La proposta neix de la confluència de dues necessitats complementàries: una de caràcter normatiu i una altra de naturalesa social.
D’una banda, la Llei 19/2020, d’igualtat de tracte i no-discriminació, estableix el mandat de desenvolupar polítiques públiques que garanteixin la igualtat de drets i ofereixin resposta a situacions discriminatòries que sovint resten invisibilitzades o insuficientment abordades. L’aprovació d’aquesta norma va representar una oportunitat per impulsar un projecte d’aquestes característiques, dotant-lo d’un marc jurídic i competencial clar que en legitimava l’actuació.
D’altra banda, les entitats socials i els diferents agents de la ciutat havien expressat reiteradament la necessitat de disposar d’espais de coordinació i treball compartit per afrontar situacions de discriminació que afecten l’exercici efectiu de drets fonamentals. Es tractava de problemàtiques que, per la seva dimensió estructural i multifactorial, no podien ser abordades únicament des de la intervenció individual.

La discriminació es manifesta a través de múltiples eixos —com ara el racisme i la xenofòbia, la religió, la salut, l’edatisme, el capacitisme, el gènere, la LGTBI-fòbia, la llengua, la ideologia o l’aporofòbia— i sovint es troba infradenunciada a causa de factors com la por a les represàlies, la normalització de determinades conductes, les dificultats per acreditar els fets o la manca de confiança en les institucions. En aquest context, el projecte es planteja com una resposta integral orientada a superar les actuacions fragmentades i avançar cap a la construcció d’una estructura pública i comunitària capaç de detectar i registrar situacions discriminatòries, orientar i acompanyar les persones afectades, activar recursos jurídics, psicosocials i restauratius, i promoure transformacions socials que contribueixin a prevenir i reduir les discriminacions.

Població: tota la ciutadania de Girona, amb especial atenció a les persones que han patit o poden patir discriminació. També s’adreça als col·lectius afectats i als professionals dels serveis públics i de les entitats que fan atenció, prevenció i sensibilització.

Territori: municipi de Girona

La pràctica ha estat vinculada als requisits i esperit de la subvenció CERV-EQUAL-2023 de la Comissió Europea.

La implementació es desenvolupa de manera progressiva i estructurada, combinant fases de recerca, diagnosi, participació ciutadana, creació de serveis, formació i sensibilització comunitària.

FASE 0

Va consistir en la diagnosi del projecte i la cerca de finançament. Es va treballar sobre diverses opcions per respondre la situació local envers les discriminacions i en obtenir la convocatòria CERV-EQUAL-2023 de la Comissió Europea, sobre la igualtat de tracte en l’àmbit local.

PRIMERA FASE: RECERCA

La primera fase del projecte correspon a la recerca i diagnosi del fenomen de les discriminacions a la ciutat de Girona. Aquesta etapa està liderada pel grup de recerca CISA de la Universitat de Girona i té com a objectiu generar coneixement rigorós sobre les discriminacions des d’una mirada tant estructural com experiencial. La recerca incorpora diferents metodologies quantitatives i qualitatives. D’una banda, es realitza una enquesta de percepció de la discriminació a una mostra de 400 persones residents a la ciutat. D’altra banda, es desenvolupen entrevistes a professionals municipals i grups focals amb col·lectius afectats per diferents eixos de discriminació. També es preveu la creació d’una base de dades de casos de discriminació per tal de disposar d’un sistema estable de registre i seguiment.

Les dues recollides d’anàlisi, tant la de l'enquesta sobre la percepció com la de casos reals, responen a un problema general de falta de dades en l’àmbit de la discriminació, ja que es parteix de la base que molts casos no es poden registrar quantitativament. De totes formes, s’introdueixen aquestes fonts de dades per tal de demostrar i orientar les actuacions del servei i les necessitats, amb una clara perspectiva de futur. També es fa pensant que poden ser eines útils per mesurar els impactes del servei i avaluar la política.

