puntuació formals, la selecció es basa en diversos factors prioritaris:
• La motivació del jove
• La situació socioeconòmica
• Si és la primera participació o si existeixen objectius pendents en processos anteriors
• El nivell acadèmic o lingüístic
• La situació administrativa o de vulnerabilitat
• L’escassa experiència laboral prèvia

Fase 2. Desenvolupament de la formació
La formació es desenvolupa a través de mòduls d’una durada aproximada de tres mesos i una càrrega lectiva d’entre 60 i 100 hores. El funcionament ordinari de la formació és de tres matins a la setmana, amb sessions d’aproximadament quatre hores.

Dos dies es dediquen principalment a l’aprenentatge pràctic de l’ofici i un tercer dia es reserva per a altres aprenentatges, tutories, activitats complementàries o accions comunitàries. Aquesta organització permet mantenir una estructura estable, però prou flexible perquè els joves puguin compatibilitzar el Prelaboral amb cursos de català, formació d’adults, tràmits, feina puntual o altres necessitats personals.

Pel que fa a l'ensenyament de l’ofici, amb el pas de les edicions, el projecte amplia els oficis treballats. Des de la primera formació en jardineria, s’han desenvolupat mòduls de fusteria, manteniment de bicicletes, horticultura, cuina i pintura. Aquesta diversificació respon a les possibilitats d’espai, material i pressupost disponibles, però també a la voluntat d’oferir aprenentatges diferents als joves que continuen vinculats al projecte.

Pel que fa a les competències complementàries, aquestes estan dissenyades per millorar les oportunitats dels joves. Aquestes formacions estan integrades com a unitats dins del mòdul i inclouen competències comunicatives, formació complementària i formació relacionada amb l’ofici. A vegades es vinculen accions formatives que s’inclouen dins la formació del prelaboral com el curs de competències digitals de la Gerneralitat, els cursos d’acollida dels mòduls B i C, el curs de manipulador d’aliments realitzat per Càritas, el curs de cuina econòmica realitzat per CDA de càritas.

La metodologia és pràctica i els continguts teòrics es treballen a partir de situacions reals i de tasques concretes, de manera que els joves aprenen fent. Aquesta forma de treball facilita l’adquisició d’hàbits laborals i, alhora, permet reforçar competències personals i socials que són bàsiques per sostenir qualsevol itinerari formatiu o laboral posterior.

La metodologia és eminentment pràctica. Els continguts teòrics es treballen a partir de situacions reals i de tasques concretes, de manera que els joves aprenen fent.
Aquesta forma de treball facilita l’adquisició d’hàbits laborals com la puntualitat, responsabilitat, cura del material, treball en equip, compliment de normes i, alhora, permet reforçar competències personals i socials que són bàsiques per sostenir qualsevol itinerari formatiu o laboral posterior.

Fase 3. Acompanyament, seguiment i benestar emocional.
Un element central de la implementació és l’acompanyament professional. Durant tota la formació, les tècniques referents del projecte fan suports als formadors. La tècnica comunitària de joves en situació de vulnerabilitat i la tècnica del Punt d’Assessorament a l’Estudiant participen en les sessions, fan seguiment individual i grupal, detecten necessitats i ajuden a connectar l’aprenentatge de l’ofici amb el projecte vital, educatiu i laboral de cada jove.

El seguiment es fa durant tot el procés. Es controla l’assistència, es treballa la justificació de les faltes, es promou la participació regular i es valora l’aprofitament de cada jove.

Paral·lelament, s’introdueix una línia de treball vinculada al benestar emocional, amb la col·laboració de la Fundació TRESC. En cada mòdul es programen sessions grupals que ofereixen un espai segur per parlar del procés migratori, les emocions, l’autocura i les històries de vida. També s’ofereixen sessions individuals quan algun jove ho necessita. Aquesta incorporació reforça el projecte perquè reconeix que la inserció formativa i laboral no depèn només de les competències tècniques, sinó també de l’estabilitat emocional, la confiança i el sentiment de pertinença.

