El projecte parteix del reconeixement de les violències masclistes, per raó d’identitat o expressió de gènere, i d’orientació sexual com un problema estructural; en l’espai públic són una realitat persistent les violències masclistes i lgtbifòbiques, així com la gran majoria de les violències sexuals. Segons dades del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, durant l’any 2024 s'han atès 4.343 víctimes de la violència masclista en àmbits comunitaris o socials, i s'han identificat 1.450 persones agressores.

En el context local de la pràctica, Granollers compta amb un teixit associatiu rellevant pel que fa a cultura popular i tradicional, amb colles i entitats que tenen molt de pes a la ciutat i que compten amb molta participació, sobretot durant la Festa Major del municipi. Aquests col·lectius també assumeixen la seva responsabilitat social, esdevenint figures referents per la població granollerina. Arran d’una formació genèrica sobre igualtat de gènere on van assistir membres de les entitats de cultura popular i tradicional, es va detectar que necessitaven mecanismes per prevenir o donar resposta a casos de violència masclista i que podria ser necessari encetar aquest procés de treball per introduir la perspectiva de gènere i la prevenció de les violències masclistes de forma estructural en les seves organitzacions.

Per tal de donar d’eines a les entitats culturals que permetin prevenir i donar una millor resposta a possibles casos que es donessin en les seves organitzacions, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya havia elaborat un document que pogués servir com a instrument de referència: el protocol-guia d’abordatge de les violències masclistes i per raó d’orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere en les activitats de cultura popular de caire festiu. Les associacions de cultura popular tradicional, per la seva composició, ofereixen l’oportunitat de treballar la interseccionalitat de forma natural, gràcies al fet que tenen membres de característiques molt diverses quant a gènere, origen, classe social, edat, orientació i expressió sexual, fe religiosa o altres. Al mateix temps, la cultura popular i tradicional, que és una eina de convivència i cohesió social, manté alguns elements i pràctiques històricament arrelades que poden dificultar l’adopció d’idees i rituals en favor de la igualtat de gènere; també fan algunes activitats d’oci on es poden donar situacions de violència masclista.

La ciutadania del municipi de Granollers, principalment membres o persones vinculades a les entitats de cultura popular i tradicional

L’àrea d’Igualtat treballa amb altres departaments de l’Ajuntament per fer plans específics pel seu àmbit, com per exemple en l’esport, per tal de transversalitzar les polítiques d’igualtat de gènere.

El projecte s'inicia durant el mes de novembre de 2023, quan es presenta la iniciativa a les entitats de cultura popular i tradicional de Granollers, i se les anima a adherir-s’hi i participar d’aquesta. Es comparteixen els objectius i la planificació del projecte amb representants de les juntes directives de cada associació. Durant els anys 2024 i 2025 s’ha treballat en la seva implementació.

Entre el gener i el juliol de 2024 comença el procés de treball amb les entitats: es configura una Comissió d’Igualtat, on participen persones delegades de cada una de les agrupacions adherides, conjuntament amb tres tècniques municipals, i que celebren sessions de treball mensual. L’objectiu d’aquesta etapa és oferir continguts, eines i recursos a les entitats per tal que aquestes poguessin crear (o adherir-se a alguna eina vigent) els seus protocols i mecanismes per prevenir i abordar les violències masclistes que podien sorgir dins de cada organització, així com detectar necessitats de les mateixes. D’altra banda, durant aquesta primera fase també es presta assessorament i suport, per part de l’equip tècnic de Cultura i d’Igualtat de l’Ajuntament, per resoldre dubtes de les entitats i orientar-les durant el procés de treball. La segona línia d’actuació ha estat la realització de formacions obertes a membres de les entitats entre els mesos de maig i setembre, en la línia de promoure la igualtat de gènere i de prevenir les violències masclistes en l’àmbit de la cultura popular i tradicional.

A partir del març, i fins al mes de novembre, es desenvolupa una campanya de comunicació per visibilitzar la feina que s’estava duent a terme amb les entitats de cultura popular i tradicional, sota el lema “La nostra veta veta les violències masclistes” (un joc de paraules, que tant fa referència a les vetes de les espardenyes que utilitzen moltes de les entitats com al fet de vetar les violències masclistes). En aquest període, es vol fer arribar el missatge tant a membres de les entitats que no han participat del procés, com a la ciutadania en general.

Les activitats de l’any 2024 es tanquen el dia 22 de novembre, quan es presenta la campanya de forma oberta a tota la ciutadania, fent pública tota la feina que s’ha fet amb la comissió durant gairebé un any, i amb una xerrada sobre les tensions que hi ha entre tradició i reproducció dels rols de gènere.