SEGONA FASE: DISSENY DEL SERVEI

La segona fase se centra en el disseny participatiu del Servei d’Atenció a les Víctimes de Discriminació. Aquesta etapa constitueix un dels nuclis principals del projecte, ja que incorpora un model de cocreació entre administració pública, entitats socials i ciutadania. El procés participatiu inclou reunions amb serveis municipals, presentacions en òrgans formals de participació, grups focals per eixos de discriminació i sessions plenàries obertes amb professionals, entitats i col·lectius de la ciutat. A partir d’aquest procés es defineixen les funcions, el model de gestió, els circuits d’atenció i la ubicació física del servei.

TERCERA FASE: FORMALITZACIÓ DEL SERVEI

La tercera fase correspon a la formalització institucional i a la posada en marxa del servei. En aquesta etapa es desenvolupen els protocols d’actuació, els convenis de protecció de dades i els mecanismes de coordinació entre els diferents actors implicats. Paral·lelament, s’habilita l’espai físic del servei i s’inicien les primeres atencions a persones afectades per situacions de discriminació.

Al mateix temps, es crea la Xarxa d’Entitats Antena, formada per entitats socials, equipaments comunitaris i serveis municipals que actuen com a punts de detecció, derivació i acompanyament de possibles casos de discriminació. Aquesta xarxa té com a objectiu descentralitzar el servei municipal i aprofitar els espais de proximitat i de confiança presents en la vida quotidiana de la ciutadania, com ara els centres cívics, les associacions o altres recursos comunitaris.
La seva funció no es limita a la derivació de casos, sinó que també permet identificar situacions de discriminació que sovint no arriben a formalitzar-se mitjançant una denúncia. Així mateix, la xarxa respon al fet que l’administració local no sempre és percebuda per totes les persones com un espai segur o accessible. Per aquest motiu, es diversifiquen els canals i els espais des dels quals es poden expressar experiències discriminatòries, facilitant que les persones afectades trobin entorns més còmodes i propers per compartir-les i rebre suport.

QUARTA FASE: FORMACIÓ

La quarta fase està vinculada a la formació i capacitació dels actors implicats. El projecte desenvolupa un programa de formació impulsat pel grup de recerca CISA, estructurat en dues etapes.

La primera consisteix en la formació de formadors/es, orientada a proporcionar coneixements sobre igualtat de tracte, no discriminació, metodologies pedagògiques i funcionament del servei.

La segona etapa consisteix en la multiplicació de la formació cap a 20 professionals municipals i entitats participants, amb l’objectiu d’ampliar la capacitat d’intervenció comunitària. Les formacions, a més, estaven orientades a la transferència del mateix coneixement, per tal de que aquestes persones poguessin ampliar les línies formatives a altres companys i espais.

CINQUENA FASE: IMPLICACIÓ COMUNITÀRIA

Finalment, el projecte incorpora una fase de sensibilització i prevenció comunitària. Aquesta dimensió inclou la creació de campanyes de comunicació, materials gràfics, xarxes socials, vídeos de sensibilització i jornades de bones pràctiques. L’objectiu és augmentar la consciència ciutadana sobre les discriminacions, visibilitzar les desigualtats i promoure una cultura basada en els drets humans, la diversitat i la inclusió.

300000.00

La convocatòria estableix una dotació de 300.000 i a partir del 2026, quan acaba el període de finançament a través de la subvenció europea, es destinaran 60.000 euros anualment.

2 persones de l’Ajuntament
Personal de les entitats
L’equip de la Fundació Girona Regió del Coneixement
1 persona de CISA de la Universitat de Girona
1 persona de la Fundació SERGI

El projecte ha implicat persones participants en els processos de recerca i de participació ciutadana, incloent les 400 persones enquestades, les persones entrevistades, els participants dels grups focals, els assistents a les sessions plenàries i els participants de les formacions.

