El Casal Anna Murià és l’únic Casal Municipal específic per a gent gran de Terrassa. Aquest Casal té com a objectiu principal afavorir l’envelliment actiu i saludable de les persones grans. Per assolir aquest objectiu, el Casal no ha de ser un lloc on únicament es fan activitats, sinó que l’atenció a les persones ha d’anar més enllà de quan assisteixen presencialment al Casal.

Especialment rellevant és el moment quan una persona deixa d’assistir al Casal. A vegades, les persones deixaven d’anar al Casal temporalment i després tornaven, però a vegades deixaven el Casal per sempre. Normalment, es perdia totalment el contacte amb ella i es desconeixia la seva situació. És per això que des del Casal es detecta la necessitat de fer un seguiment a les persones que han deixat d’assistir-hi. Sobretot per si hi ha hagut alguna transició vital significativa en la qual aquesta persona necessiti acompanyament.

Paral·lelament, es vol canviar el paradigma d’atenció a les persones grans. Les actuacions se solen centrar a atendre situacions de risc, però també es vol donar un enfocament a celebrar i reconèixer les experiències i coneixements de la gent gran. Alhora, això fomenta el seu protagonisme i la seva vinculació amb el Casal.

Usuàries del Casal Municipal de Gent Gran Anna Murià, persones empadronades a Terrassa de 60 anys o més.

Aquesta actuació s’emmarca dins del Pla Local per un Envelliment Integral de Terrassa 2030 (PLEI’T).

L’acompanyament a les transicions vital s’inicia a principis de l’any 2024. Consisteix en les fases següents:

1. Anàlisi de la població i recursos
La primera fase de l’actuació va ser una anàlisi de les usuàries del Casal que havien deixat d’assistir-hi. Concretament, es van recopilar dades de les usuàries que havien deixat d’assistir al Casal el darrer any de forma definitiva i les que havien deixat d’assistir durant un temps superior a dos mesos. Després es va analitzar si la proposta es podria dur a terme amb els recursos propis del Servei de Promoció a la Gent Gran i del Casal Anna Murià.

2. Disseny del protocol d’acollida i de seguiment
En primer lloc, es dissenya el protocol d’acompanyament en les transicions vitals. On consten les situacions de risc de les quals s’ha de fer seguiment i els reconeixements vitals a les persones. El protocol d’acollida s’activa en el primer contacte amb la nova usuària del centre i serveix per tenir coneixement de la trajectòria vital de la persona, així com de les seves expectatives i interessos.
A partir d’aquest protocol, es dissenya la fitxa de seguiment de transició vital que ompliran els responsables i que serveix per detectar situacions, de risc o de reconeixement, que requereixen un acompanyament en les diferents transicions vitals. En aquesta fitxa es recull la informació de la persona usuària (nom, cognoms, data naixement, convivència, tipus d’usuari/a), les situacions de risc detectades (solitud, fragilitat social, física o cognitiva; pèrdua de referents personals; etc.) o reconeixement (editar un llibre, fer exposicions, etc.) i les accions que es realitzen (entrevista, trucada, registre de la fitxa).

3. Actuació
Quan des de la consergeria del Casal es detecta una situació de risc, es realitza una trucada per contactar amb la persona o un familiar. Mitjançant la trucada telefònica es parla amb la persona per conèixer els motius que l’han portada a deixar de venir al Casal. A partir d’aquesta trucada, es decideix si es tanca el seguiment o si es continua fent seguiment. Depenen de la situació, es recomanarà a la persona altres serveis. Per exemple, si necessita atenció domiciliària, se li dona la informació pertinent de Serveis Socials. Si es detecta una situació de reconeixement, es fan activitats per fer valdre les habilitats i experiències de les persones. Aquestes activitats poden ser exposicions, xerrades, etc.

4. Avaluació
L’avaluació es fa a final d’any mitjançant indicadors quantitatius i qualitatius.

Indicadors quantitatius:
- Nombre d’usuàries per gènere i edat donades d’alta durant l’any a les que s’ha fet la fitxa de seguiment
- Nombre de situacions de risc detectades i moment (acollida, durant el curs, no assistència al Casal)
- Nombre de reconeixements realitzats i accions fetes
- Nombre de baixes i motius
- Temps actius al Casal (relació entre data d’alta i data de baixa al Casal)

Indicadors qualitatius:
Satisfacció de les usuàries i les seves famílies amb les accions realitzades, resolució de la situació i l’atenció rebuda.