Fase 4. Vinculació comunitària i contribució al municipi
Una altra fase important de la implementació és la consolidació de les accions de contribució al municipi. El projecte incorpora activitats que permeten als joves aprendre mentre fan una aportació visible a Palafrugell. Aquesta dimensió comunitària es concreta en el manteniment dels horts comunitaris, la participació en campanyes de donació de sang, la millora de mobiliari urbà, la reparació de bicicletes, la decoració d’espais municipals i la col·laboració amb equipaments i entitats locals.

Aquestes accions tenen un valor formatiu, però també simbòlic i social. Els joves poden veure que allò que aprenen té una utilitat concreta, se senten part activa del municipi i reben un reconeixement que contribueix a reforçar la seva autoestima i la seva vinculació amb l’entorn.

Fase 5. Finalització del mòdul
La darrera fase del procés fa referència al seguiment dels joves i a la seva sortida progressiva del projecte.
En finalitzar el mòdul, els participants poden obtenir un certificat d’aprofitament si han assistit com a mínim al 80% de les sessions, o un certificat d’assistència si n’han completat almenys el 60%. Aquest sistema permet reconèixer l’esforç realitzat i, alhora, reforçar la importància del compromís amb el procés formatiu.

Tot i això, la participació no finalitza necessàriament amb el tancament del mòdul, sinó que s’adapta a la trajectòria de cada jove. Alguns continuen en un nou mòdul perquè encara no han pogut accedir a altres recursos formatius o laborals, mentre que altres finalitzen el procés perquè han trobat feina, han iniciat una formació reglada o professionalitzadora, o han canviat de municipi.

Un cop el jove deixa el programa, es manté un seguiment des de la tècnica comunitària de joves en situació de vulnerabilitat. En funció del seu itinerari posterior, també poden intervenir els responsables del Programa de Suport a l'Ocupació Juvenil (PSOJ) per afavorir la seva inserció laboral o el Punt d'Assesorament a l'Estudiant (PAE) que els acompanya i orienta en el seu recorregut formatiu. Aquest seguiment s’adapta de manera flexible a les necessitats i al grau d’autonomia de cada jove.

Finalment, s’ha incorporat la possibilitat que alguns participants mantinguin la vinculació amb el projecte en qualitat de voluntaris, especialment en casos d’alta implicació però amb dificultats per garantir una assistència regular. Aquesta línia, desenvolupada en col·laboració amb la Fundació Pallach, permet reforçar el vincle amb el recurs, reconèixer el compromís dels joves i promoure figures de referència positiva per a nous participants.

10.000,00

El projecte té un cost aproximat de 10.000 euros per edició i la major part del pressupost es destina a la contractació del docent especialitzat que imparteix la formació pràctica (aproximadament el 80%), mentre que la resta cobreix la compra de materials, equips de protecció individual, assegurances i altres despeses de funcionament.

El finançament prové principalment de recursos municipals. En algunes edicions, el projecte també ha comptat amb el suport de Dipsalut. Atès que aquesta línia de subvenció ja no està disponible, l’Ajuntament haurà de cercar altres fonts de finançament extern per complementar els recursos propis i garantir la continuïtat de la iniciativa.

El nucli estable del projecte està format per professionals de l’Àrea d’Educació, entre els quals s’inclouen el personal del Punt d’Assessorament a l’Estudiant (PAE), la tècnica comunitària de joves en situació de vulnerabilitat, els educadors de carrer i professionals vinculats a les àrees d’Acció Social, Joventut i Promoció Econòmica. Aquests formen l'equip motor.

A cada mòdul formatiu s’incorpora un formador o professional especialitzat en l’ofici corresponent, amb el suport d’una tècnica municipal que acompanya el procés d’aprenentatge i en reforça la vinculació amb les competències personals, socials i formatives. També hi participa la tècnica de la Fundació TRESC, que desenvolupa els mòduls vinculats al benestar emocional.

A més, el projecte compta amb 7 joves voluntaris que, després d’haver participat en mòduls anteriors, mantenen la seva vinculació amb el programa i ofereixen suport puntual a altres participants, contribuint a reforçar la dinàmica grupal.


Principals, tècnica PAE, tècnica joves vulnerables i educadors de carrer. Són l'equip motor.