El resultat central de la iniciativa ha estat la creació del Servei d’Atenció a les Víctimes de Discriminació, ubicat a la Casa per la No Discriminació de Girona. Aquest servei funciona a través del Protocol d’intervenció amb persones afectades per discriminació, una eina concebuda per garantir una atenció especialitzada, coordinada i eficaç davant les situacions de discriminació.

Durant la fase de recerca es van desenvolupar diverses actuacions orientades a conèixer la realitat de les discriminacions a la ciutat i a identificar les necessitats existents:

- Realització d’una enquesta sobre la percepció de la discriminació, amb una mostra de 400 persones.
- Creació d’una base de dades de casos de discriminació, elaborada a partir de l’anàlisi de 20 casos individuals i col·lectius.
- Desenvolupament de 30 entrevistes a persones responsables de serveis municipals.
- Realització de 7 grups focals amb col·lectius i persones afectades per situacions de discriminació.
- Elaboració de l’Informe sobre les discriminacions a Girona.

Per tal de garantir la implicació dels diferents agents socials, institucionals i comunitaris de la ciutat, es va dur a terme un ampli procés participatiu que va incloure:

- 9 presentacions del projecte en òrgans formals de participació.
- 15 reunions prèvies i presentacions en diferents serveis i entitats de la ciutat.
- 7 grups focals organitzats segons els diferents eixos de discriminació.
- 3 sessions participatives plenàries i conclusives, amb la participació d’aproximadament 80 persones provinents de diverses entitats, col·lectius i àmbits professionals.
- 1 reunió del Consell de Cohesió, amb la participació de 30 entitats de la ciutat, així com representants polítics i institucionals.
- 4 reunions plenàries amb entitats i col·lectius implicats en la gestió del servei, amb la participació de 30 entitats.
- 4 trobades entre la Fundació SERGI, l’Ajuntament i l’equip de disseny, destinades a la redacció i maquetació del protocol.
- 1 trobada amb les entitats antena, que va permetre la creació de la Xarxa d’Entitats Antena.

Per reforçar les competències dels professionals en la detecció, atenció i acompanyament de situacions de discriminació, es van realitzar unes formacions que va consistir en 3 accions formatives de 8 hores de durada, organitzades en grups de 15 persones, assolint un total de 45 persones formades.

Més enllà de les formacions pròpies, per garantir la sostenibilitat de les accions formatives, es van dur a terme unes formacions per a futurs formadors, aquestes van consistir en:

- Realització de 4 sessions formatives de 5 hores cadascuna, amb un total de 30 persones formades entre personal tècnic dels serveis municipals i representants de les entitats antena.
- Seguiment i acompanyament de 8 persones formadores per facilitar el desenvolupament de futures accions formatives.
- Elaboració de la Guia didàctica per al desenvolupament de la formació.

En l’àmbit de la prevenció, la sensibilització i la difusió del projecte i del servei, es van assolir els resultats següents:
- Creació d’una pàgina web específica, que va rebre la visita de més de 500 persones.
- Creació d’un apartat específic a la pàgina web de l’Ajuntament.
- Creació d’una xarxa social per a la difusió del projecte i del Servei, sota el perfil @committorights_.
- Disseny i distribució de 9 cartells de sensibilització, un per a cada eix de discriminació, distribuïts en 30 equipaments culturals i 26 entitats.
- Organització d’una Jornada de Bones Pràctiques en Igualtat de Tracte i No Discriminació, amb la participació de 80 persones.
- Producció i difusió d’un vídeo de sensibilització sobre les discriminacions.

Les estratègies de difusió desenvolupades combinen eines digitals, materials físics, accions comunicatives i activitats públiques de sensibilització. Una de les principals eines ha estat la creació d’una pàgina web pròpia del projecte, concebuda com un espai d’informació sobre els objectius, activitats i avenços de la iniciativa. Paral·lelament, també s’ha creat un apartat específic dins del web de l’Ajuntament de Girona dedicat al Servei de No-Discriminació, amb l’objectiu de facilitar l’accés ciutadà a la informació i donar visibilitat institucional al servei.

