Dins del sector de la mobilitat i els transports, el problema mediambiental i climàtic és una de les principals preocupacions de l'agenda actual. Segons l'Agència Europea de Medi Ambient, el sector del transport contribueix a més del 70% de totes les emissions de GEH. És així que diferents autoritats locals han de començar a disposar de mecanismes adequats per limitar l'ús excessiu del cotxe privat i oferir alternatives. Amb l'ajut de l' European Institute of Innovation and Technology - Urban Mobility (EIT UM), un organisme de l'Institut d'Innovació i Tecnologia, Esplugues ha pogut ser part de la prova pilot d'un projecte mediambiental.

La població que ha format part d'aquesta prova pilot ha estat la ciutadania d'Esplugues de Llobregat, empadronades al municipi i que disposin de cotxe propi a la seva unitat familiar.

És un projecte vinculat a EIT Urban Mobility, un organisme de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia.

L'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat va participar en un projecte de mobilitat conegut com a IMMENSE, on es van recollir dades per provar estratègies innovadores de gestió de la demanda de transport. Aquest projecte es va dur a terme simultàniament a la ciutat de Múnic i a la d'Esplugues, amb la col·laboració de CARNET (un centre d'investigació creat per la UPC, Volkswagen i SEAT), la Universitat Politècnica de Catalunya i Abertis Mobility, i va ser finançat per EIT Urban Mobility, un organisme de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia, una entitat de la Unió Europea. Es va crear un consorci per al projecte europeu liderat per CARNET i la resta d'entitats són col·laboradors publicoprivats. Cada empresa dins del consorci va desenvolupar solucions tècniques, mentre les administracions van col·laborar en el disseny, aplicant-ne l'execució amb recursos.

El projecte tenia com a objectiu ajudar el municipi d'Esplugues de Llobregat a millorar l'eficiència de les seves Zones de Baixes Emissions (ZBE) en resposta a la necessitat de millora de les condicions dels entorns urbans a Europa. Es van realitzar dos projectes pilot en diferents ciutats, seleccionades per les seves dimensions i el seu nivell de consolidació diferent dels esquemes de TDM que inclouen Zones de Baixes Emissions (ZBE) i regulacions d'accés de vehicles.

Esplugues de Llobregat, amb prop de 50.000 habitants, va ser triada per la seva ZBE implantada juntament amb Barcelona, tot i que no tenia normativa de cobrament. Múnic, amb uns 1,5 milions d'habitants, també va ser seleccionada amb la seva ZBE i una connexió d'anell de ciutat, tot i que no disposava de sistemes d'aplicació precisos ni regulacions de cobrament.

DISSENY:

El disseny de la proposta de IMMENSE es va dividir en 6 tasques amb diferents actors responsables. La Tasca 1, sota la supervisió de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va tenir com a objectiu principal la definició del càlcul de tarifes dinàmiques en funció dels paràmetres de càrrega de congestió. La primera subtasca es va enfocar en la comparació de diverses mesures de Taxa de Demanda Màxima (TDM) basades en sistemes de peatge, incloent-hi càrrecs de cordó, tarifes per quilòmetre i tarifes mensuals, així com restriccions d'accés com etiquetes ecològiques, zones de baixes emissions (ZBE), períodes de temps i torns basats en el nombre de llicències, entre altres. La segona subtasca es va centrar en la definició d'una estratègia de preus òptima que, mitjançant la consideració de la congestió del trànsit, incentivés els conductors a optar per altres modes de transport, rutes alternatives o ajustar l'horari dels seus desplaçaments. Finalment, la tercera subtasca va tenir com a objectiu controlar els efectes derivats de la implementació de les estratègies de TDM.

La Tasca 2, liderada per CARNET, es va centrar a comprendre l'eficàcia dels esquemes de gestió de la demanda amb l'objectiu de fomentar un canvi de comportament entre els propietaris d'automòbils a favor dels serveis de mobilitat sostenible. Un aspecte clau d'aquesta tasca va ser detallar com la solució tecnològica s'adaptaria als interessos específics de cada ciutat. Durant la configuració pilot, es va posar un èmfasi particular en la integració d'elements de joc, considerats fonamentals per aconseguir l'èxit i motivar els usuaris, especialment aquells que tenen les seves activitats de desplaçament monitorades durant la fase de demostració. La subtasca d'aquesta Tasca 2 va estar dedicada a comprendre els requisits necessaris per integrar l'esquema de TDM a la infraestructura ja existent de la ciutat.