A més dels recursos estrictament monetaris, el projecte es beneficia d’una aportació significativa de recursos en espècie.

Per al desenvolupament del projecte s’utilitzen diversos espais i equipaments munici-pals, com el Centre Municipal d’Educació, horts comunitaris, equipaments esportius i espais juvenils, entre d’altres.

A més, es fa ús d’eines i materials propis de cada especialitat formativa, com ara eines de jardineria i horticultura, material de fusteria, bicicletes i estris de reparació, així com materials de pintura i cuina.

Aquests recursos són tant de compra específica com cedits per diferents àrees municipals, principalment Educació i Serveis Municipals.

La implementació del projecte ha permès consolidar una oferta municipal estable de formació prelaboral adreçada a joves en situació de vulnerabilitat, estructurada en mòduls trimestrals d’entre 60 i 100 hores i integrada dins d’un itinerari més ampli d’acompanyament socioeducatiu, orientació formativa i suport a la inserció laboral. Des de l’inici del programa l’any 2023, hi han participat 65 joves, amb més de 1.000 hores de formació impartides.
Actualment, 57 d’aquests joves continuen vinculats al projecte mitjançant processos de seguiment individualitzat amb la tècnica comunitària de joves en situació de vulnerabilitat.

En el marc del projecte s’han desenvolupat diferents edicions formatives en àmbits professionals diversos, com jardineria, horticultura, fusteria, manteniment i reparació de bicicletes, pintura o cuina, complementades amb formacions orientades al desenvolupament de competències personals, socials, digitals i laborals. Aquest model ha permès crear un recurs flexible i adaptat als diferents punts de partida dels joves, oferint una primera aproximació al món formatiu i professional abans de la incorporació a altres itineraris reglats o professionalitzadors.

Un altre dels productes consolidats és la creació d’un sistema estable de reconeixement i seguiment del procés formatiu. L’Ajuntament emet certificats d’aprofitament i d’assistència vinculats al grau de participació dels joves en cada mòdul, i també un diploma final lliurat en l’acte de cloenda del projecte. Aquest espai de tancament es converteix en un moment de reconeixement públic del recorregut dels participants, amb la participació de representants institucionals, entitats col·laboradores i famílies, afavorint que els mateixos joves puguin compartir la seva experiència i posar en valor el procés realitzat.

Finalment, la consolidació d’una línia de voluntariat per a exalumnes amplia aquest impacte, ja que permet que alguns joves mantinguin el vincle amb el projecte, assumeixin un paper més actiu i esdevinguin referents positius per a altres participants.

La difusió es produeix sobretot a través de la xarxa municipal i comunitària com la derivació des de serveis socials, educadors de carrer, PAE, centres formatius i altres serveis municipals.
També hi ha difusió indirecta a través dels mateixos joves, que informen altres joves del projecte.

A més, algunes activitats han tingut materials i visibilitat pròpia i s’ha fet difusió a partir de la página web i la ràdio: https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/benestar-social/6856-el-projecte-prelaboral-de-palafrugell-forma-joves-vulnerables-mentre-contribueix-a-millorar-espais-del-municipi (web) i https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/benestar-social/6856-el-projecte-prelaboral-de-palafrugell-forma-joves-vulnerables-mentre-contribueix-a-millorar-espais-del-municipi (ràdio)

El projecte s’està donant a conèixer i un ajuntament ha demanat informació per plantejar la possibilitat de replicar-lo.

L’impacte principal del projecte es manifesta en el desenvolupament personal, social i comunitari dels joves participants. La formació prelaboral, combinada amb l’acompanyament individualitzat i el treball grupal, ha afavorit l’adquisició de més autonomia, una major confiança en les pròpies capacitats i la creació de xarxes de suport entre iguals. El projecte també ha proporcionat espais segurs de relació i benestar emocional, especialment rellevants per a joves que afronten processos de vulnerabilitat social o de dol migratori.

Pel que fa als resultats vinculats als itineraris dels participants, el projecte ha facilitat que 45 joves hagin mantingut o iniciat una experiència laboral, 22 hagin regularitzat la seva situació administrativa i 8 es trobin actualment en procés de regularització. En l’àmbit formatiu, 10 joves han superat cursos professionalitzadors, 6 han aprovat un PFI, 2 estan cursant cicles formatius, 28 han participat en cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística i 13 han realitzat formacions al Centre de Formació d’Adults.