El projecte ha desenvolupat igualment una estratègia de comunicació a través de xarxes socials, especialment mitjançant el perfil @committorights_. Aquest canal ha permès compartir continguts relacionats amb les discriminacions, les activitats desenvolupades i els serveis disponibles. Segons la memòria, s’han realitzat almenys quaranta publicacions i s’ha aconseguit una comunitat inicial de seguidors, contribuint així a ampliar l’abast del projecte i arribar a públics diversos.
Pel que fa als materials físics de sensibilització, s’han elaborat cartells específics per als diferents eixos de discriminació treballats pel projecte. Aquests materials s’han distribuït en equipaments culturals municipals i entitats socials de la ciutat, afavorint la visibilització pública de les discriminacions i la difusió del Servei de No-Discriminació en espais de proximitat.

El projecte també ha impulsat activitats públiques de difusió i intercanvi, com la Jornada de Bones Pràctiques en Igualtat de Tracte i No Discriminació, que va reunir administracions locals, professionals i entitats del tercer sector. Aquest tipus d’activitats contribueixen no només a la sensibilització, sinó també a la creació de xarxes institucionals i a l’intercanvi de coneixement entre actors.

Una altra acció destacada és la producció d’un vídeo de sensibilització sobre discriminacions, elaborat amb la participació de col·lectius i entitats del territori. Aquesta iniciativa reforça la dimensió participativa del projecte i contribueix a generar narratives audiovisuals accessibles i properes a la ciutadania.
La difusió també s’ha realitzat mitjançant rodes de premsa, presentacions públiques del servei i accions comunicatives vinculades a la inauguració de l’espai físic d’atenció. Aquestes estratègies han contribuït a legitimar institucionalment el projecte i augmentar-ne la visibilitat social.

Un dels impactes més importants del projecte és la institucionalització de polítiques locals d’igualtat de tracte i no discriminació. La creació d’un Servei d’Atenció a les Víctimes de Discriminació representa un avenç significatiu en la consolidació de mecanismes municipals específics per abordar vulneracions de drets des d’una perspectiva integral i interseccional. Aquest fet és especialment rellevant en un context en què moltes administracions locals encara no disposen de serveis especialitzats en aquesta matèria.

El projecte també genera un impacte important en el reforç de la capacitat institucional de l’Ajuntament de Girona i de les entitats participants. Mitjançant la formació, la creació de protocols, la definició de circuits d’actuació i la coordinació entre serveis, es desenvolupen noves competències tècniques i eines organitzatives que poden millorar la resposta pública davant les discriminacions. En aquest sentit, el projecte contribueix no només a intervenir sobre casos concrets, sinó també a transformar les formes d’actuació institucional.

Un altre impacte rellevant és el reforç de les xarxes comunitàries i de la cooperació entre actors locals. La creació de la Xarxa d’Entitats Antena afavoreix la connexió entre administració pública, entitats socials i serveis de proximitat, promovent dinàmiques de col·laboració estables i augmentant la capacitat de detecció i derivació de casos. Aquest model pot contribuir a reduir la fragmentació institucional i a facilitar l’accés de col·lectius vulnerabilitzats als recursos de protecció i acompanyament.

Des d’una perspectiva social i cultural, el projecte té potencial per augmentar la visibilització de les discriminacions i generar una major sensibilització ciutadana. Les campanyes de comunicació, els materials gràfics, les jornades i les accions de sensibilització poden afavorir processos de canvi cultural orientats a promoure el respecte a la diversitat i els drets humans. A més, el fet de treballar els diferents eixos de discriminació contribueix a ampliar el reconeixement social de problemàtiques sovint invisibilitzades.

