En el marc de les polítiques europees en matèria d’economia circular, la normativa comunitària en termes de residus urbans estableix l'obligatorietat d’un percentatge de reciclatge en l’àmbit local del 50% el 2020, 55% el 2025, 60% el 2030 i 65% en 2035. És en aquesta línia que el municipi de Montmeló ha desenvolupat polítiques de medi ambient durant els últims anys com campanyes de reciclatge o la implementació de contenidors intel·ligents. Tanmateix, es detecta una problemàtica relacionada amb els límits que imposa l’ordenança fiscal que regula la taxa de residus urbans que s’aplica a tots els immobles amb una meritació anual, sent el criteri convencional que conceptualitza la taxa de residus com un tribut de tipus fix i lineal.

En aquest context, el municipi de Montmeló identifica un obstacle en el sistema actual de recaptació de la taxa de residus, que dificulta l’assoliment dels objectius europeus. La UE promou models basats en el pagament segons la generació de residus (pay-as-you-throw) per incentivar el reciclatge, així com una major transparència i pedagogia perquè la ciutadania entengui els canvis associats a l’economia circular i al principi de “qui contamina paga”. En aquest sentit, l’Ajuntament de Montmeló planteja reformar el sistema de recaptació amb l’objectiu de convertir la taxa en un veritable mecanisme d’incentius, capaç de penalitzar les conductes menys sostenibles i premiar les bones pràctiques de reciclatge.

La ciutadania del municipi de Montmeló

Des de l’Ajuntament de Montmeló s’han impulsat diverses actuacions rellevants en matèria de gestió de residus dins l’àmbit mediambiental, amb l’objectiu de fomentar el reciclatge i avançar cap a un model més sostenible. En aquest sentit, Montmeló va ser un municipi pioner l’any 2013 en l’adaptació de l’ordenança fiscal de residus, incorporant una taxa vinculada al nombre de residents i a la superfície de l’habitatge. Tot i que aquesta mesura representava una primera aproximació al model de pagament per generació, el càlcul es basava encara en estimacions indirectes.

Posteriorment, a partir de l’octubre de 2022, Montmeló es va convertir en un dels primers municipis a implementar el sistema de contenidors electrònics, arran del conveni d’adquisició signat amb el Consorci de Residus del Vallès Oriental. Aquest sistema va comportar la instal·lació de contenidors amb mecanismes de tancament i obertura mitjançant targeta identificativa, amb la finalitat de millorar el control de l’ús dels contenidors i afavorir una gestió més eficient dels residus.

Amb l’objectiu d’implementar d’una forma substancial el pagament per generació de residus, l’Ajuntament de Montmeló ha dut a terme principalment 2 actuacions, una divisió de la taxa en una part fixa i una variable, respectivament i el canvi d’una meritació anual a una de trimestral.

La primera actuació ha definit 2 parts de la taxa de residus:

Part fixa: La part fixa de la taxa no és igual per a tothom, sinó que es calcula segons la superfície de l’habitatge i el nombre de residents, utilitzant dades del cadastre i del padró. Això permet establir una matriu de preus més equitativa, en què l’import augmenta en funció de la mida de l’habitatge i de les persones que hi viuen.

Part variable: La part variable de la taxa es basa en bonificacions o penalitzacions segons l’ús del sistema de recollida. A través d’un sistema tecnològic instal·lat als contenidors, es registra el nombre i tipus d’aportacions en temps gairebé real. Es fixa un límit per a la fracció de resta com a indicador principal de la qualitat del reciclatge, mentre que les aportacions d’orgànica i envasos es valoren mitjançant incentius o penalitzacions segons si són adequades o no.