A nivell qualitatiu, s’han observat millores en les competències personals i socials dels participants, especialment en l’àmbit comunicatiu, la gestió emocional i la convivència. Els joves han millorat els seus hàbits quotidians, l’organització del temps i la capacitat per expressar necessitats, emocions i conflictes. També s’ha detectat una disminució del sentiment de soledat, un augment de l’autoestima i del benestar emocional, així com una major vinculació amb el municipi i els recursos comunitaris existents. En alguns casos, el projecte ha contribuït també a reduir situacions de conflicte i a millorar la relació amb els agents de l’entorn.

Un altre impacte destacat és la transformació del paper dels joves dins del municipi. Mitjançant les activitats pràctiques i les accions de retorn comunitari —com el manteniment d’horts comunitaris, la millora d’espais públics, la reparació de mobiliari urbà, la recuperació i donació de bicicletes o la col·laboració amb entitats locals—, els participants deixen de situar-se únicament com a receptors de suport i passen a esdevenir agents actius que contribueixen a la millora del seu entorn.
Aquesta dimensió comunitària també ha afavorit un canvi de mirada envers els joves participants, especialment aquells en situació de vulnerabilitat o d’origen migrat, reforçant la seva percepció com a persones amb capacitats, coneixements i voluntat de contribuir al territori. En aquest sentit, el projecte ha permès generar espais de convivència, trencar prejudicis i reforçar el sentiment de pertinença al municipi.

Interna

Ajuntament de Palafrugell

L'avaluació es realitza des de l’Àrea d’Educació i les professionals referents vinculades a joves en situació de vulnerabilitat, amb col·laboració els participants i les entitats.ç

Els objectius principals presenten un grau d’assoliment elevat. El projecte ha millorat les opcions d’inserció laboral, ha afavorit la continuïtat formativa i ha creat una oferta pròpia per a joves que no trobaven resposta adequada en altres recursos.
També ha reforçat la participació comunitària i el sentiment de pertinença al municipi.

La pràctica ha aconseguit consolidar un model d’acompanyament molt valuós els joves no només reben una formació, sinó que tenen referents, orientació i seguiment posterior. Aquest element és central perquè el projecte treballa amb trajectòries marcades per la incertesa administrativa, la manca d’ingressos, les dificultats habitacionals i la necessitat d’integració social.

Pel que fa a l’aprenentatge del català mostra un grau d’assoliment mitjà ja que hi ha millores en vocabulari i comprensió, però la memòria assenyala que falten més contextos d’ús real i que en alguns casos es produeix un retrocés quan els joves deixen la formació.

Un dels principals punts forts del projecte és que dona resposta a una necessitat real i compartida, adreçada especialment a joves en situació de vulnerabilitat i amb dificultats d’accés a recursos formatius i laborals. Es tracta d’una intervenció que no es limita a l’àmbit municipal estrictament, sinó que connecta amb realitats socials més àmplies i estructurals.

Un altre element destacat és la metodologia d’aprenentatge, basada en la combinació de formació pràctica d’un ofici amb una aportació directa i visible al municipi. Aquest enfocament afavoreix la motivació, reforça l’autoestima dels participants, millora el vincle amb l’entorn i contribueix a una percepció social més positiva del col·lectiu jove, especialment en aquells casos de major estigmatització.

També destaca especialment el model de treball transversal, que integra diferents àrees municipals com educació, acció social, joventut, promoció econòmica, així com entitats i agents externs. Aquesta coordinació permet oferir una resposta més completa i coherent que la que podria oferir una formació tradicional, tot i que implica també una complexitat organitzativa elevada.

A més, el projecte combina resultats mesurables amb impactes qualitatius rellevants, com ara la inserció laboral, la continuïtat educativa, la millora del benestar emocional, la participació comunitària o la incorporació de joves a espais de voluntariat. En aquest sentit, es tracta d’una proposta innovadora perquè integra formació, acompanyament social i treball comunitari en un únic dispositiu.