La Tasca 3, sota la responsabilitat del Servei de Mobilitat d'Abertis, va estar dedicada a l'optimització de la plataforma del sistema tècnic i de l'eina destinada als usuaris finals, amb l'objectiu de garantir el desplegament adequat de la solució de tarifació de congestió a l'àrea de la ciutat. Aquesta tasca va incloure les especificacions tècniques de la plataforma del sistema integrat, així com de tots els components necessaris per a la implementació de la tarifació de congestió, com ara la detecció de vehicles, identificació, canals de pagament, i altres. Un dels resultats principals d'aquesta tasca, identificat com OUT02, va ser la tecnologia de càrrega de congestió operativa, que va integrar de manera perfecta l'aplicació per a usuaris finals i el tauler, tant per als municipis com per als ciutadans. A més, la tasca va abordar l'adaptació de totes les infraestructures preexistents de càrrega de congestió, com càmeres ZBE, DSRC, RFID, aplicacions per a telèfons intel·ligents, OBU, entre altres. En aquest context, aquesta subtasca específica va posar l'èmfasi en la tecnologia que facilita els pagaments, mentre que la següent es va centrar en l'ajust d'una aplicació mòbil amigable per als ciutadans.

La Tasca 4, sota el lideratge de CIMA, va tenir com a objectiu principal la identificació de la proposta de valor de l'esquema de cobrament de la congestió, així com l'estudi de la viabilitat econòmica i els procediments necessaris per introduir de manera efectiva l'eina de TDM al mercat. Durant aquesta tasca, es van recollir i validar tots els inputs que constituïen part del model financer, tant pel que fa a la línia d'ingressos com a la línia de costos. El model financer va ser dissenyat amb l'objectiu d'identificar totes les hipòtesis que condicionarien les condicions de mercat en què es desenvoluparia l'estratègia de comercialització i escalada i una anàlisi de sensibilitat.

La Tasca 5, liderada per l'Ajuntament d'Esplugues, tenia com a objectiu demostrar la viabilitat de la proposta empresarial en entorns urbans reals. Durant el període de juliol a desembre de 2023, les ciutats d'Esplugues i Múnic van validar simultàniament el producte final i l'estratègia de TDM proposada. L'objectiu d'aquesta subtasca era fomentar usuaris compromisos amb cada ciutat pilot i construir ciutadania en un procés participatiu. Aquesta prova va recopilar qualsevol comentari que aportes informació significativa per verificar la usabilitat i la viabilitat de l'estratègia de TDM proposada i detectar les millores necessàries.

IMPLEMENTACIÓ:

L'aplicació IMMENSE, una eina de gestió de la demanda de transport, va ser implementada amb èxit. Aquesta aplicació va influir dinàmicament en la demanda de trànsit per a la mobilitat del vehicle privat urbà en funció dels nivells de congestió. L'aplicació va simular un càrrec per als usuaris que més contaminaven mitjançant un sistema de tarifes dinàmiques amb elements de disseny de jocs o "gamificació". Per exemple, recompensava automàticament els usuaris amb punts quan optaven per mètodes de mobilitat més sostenibles, incentivant així un canvi de comportament de la mobilitat diària. D'altra banda, el quadre de comandament va recollir i mostrar les mètriques clau relacionades amb la gestió del trànsit dels municipis i, per als usuaris finals, va oferir un portal transparent i informatiu on cada ciutadà podia consultar els seus propis desplaçaments en vehicle privat.

La descàrrega de l'aplicació va ser un pas crucial per posar en marxa el projecte. Els ciutadans la van descarregar sense cap cost i van registrar els seus desplaçaments diaris a través de l'app IMMENSE. Aquesta simulació diària del cost hipotètic de moure's en automòbil per tot el municipi, en funció del nivell de congestió de la via, va ser una part integral del pilot. La prova pilot va prioritzar l'ús del transport públic i compartir cotxe, premiant els usuaris amb més punts per aquestes opcions.

La puntuació va ser un element clau al final del projecte. Les 50 persones d'Esplugues amb millor puntuació van obtenir premis en forma de bitllets de transport, abonaments a serveis com AMBici i Bicing o carregadors mòbils solars. Així, el projecte IMMENSE va concloure amb èxit, demostrant la viabilitat de la seva proposta empresarial en entorns urbans reals i incentivant canvis de comportament positius entre els ciutadans.

78.562

Aquest es el finançament en el cas de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat. La pràctica en la seva totalitat ha tingut un cost de 699.792 €.