De cara al 2025, la campanya ha entrat en una segona fase; s’han mantingut trobades conjuntes de la Comissió d’Igualtat i el seguiment particular a les casuístiques de les entitats que requereixin suport per orientar temes concrets. Alhora, la campanya ha evolucionat seguint les necessitats de les entitats: s’han creat nous elements de comunicació per sensibilitzar els membres dels grups de cultura popular i tradicional, i també fomentar la visibilitat cap enfora. D’altra banda, també s’han dissenyat dues noves vies de treball: la formació de les juntes i els equips d’equitat de les entitats, per dotar de més eines que permetin millorar la prevenció i solució de les violències masclistes; i ampliar el treball de reflexió i sensibilització a àmbits com els rols de poder i de lideratge, i a vetllar per la corresponsabilitat i mecanismes adients per les entitats que compten amb grups o participació infantil.

9759.46

Cost del disseny de la imatge visual, l'elaboració de vinils i la contractació de l'empresa dinamitzadora de l'acte de presentació de la campanya.

El nucli de la coordinació de la campanya l’han compost una tècnica d’Igualtat, una tècnica de Cultura i la dinamitzadora de La Troca. Aquestes tres persones formen part de la Comissió d'Igualtat creada. Addicionalment, s’ha comptat amb professionals externs per dinamitzar les formacions i pel disseny visual de la campanya.

La major part de la campanya s’ha desenvolupat a La Troca, un equipament municipal cultural ubicat a l’antiga fàbrica tèxtil de l’empresa Roca Umbert i que actualment és un centre artístic, cultural i tecnològic que acull les associacions participants de la iniciativa.

La Comissió d’Igualtat està formada per dues o tres persones de cada entitat, més les dues tècniques de l’Ajuntament i la dinamitzadora de La Troca. Durant l’any 2024, com a grup motor durant l’impuls de la campanya, s'han fet reunions mensuals on es traspassaven les necessitats de les entitats. Les persones de la Comissió que representen les entitats s’encarregaven, posteriorment, de transmetre a les seves colles els temes que s’havien tractat. A partir de 2025, per tal de donar perdurabilitat i permanència a la Comissió, s’estableix que es trobaran dos cops l’any (a l’abril i l’octubre), per tal de valorar i codissenyar el rumb i les activitats a dur a terme.

Els principals resultats de la campanya són els següents: s'ha adaptat un protocol referent perquè serveixi com a guia a les entitats, les entitats han escollit referents en igualtat de gènere a les pròpies juntes directives, les entitats han rebut formació en igualtat de gènere a les persones que en formen part, així com han desenvolupat mesures /o protocols per prevenir i abordar les violències masclistes. Una de les branques principals de la campanya ha estat el disseny d’una imatge gràfica de referència, la qual ha permès crear i distribuir diferents materials de difusió amb el lema principal: entre aquests, s’han fet cartells, vinils, polseres... S’han fet dissenys particulars amb els colors de cada entitat, o mesclant-los entre dues o tres, i també s’ha apostat per posicionar alguns materials en llocs estables i visibles per al públic general, obrint la possibilitat a què la ciutadania en general també conegui la campanya.

El producte central de la campanya ha estat la creació d’una Comissió d’Igualtat compartida per les entitats de cultura popular i tradicional del municipi, formada per 22 membres representants de les 11 organitzacions convidades a participar-hi i tres tècniques de l’administració municipal. Durant el procés de treball inicial amb les entitats de 2024, es duen a terme cinc trobades de la Comissió d’Igualtat, on es treballen les següents qüestions: 1) diagnosi i presentació d’un esquema model per a la configuració i disseny de protocols interns per detectar i frenar les violències masclistes, 2) definició d’accions i elements bàsics en la prevenció de violències masclistes i com situar-les en un protocol intern, 3) conceptualització de les tipologies de violència sexual i masclista, 4) formació en atenció i reparació de casos de violència masclista, i 5) suport al disseny de circuits interns d'actuació partint dels protocols contra la violència masclista de l'Ajuntament de Granollers. En el transcurs d’aquesta fase, també es fan tres formacions obertes a membres de les entitats de cultura popular i tradicional, de 9 hores totals de durada i en les quals hi assisteixen 75 persones. De cara al 2025, a part de continuar desenvolupant les trobades de la Comissió i l’acompanyament personalitzat a les entitats que ho requereixin, també s’han elaborat altres recursos gràfics per potenciar la difusió de la campanya, com unes polseres amb els colors de les entitats i el lema de la iniciativa, i una nova línia de cartelleria per visibilitzar violències quotidianes en el si de les colles i entitats.

Per a la difusió de la campanya, ha estat fonamental la creació la instal·lació d’elements permanents de la campanya de comunicació i l'aposta per la vinilació i l'ocupació d’espais comuns de l’equipament cultural La Troca. Aquests elements gràfics han visibilitzat el compromís de les entitats i l’administració amb la campanya: a partir de la imatge visual de referència, que contenia el lema de la iniciativa, es van fer diversos dissenys mesclant els colors de cada una de les entitats, ja que totes en tenien un de referència. L’Ajuntament també ha difós la campanya mitjançant la seva pàgina web i diferents mitjans de comunicació locals se n'han fet ressò.