Un altre punt fort és la seva orientació clara cap a l’autonomia dels joves, no només com a objectiu formatiu sinó com a procés global d’empoderament personal i social. El projecte treballa habilitats, hàbits i competències, alhora que dona suport a necessitats socioeconòmiques i emocionals, amb referents estables i un acompanyament continuat. A més, el fet que els joves participin en accions de millora del municipi permet transformar la seva posició, passant de receptors de suport a agents actius que retornen valor a la comunitat.

Finalment, cal destacar la capacitat de treball en xarxa, tant dins com fora de l’ajuntament. El projecte s’ha construït a partir de la col·laboració entre educació i acció social, però també amb la implicació d’altres àrees i entitats del territori. Aquesta articulació ha permès mobilitzar molts agents al voltant d’un objectiu comú: millorar les oportunitats dels joves i, alhora, enfortir el teixit comunitari. També reflecteix la capacitat del municipi per detectar una necessitat, dissenyar una resposta, avaluar-la i apostar per la seva continuïtat.

Un dels principals punts febles és la situació de vulnerabilitat estructural dels participants. Molts joves no tenen cobertes les necessitats bàsiques i, fins i tot sense permís de treball, sovint prioritzen oportunitats laborals puntuals. Aquesta realitat genera inestabilitat en la continuïtat del procés formatiu i dificulta assolir les hores necessàries per obtenir els certificats. A això s’hi afegeixen situacions greus d’habitatge, amb joves que viuen al carrer, en ocupacions o en habitacions compartides, fet que condiciona directament l’assistència i el seguiment del programa.
En aquesta lìnea, és dificil oferir una bona asisstència formativa o laboral si els participants no tenen les necessitats bàsiques cobertes, com és l'habitatge.

Un altre punt feble és la dependència dels recursos disponibles i del finançament anual, que pot limitar la continuïtat i la planificació a llarg termini del projecte, així com la voluntat política per portar-ho a terme.

El tercer punt feble és la dificultat per consolidar l’ús del català fora del context formatiu. La formació millora vocabulari i comprensió, però calen més espais de pràctica quotidiana.

Finalment, un altre repte important és la baixa participació de noies, un aspecte que evidencia la necessitat de continuar treballant per fer el projecte més inclusiu i per arribar a perfils de vulnerabilitat que sovint queden menys visibilitzats.

Fomentar encara més les activitats de voluntariat, especialment per aquells joves que volen fer més activitats que les que ofereix el prelaboral o per aquells que finalitzen la seva etapa en el prelaboral, però volen seguir contribuint al municipi i ajudant als altres. Aquest punt és rellevant per que els participants pugin seguir aprenent el català, conèixer altres persones, fomentar l’autonomia i afavorir la integració.

Afavorir la participació de noies, que estadísticament són menys, però no son inexistents.

La pràctica és clarament replicable en altres municipis, especialment en aquells que presentin una alta presència de joves en situació de vulnerabilitat o amb fluxos importants de població nouvinguda.

La condició essencial per a la seva replicabilitat és entendre-la no com un curs formatiu aïllat, sinó com un dispositiu integral que combina formació en oficis, acompanyament educatiu i social, coordinació interdepartamental i retorn comunitari.

Per poder implementar-la cal disposar, com a mínim, d’un equip tècnic de referència, un sistema de derivació des de serveis socials o educatius, espais i materials adequats per a la formació pràctica, professionals especialitzats en els oficis i una xarxa d’aliances amb entitats i empreses del territori.

El model, a més, és flexible i adaptable, ja que cada municipi pot seleccionar els oficis en funció de la demanda laboral i dels recursos disponibles, mantenint sempre l’essència del projecte. En el cas d’aquesta experiència, es va iniciar amb jardineria per la disponibilitat d’espais i materials, però el plantejament permet incorporar altres àmbits segons les possibilitats locals. En aquest sentit és molt important assegurar que es podrá desenvolupar una part práctica amb eines i espais adecuats.

En definitiva, es tracta d’un model transferible que parteix dels recursos existents al territori i que aposta per la coordinació entre serveis com a element clau per garantir el seu èxit.