Tanmateix, el sistema actual de la taxa de residus, amb meritació anual, dificulta una adaptació ràpida de la ciutadania, ja que les bonificacions o penalitzacions es calculen amb dades de l’any anterior. D’aquesta manera, s'impedeix l'impacte immediat dels hàbits i pot generar indefensió si les normes canvien mentre s’apliquen a comportaments ja passats. Per això, es proposa un canvi en l’ordenança fiscal perquè la ciutadania percebi de manera directa la relació entre reciclatge i cost del servei, de forma similar al model de l’aigua. La principal modificació és passar d’una meritació anual a una de trimestral, facilitant així una resposta més immediata entre comportament i impacte econòmic.

La implementació de la modificació de la taxa de residus va implicar un procés de diàleg i negociació amb la Diputació de Barcelona, en la qual l’ajuntament defensava la nova manera de procedir s’ajusta a l’article 26 del TRLHL, que permet ajustar el període impositiu a l’ús efectiu del servei i a la Llei 7/2022 (art. 11.3) i el seu preàmbul que incentiven clarament el pagament per generació. La solució va ser la modificació del conveni de delegació de tributs pel qual la Diputació de Barcelona es quedava el tràmit de cobrament, tant en voluntària com en executiva, i l’Ajuntament recuperava l’elaboració i gestió del padró d’escombraries.

La present modificació de les responsabilitats entre administracions ha permès crear un nou procediment per convertir les dades extretes del programari que recull el sistema de contenidors electrònics fins a transformar-lo en aproximadament 4.000 rebuts que arribin als domicilis de forma trimestral amb tota la informació relativa a l’ús del sistema de recollida per part de la ciutadania. En aquesta línia, ha sigut necessària la coordinació de l’Ajuntament de Montmeló amb el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental, que porta la gestió operativa del servei i amb l’empresa que subministra els aparells que mesuren i recullen les dades dels contenidors (ID&A Tecam, SL). Però també ha calgut introduir una empresa informàtica externa (TaxMap) capaç de convertir les dades de comportament de la ciutadania extretes dels contenidors en informació exportable que permeti generar la taxa variable de cada unitat tributària. Com a resultat de les dades, tant les considerades en la part fixa com en la variable, es genera un rebut que arriba a cada domicili de forma trimestral. En aquest context, cal destacar que l’Ajuntament de Montmeló ha estat responsable de la governança del servei d’abastament d’aigua potable, sense perdre mai la gestió, la qual cosa ha permès disposar del coneixement i les eines necessàries per crear de zero el nou procediment aplicat a la taxa de residus.

Finalment, el projecte en termes globals, des de la implementació el 2022 dels contenidors intel·ligents fins a la nova taxa de residus, ha estat anomenat “A Montmeló, tria correctament”. En definitiva, es tracta d’una campanya de comunicació dels canvis implementats per part de l’administració local cap a la ciutadania i els agents socials del territori mitjançant la tasca dels agents cívics o activitats com trobades i tallers divulgatius.

En tractar-se d’una modificació de les responsabilitats relatives a la taxa de residus, no s’ha dedicat un import específic al projecte.

Per al desenvolupament i implementació del projecte ha estat necessària la participació de personal tècnic, administratiu i especialitzat de diferents àmbits municipals i externs.

Els principals recursos humans implicats han estat:

- Tècnica de Residus: coordinació general del projecte, elaboració i seguiment de la nova taxa, confecció del padró trimestral, resolució d’incidències, atenció ciutadana i coordinació amb les diferents administracions i empreses implicades.
- Tècnic de Medi Ambient: suport tècnic en el desenvolupament del projecte, seguiment de la implantació del sistema i assessorament ambiental.
- Personal administratiu de l’Àrea de Medi Ambient: gestió administrativa, atenció de consultes i incidències de la ciutadania, suport en la tramitació i seguiment dels expedients relacionats amb la taxa.
- Personal tècnic de TaxMap: desenvolupament de les eines informàtiques necessàries per transformar les dades obtingudes dels contenidors intel·ligents en informació tributària utilitzable per a la confecció del padró i dels rebuts trimestrals.
- Personal tècnic del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental: suport en la gestió operativa del servei de recollida i seguiment del funcionament dels contenidors intel·ligents. Aportació de dades trimestrals.
- Personal tècnic d’ID&A Tecam, SL: manteniment del sistema tecnològic dels contenidors, gestió de dades i resolució d’incidències tècniques relacionades amb els dispositius electrònics i la lectura de les aportacions.