“La nostra veta veta les violències masclistes” ha tingut un impacte important pel que fa a l’augment de la sensibilització i la visibilització respecte a l'existència i gravetat de violències masclistes a les entitats de cultura popular i tradicional, i les activitats que aquestes organitzen. Amb aquesta campanya, es considera que s’avança en l’erradicació de l’imaginari de les entitats com oasi igualitari; en aquests col·lectius les violències masclistes hi són presents, tant en àmbits d’oci com en les seves pràctiques rutinàries, i la incorporació de la perspectiva de gènere esdevé necessària per avançar cap a uns entorns més equitatius. La creació d’elements comunicatius també ha permès fer arribar el missatge a tota la comunitat cultural del municipi i a la població en general.

A escala tangible, s’han implementat mesures i protocols d’abordatge i prevenció de les violències en el si de les entitats i s’ha millorat la capacitació dels membres d’aquestes per esdevenir referents d’igualtat dels seus col·lectius. La creació d’una comissió de treball estable amb les entitats de cultura popular ha facilitat les possibilitats de suport col·lectiu i força conjunta entre elles, alhora que genera una via d’accés fluïda amb l’àrea d’igualtat per l’assessorament durant el procés d’incorporació de la perspectiva de gènere.

Interna

L'objectiu de crear un espai d’acció i reflexió compartit entre l’Ajuntament i les entitats de cultura popular i tradicional, per identificar i prevenir les violències masclistes, ha estat assolit amb notorietat i s’ha materialitzat en una Comissió d’Igualtat. Les membres de la comissió han valorat positivament els aprenentatges adquirits en les sessions i formacions, i s'han mostrat motivades a continuar participant de la Comissió. Aquesta ha acompanyat les entitats a introduir la perspectiva de gènere a les seves dinàmiques, i n’han augmentat les eines per prevenir i, si s’escau, resoldre les violències masclistes que es puguin donar en el seu dia a dia.
La sensibilització respecte a treballar en pro de la igualtat en les organitzacions també ha crescut, amb una campanya que també s’ha obert a la ciutadania, però sobretot ha fet molt èmfasi a difondre el missatge a les entitats i al voltant de l’equipament municipal cultural de referència per a elles.

Creació d’una Comissió d’Igualtat estable que agrupa les entitats: permet generar un espai on tractar la qüestió de forma conjunta i incentivar la implicació de les entitats.

Progrés en la sensibilització de les entitats respecte a la necessitat de prevenir i actuar davant les violències masclistes.

En l’àmbit de la cultura popular i tradicional no hi ha gaires experiències vinculades amb el treball de la igualtat.

Treball en xarxa de les entitats, i col·laboració fluïda amb les àrees de cultura i igualtat de l’Ajuntament

La imatge visual de la campanya ha ocupat espais públics de forma permanent a través de la vinilació de l'espai, de forma que el missatge ha estat visualitzat per molta gent, ja siguin membres de les entitats, usuaris dels equipaments culturals o ciutadania en general.

 

Estructuralment, persisteixen algunes resistències pel que fa a rols de gènere i aspectes tradicionals d’organització que limiten les adaptacions en clau d’igualtat de gènere.

Les persones que participen de les entitats de cultura popular i tradicional ho fan de forma voluntària, i això pot dificultar mantenir el projecte viu o amb una mateixa intensitat al llarg del temps, ja que aquestes persones tenen altres compromisos i càrregues.

Durant el 2025 s’ha treballat per ampliar l’abast del programa a altres temàtiques estructurals vinculades amb la promoció de la igualtat de gènere, com són les dinàmiques de rols de gènere i les masculinitats existents, i la corresponsabilitat, fent un èmfasi especial en les entitats que tenen colles infantils.

Existeixen pràctiques semblants en altres àmbits, com pot ser en el món de l’esport o altres entorns culturals, a causa del fet que les violències masclistes són una problemàtica estructural de la societat actual. El projecte ha estat una de les mesures incloses en el pla d'igualtat municipal com a exemple de transversalització, per a poder inspirar altres departaments a repetir l'experiència en el seu propi context.

Per tal que una campanya similar pugui ser exitosa, es considera imprescindible comptar amb l’aliança activa de les associacions participants, per tal que permeti arrelar la iniciativa en el seu dia a dia, i també tenir un plantejament obert a noves necessitats d'aquestes. El treball en xarxa entre les àrees de cultura i igualtat, així com amb les mateixes associacions culturals, també s’esdevé un element bàsic per la seva bona implementació.

Es considera important també l’existència del protocol de la Generalitat de Catalunya d'abordatge de les violències masclistes i per raó d'orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere en les activitats de cultura popular de caire festiu. Aquest document pot ser una eina que s’usi de guia per emmarcar els protocols de les entitats del territori o bé s'hi poden adherir.