El projecte incorpora també un impacte metodològic important a través de l’aplicació d’una perspectiva interseccional. Aquest enfocament permet entendre que les discriminacions no actuen de manera aïllada, sinó que es poden superposar i reforçar mútuament en funció de factors com l’origen, el gènere, l’orientació sexual, la religió, la discapacitat o la situació socioeconòmica. La incorporació d’aquesta mirada representa una innovació significativa en les polítiques públiques locals.
Un altre impacte destacable és la generació de dades i coneixement sobre les discriminacions a escala local. La creació d’informes periòdics, sistemes de registre i bases de dades pot millorar la capacitat diagnòstica de les administracions i facilitar el disseny de polítiques públiques basades en evidències. Això és especialment rellevant en un àmbit en què sovint existeix manca de dades sistematitzades.

Mixta

Ajuntament de Girona, Ajuntament de Barcelona, Institut Diversitas, Generalitat de Catalunya, Defens

El projecte ha aconseguit desplegar una política local específica en matèria d'igualtat de tracte i no-discriminació, materialitzada en la creació del Servei d'Atenció a les Víctimes de Discriminació de Girona i en la consolidació d'una xarxa de treball entre administració pública, entitats socials, universitat i altres agents del territori.

El gran repte del projecte era donar-li continuïtat, una vegada finalitza el termini del projecte europeu, però s'ha decidit que es consolida com a espai municipal d’atenció a les víctimes i que passarà a ser gestionat per professionals de l’Ajuntament amb un pressupost de 60.000 euros anuals. Tot això ha permès institucionalitzar una resposta local davant les discriminacions i reforçar la coordinació entre actors del territori d'una manera permanent i amb perspectiva de futur.

Un dels principals resultats ha estat la generació de coneixement sobre les discriminacions presents al municipi mitjançant enquestes, entrevistes, grups focals i la creació d'una base de dades de casos. Aquest procés ha permès disposar d'una diagnosi fonamentada de la realitat local i establir les bases per al disseny d'actuacions adaptades a les necessitats detectades. També s'han desenvolupat accions formatives dirigides tant a professionals municipals com a membres de les entitats participants, fet que ha contribuït a millorar les competències per a la detecció, prevenció i intervenció davant situacions discriminatòries. A més, la formació de formadors ha permès establir mecanismes per garantir la continuïtat i sostenibilitat del coneixement generat.

També s'ha assolit l'objectiu de promoure la participació comunitària en la definició del servei. El projecte ha incorporat nombrosos espais participatius amb entitats, col·lectius afectats, professionals municipals i representants institucionals, afavorint la construcció compartida dels protocols, circuits d'atenció i mecanismes de coordinació.

El projecte ha desenvolupat diverses accions de sensibilització i difusió, com campanyes de comunicació, materials gràfics, xarxes socials, una pàgina web específica i jornades de bones pràctiques. Aquestes actuacions han contribuït a augmentar la visibilitat de les discriminacions i a promoure una cultura basada en els drets humans, la diversitat i la inclusió.

La pràctica presenta diversos elements innovadors que la converteixen en una experiència rellevant dins l'àmbit de les polítiques locals d'igualtat de tracte i no-discriminació.

En primer lloc, destaca la incorporació d'una perspectiva interseccional, tant en la diagnosi de les discriminacions com en el disseny del servei. Aquesta mirada permet entendre com diferents eixos de desigualtat (origen, gènere, orientació sexual, religió, discapacitat, situació socioeconòmica, entre d'altres) interactuen i generen experiències discriminatòries específiques.

Un altre element especialment innovador és el model de cogovernança pública i comunitària, que implica activament les entitats socials i els col·lectius afectats en el disseny, implementació i seguiment del servei. Aquest model encara és poc habitual en l'administració local i afavoreix una major legitimitat, proximitat i capacitat de resposta davant les necessitats de la ciutadania.

També destaca l'abordatge internacional del projecte, que incorpora l'intercanvi de coneixements i experiències amb altres territoris europeus, afavorint l'aprenentatge mutu i la incorporació de bones pràctiques contrastades.

La creació d'un servei municipal especialitzat en la lluita contra les discriminacions constitueix una transformació important en les polítiques locals, ja que permet oferir atenció, assessorament, acompanyament i reparació des d'una perspectiva específica de drets.