-

Responsable del Casal
2 Conserges del Casal

Principalment, es va activar el protocol perquè les persones han deixat d’assistir al Casal o perquè s’ha detectat algun senyal d’alarma en una persona assistent. Entre entrevistes, trucades telefòniques i activitats de reconeixements, s’han realitzat 166 accions. En total, s’ha fet el seguiment a 113 persones, entre les que s’han detectat 88 situacions de risc (74 dones i 14 homes) i s’han realitzat 31 reconeixements.

Pel que fa a les situacions de risc, la problemàtica detectada amb més freqüència ha estat la fragilitat física (54,5% dels casos), seguida de la fragilitat cognitiva (14,8% dels casos). La fragilitat física fa referència majoritàriament a caigudes i operacions. Aquestes persones han deixat d’assistir al Casal durant un temps i un cop recuperades han tornat a l’activitat del Casal. Altres motius han estat canvis de domicili, pel qual les persones tenien més a prop altres serveis. El seguiment de les persones ha permès detectar necessitats socials o sanitàries abans que esdevinguin problemes greus i fer derivacions als serveis adients.

També es van realitzar accions de reconeixement, que valoren la trajectòria vital i les habilitats de les persones grans. Concretament, s’han realitzat exposicions sobre pintura i fotografia de cinc usuàries del Casal, tres xerrades per compartir coneixements i experiències, i homenatges a 23 persones de 90, 95 i 100 anys.

Les persones de les quals s’ha fet un acompanyament han valorat positivament l’atenció individualitzada rebuda, així com el suport emocional, que se les ha proporcionat durant la transició vital. També han valorat la comunicació i la informació proporcionada com a clara i accessible. Finalment, tant les usuàries com les seves famílies han valorat com a accessibles i útils els recursos proporcionats.

L’acompanyament a les usuàries del Casal ha tingut un impacte positiu en el seu benestar emocional i psicològic, ja que ha reduït els sentiments de solitud i l’aïllament de les persones. Alhora, les accions de reconeixement fan que es reconegui el valor de la persona i se senti part d’una comunitat, prevenint la solitud no desitjada i reforçant l’autoestima. També ha tingut un impacte positiu en la salut i qualitat de vida de les persones, prevenint situacions de risc o que les necessitats puntuals esdevinguessin problemes greus.

Aquest acompanyament personalitzat també ha tingut un impacte positiu en les famílies i l’entorn proper de les persones. Saber que hi ha un sistema de seguiment els ha donat tranquil·litat i seguretat. Alhora, es generen espais intergeneracionals, ja que a les activitats de reconeixement hi acostumen a venir els familiars. El fet de compartir històries i experiències amb els joves fomenta el respecte i l’aprenentatge mutu. També es trenquen estereotips relacionats amb la vellesa, de la que es dona una imatge més realista i diversa.

Interna

Ajuntament de Terrassa

Mitjançant el protocol d’acompanyament en les transicions vitals, s’ha pogut actuar a temps i no perdre el contacte amb les persones quan deixaven d’assistir als cursos o tallers. Principalment, s’han pogut detectar situacions de vulnerabilitat de les usuàries del Casal, fer un seguiment d’aquestes i oferir recursos quan era possible. A més, també s’han fet una sèrie d’activitats de reconeixement als coneixements i experiències de les persones. Aquesta actuació s’ha pogut mantenir des de la seva implementació, fet que ha permès que l’acompanyament a les persones fos ininterromput.

Acompanyament personalitzat a les usuàries, fent un seguiment individual coneixent les seves necessitats, interessos i preocupacions.
És una pràctica que s’ha mantingut activa des de la seva implementació, cosa que permet fer un seguiment de les necessitats detectades.
La creació de protocols que permet monitorar les transicions vitals de totes les persones grans.
Realitzar accions de reconeixement, valorant les experiències i coneixements de les persones grans.
Aplicar una perspectiva integral i interseccional, que considera la diversitat d’envelliments, així com la perspectiva de gènere i LGBTI+.

Dependència dels recursos humans, ja que l’abast del seguiment a les persones es pot veure limitat per falta de personal o sobrecàrrega de feina d’aquest.

Reforçar el suport emocional i social, implementant un pla d’actuació per oferir una atenció més personalitzada i propera per a les usuàries que han deixat d’assistir al Casal.
Potenciar les accions de reconeixement, fent-les més visibles i transversals.
Formar a més professionals que puguin actuar davant la manca de personal o sobrecàrrega de feina d’aquests.

Aquest projecte és reproduïble a qualsevol servei que ofereixi propostes d’envelliment actiu i vida plena a les persones grans, com casals o centres cívics. Ofereix un model flexible, adaptable i innovador amb protocols que es poden ajustar segons la realitat de cada centre.