La modificació de la taxa s’ha dut a terme com a resultat de la instal·lació de contenidors tancats intel·ligents i les dades derivades que han servit per a la confecció del padró i dels rebuts trimestrals.

L’any 2026 s’han implementat les presents modificacions de la taxa de residus, uns canvis pels quals l’exigibilitat del pagament de la taxa de recollida de residus passa de ser anual a trimestral, a més de la definició d’una part fixa i variable, respectivament. Aquest nou model té com a objectiu fer el sistema més just, reeducant a la ciutadania amb un sistema de facturació que ja coneix, com és el del servei d’aigua i el de subministraments de gas o electricitat. D’aquesta manera, s’ha executat un canvi substancial en els procediments relatius al pagament de la taxa de residus, d’acord amb les línies polítiques definides en l’àmbit europeu en els contextos locals.

L’any 2026 s’han implementat les presents modificacions de la taxa de residus, uns canvis pels quals l’exigibilitat del pagament de la taxa de recollida de residus passa de ser anual a trimestral, a més de la definició d’una part fixa i variable, respectivament. Aquest nou model té com a objectiu fer el sistema més just, reeducant a la ciutadania amb un sistema de facturació que ja coneix, com és el del servei d’aigua i el de subministraments de gas o electricitat.

D’aquesta manera, s’ha executat un canvi substancial en els procediments relatius al pagament de la taxa de residus, d’acord amb les línies polítiques definides en l’àmbit europeu en els contextos locals.

Per la comunicació de la implementació del canvi a facturació trimestral s’estan utilitzant els següents canals:


Notícia: Reduir residus i reciclar millor equival a pagar menys


Notícia: El programa de ràdio Montmeló Jo vull saber es dedicarà a parlar de residus


Programa de Ràdio Montmeló – Jo vull saber


Vídeo informatiu sobre la nova taxa de residus


Més informació sobre la nova taxa trimestral de residus


Apartat web dedicat a Residus Montmeló

Durant els darrers anys, Montmeló ha assolit una recollida que ha passat de poc més del 40% de recollida selectiva fins al 72,11% actual, una xifra molt destacada que consolida l’èxit del sistema i el compromís ciutadà amb el reciclatge i que situa Montmeló per sobre del què la normativa exigeix als municipis, amb un creixement sostingut de més del 30%.

D’aquesta manera, les noves modificacions tributàries establertes s’orienten a continuar millorant el creixement de la recollida selectiva i esdevenir una referència en les polítiques d’aquest àmbit a Catalunya.

Interna

Ajuntament de Montmeló

La implementació del nou model de taxa de residus ha permès avançar cap a un sistema més just, transparent i alineat amb els principis europeus de fiscalitat ambiental i economia circular. Entre els principals aspectes assolits destaquen:

- La creació d’un model de taxa més equitatiu, que relaciona el cost del servei amb el comportament ambiental de la ciutadania.
- La incorporació d’incentius i penalitzacions vinculats a les pràctiques de reciclatge.
- Una major transparència en la informació facilitada als usuaris sobre l’ús del sistema de recollida.
- L’aplicació d’un sistema de meritació trimestral, que permet una relació més directa entre hàbits de reciclatge i cost del servei.

Tot i això, cal tenir en compte que el sistema és encara molt recent i que els resultats globals no es podran valorar amb plena fiabilitat estadística fins que es disposi d’un període d’aplicació més ampli.