A més, el projecte integra de manera destacable la recerca acadèmica aplicada, tant a través dels estudis previs sobre discriminacions com de les accions formatives desenvolupades durant el procés. Aquesta vinculació entre coneixement acadèmic i acció pública contribueix a fonamentar les intervencions en evidències.

Pel que fa a la sensibilització, s'han impulsat accions creatives i amb una elevada capacitat de visibilització pública, que contribueixen a generar consciència social sobre les discriminacions i els drets de les persones afectades.

Finalment, cal destacar l'adopció d'un enfocament restauratiu, orientat no només a la denúncia i sanció, sinó també a la reparació dels danys, l'acompanyament de les víctimes i la transformació de les relacions socials. Aquest enfocament es complementa amb una àmplia implicació comunitària i amb la generació d'un sentiment col·lectiu de corresponsabilitat envers el projecte.

En primer lloc, s'han detectat dificultats per arribar a determinats col·lectius, especialment a la comunitat islàmica, a persones poc vinculades al teixit associatiu i a grups amb una menor capacitat d'organització i representació. Això pot generar una participació desigual i limitar la capacitat del servei per recollir totes les experiències de discriminació presents al municipi.

En segon lloc, el model de cogovernança es basa en gran mesura en la capacitat de les entitats socials per actuar com a punts de detecció, derivació i acompanyament. No obstant això, no totes les entitats disposen dels mateixos recursos, coneixements o capacitat tècnica, fet que pot provocar desigualtats en la implementació del servei i una dependència excessiva del voluntariat o de la disponibilitat de les organitzacions.

Un altre punt feble és la manca d'evidències sobre l'impacte real del projecte. Tot i que l'avaluació mostra resultats positius en relació amb els processos participatius, la creació de materials, les formacions o la definició de protocols, encara hi ha poca informació sobre aspectes com la reducció efectiva de les discriminacions, l'augment de les denúncies, la millora de la percepció de seguretat de les persones afectades o els efectes del servei sobre la reparació dels danys patits.

Per tal de consolidar i ampliar els resultats obtinguts, seria recomanable reforçar les accions de sensibilització i comunicació, estenent-les a tots els departaments municipals i incorporant de manera transversal la perspectiva de la igualtat de tracte i la no-discriminació en les polítiques públiques de l'Ajuntament.

També seria convenient definir una dotació pressupostària específica i estable que permeti consolidar el servei, ampliar les actuacions comunitàries i garantir la continuïtat dels processos de formació, sensibilització i atenció a les víctimes.

Pel que fa a la participació, seria necessari desenvolupar estratègies específiques per arribar als col·lectius menys representats, mitjançant accions de proximitat, mediació comunitària i treball en xarxa amb agents informals dels barris.

Igualment, caldria reforçar el suport a les entitats que formen part de la Xarxa d'Entitats Antena, proporcionant recursos, formació continuada i espais de coordinació estables.

Finalment, seria important incorporar indicadors d'impacte que permetin avaluar l'eficàcia real del servei en termes de prevenció de les discriminacions, reparació de les víctimes, millora de l'accés als drets i transformació social.

La pràctica presenta un elevat potencial de transferibilitat a altres municipis i territoris. Especialment replicables són el model de cogovernança pública i comunitària, els protocols d'atenció i derivació, les metodologies de formació, les eines de sensibilització i, en general, el disseny del servei de no-discriminació.

Tanmateix, la replicació no pot ser mecànica, ja que requereix una adaptació a les característiques socials, institucionals i comunitàries de cada territori. Aspectes com la configuració del teixit associatiu local, la disponibilitat de recursos humans i econòmics, la voluntat política o les formes específiques que adopten les discriminacions poden condicionar significativament la implementació del model.

Per aquest motiu, els elements metodològics i organitzatius són altament transferibles, mentre que les estratègies de participació comunitària, la construcció de xarxes d'entitats i el desplegament territorial del servei requereixen un procés d'adaptació específic a cada context local.