Els principals punts forts de la pràctica són la implantació d’un sistema de taxa de residus més transparent, equitatiu i fàcilment comprensible per a la ciutadania, que estableix una relació més directa entre el comportament individual i el cost del servei. Aquest model permet que els ciutadans modifiquin els seus hàbits de reciclatge i puguin percebre els efectes econòmics d’aquests canvis en un període relativament curt, fet que reforça la seva capacitat d’incidència i corresponsabilitat.

A més, la iniciativa destaca per la incorporació de tecnologia innovadora en la gestió dels residus a través de contenidors intel·ligents, que faciliten el seguiment i el monitoratge dels usos del servei. Aquesta digitalització contribueix a una gestió més eficient i basada en dades.

Un altre aspecte rellevant és la capacitat del sistema per incentivar comportaments ambientalment responsables, promovent la reducció de residus i la millora de les taxes de reciclatge. Finalment, el model presenta un elevat potencial de transferibilitat a altres municipis, ja que pot adaptar-se a diferents contextos territorials i organitzatius, convertint-se en una experiència de referència per a la innovació en la gestió local dels residus.

Entre els principals punts febles de la pràctica destaca la seva complexitat tècnica, especialment pel que fa a la gestió, el processament i l’anàlisi del gran volum de dades generades pel sistema. Aquesta dificultat es veu accentuada per la necessitat d’integrar i coordinar informació procedent de diverses fonts, com ara el cadastre, el padró d’habitants, les targetes d’usuari i els sistemes de lectura dels contenidors, fet que pot generar problemes de compatibilitat i qualitat de les dades.

Així mateix, el funcionament del model depèn de múltiples plataformes tecnològiques i de la col·laboració d’agents externs, la qual cosa pot incrementar la vulnerabilitat del sistema davant possibles incidències tècniques o problemes de coordinació. Finalment, durant les primeres fases d’implantació, és necessari destinar una quantitat considerable de recursos tècnics i administratius a la resolució d’incidències, a l’adaptació dels processos de treball i a l’acompanyament de la ciutadania, fet que pot augmentar els costos i la càrrega de gestió del projecte.

Les principals propostes de millora se centren en l’optimització dels processos tècnics, administratius i comunicatius associats al sistema. En primer lloc, cal continuar treballant en la millora de la qualitat, la coherència i la integració de les dades, amb l’objectiu de disposar d’informació més fiable i facilitar la gestió del servei.

En segon lloc, seria convenient avançar en l’automatització de processos vinculats a la confecció del padró de contribuents i al càlcul de la part variable de la taxa, fet que permetria reduir la càrrega administrativa, minimitzar errors i augmentar l’eficiència operativa. Igualment, és important continuar reduint les incidències tècniques relacionades amb la identificació i la lectura de les aportacions als contenidors, garantint així un funcionament més robust i precís del sistema.

D’altra banda, es recomana reforçar les accions de comunicació, sensibilització i pedagogia ambiental dirigides a la ciutadania per afavorir una millor comprensió del model i incrementar-ne l’acceptació social. Finalment, seria útil consolidar i perfeccionar els mecanismes d’avaluació del projecte, incorporant indicadors que permetin mesurar amb més precisió els seus impactes ambientals, socials i econòmics, així com identificar noves oportunitats de millora contínua.

La visió de l’Ajuntament de Montmeló, basada en una aproximació holística a la gestió dels residus, ha despertat l’interès d’altres municipis interessats a adoptar sistemes de recollida similars. Municipis com Vilanova del Vallès, Sant Pere de Vilamajor i Santa Maria de Palautordera ja han implementat el mateix model de contenidors, mentre que altres municipis, com Mollet del Vallès, Sant Celoni, Montornès del Vallès o Les Franqueses del Vallès, es troben actualment en fase d’implantació, seguint l’exemple i l’experiència desenvolupada a Montmeló.

Es tracta d’una modificació en el pagament de la taxa de residus que aconsegueix tenir un gran impacte en el comportament de la ciutadania en termes de recollida selectiva a partir d’una mesura senzilla i altament transferible al context de municipis de Catalunya.