Els recursos humans implicats han estat tot l'equip del Servei de Projectes Estratègic i Internacionals i, en concret, una persona de l'equip (funcionari interí) que ha estat el referent, ocupant una part de la seva jornada laboral en aquest projecte.

Equipaments municipals, carretó mòbil de participació, col·laboració amb el departament de comunicació i les seves publicacions i xarxes, empresa dinamitzadora dels punts informatius.

Es va dur a terme un procés participatiu on els ciutadans podien registrar-se i descarregar l'App per formar part del projecte. Al llarg del període d'inscripcions, es van establir diversos punts d'informació mòbil. Durant aquest temps, es van aprofitar diversos esdeveniments de la ciutat per ubicar aquests punts d'informació mòbil.

El principal producte que aquest projecte ha obtingut ha sigut la creació d'una app on analitzar l'ús del transport de la població. També s'han creat un seguit de documents i productes importants pel projecte. Els lliurables del projecte IMMENSE van ser presentats de manera seqüencial, seguint un calendari precís. L'OUT01, que consistia en el Mecanisme de preus dinàmics operatius, es va presentar amb èxit el 31 d'octubre del 2023, proporcionant una metodologia detallada per al càlcul de preus basat en demandes reals de trànsit. Seguint el mateix calendari, l'OUT02, referent a la Tecnologia de càrrega de congestió operativa, també es va presentar amb èxit amb ajustos realitzats després del pilot i els comentaris dels usuaris. L'OUT03, que indicava la finalització de la implementació dels pilots a Esplugues de Llobregat i Múnic, es va presentar el 20 de novembre del 2023. A continuació, l'OUT04, que abastia el Model de negoci i validació de mercat, es va presentar el 20 de desembre del 2023, amb la signatura de l'Acord Comercial com a fita destacada. El DEL01, Pla Tècnic, va ser presentat el 15 de març del 2023, mentre que el DEL02, Pla de producte, es va presentar el 31 de maig del 2023, amb la sostenibilitat financera ja acordada a l'Acord Comercial. L'Informe de demostració (DEL03) es va presentar el 31 d'octubre del 2023, amb una segona actualització a causa de la conclusió posterior dels pilots. L'Acord Comercial (DEL04) va ser signat entre Abertis i EIT UM el 15 de desembre del 2023, i finalment, l'Informe Final (DEL05) va ser presentat el 22 de desembre del 2023, proporcionant un resum comprensiu de l'estat final del projecte IMMENSE.

Per tal que aquest projecte funciones, es va crear una secció al Pla de Treball dedicat a la comunicació externa i les relacions públiques. Es van aconseguir dues notes de premsa d'AMS, comunicació de la pàgina web CARNET, presentació roll-up del Congrés FISITA i un vídeo de YouTube en català, anglès i alemany on es comunicava el projecte. A més, s'han fet diversos articles sobre el projecte a diaris com: Economia Digital, Servimedia, Diari Segle XXI, NoticiasDe.es, Tecnologia de trànsit avui i la Revista Citti.

L'impacte que ha tingut aquesta pràctica és una reducció del 32% del trànsit en les zones amb més congestió i potenciar la comunicació entre diferents parts interessades sobre la complexitat de la congestió del trànsit urbà. Altres impactes serien la sensibilització dels participants en el projecte i la ciutadania en general que ha rebut i la detecció de la part de la ciutadania interessada en aquest àmbit concret.

Els punts forts indiscutibles d'aquesta pràctica resideixen en la notòria implicació de la ciutadania en el marc del projecte pilot. La participació activa dels ciutadans ha proporcionat dades diàries de mobilitat urbana d'una precisió i fiabilitat excepcionals, alimentant un riquíssim conjunt d'informació sobre els seus desplaçaments. Aquesta col·laboració ha estat crucial per a l'anàlisi detallada dels patrons de trànsit, oferint una comprensió profunda dels comportaments de mobilitat quotidians. A més, les dades obtingudes han estat fonamentals per prendre decisions informades relacionades amb estratègies de mobilitat i gestió de la congestió.

Enfrontar-se a la dificultat de difondre i implicar la ciutadania en projectes innovadors ha estat un repte substancial. L'obstacle principal ha estat superar la resistència inicial i obtenir la participació mínima necessària per impulsar amb èxit la prova pilot. Conscients d'aquesta fragilitat, s'han dedicat recursos addicionals per intensificar els esforços de difusió del projecte i acostar-lo a la ciutadania. La necessitat d'incrementar la visibilitat i promoció del projecte s'ha convertit en una prioritat, amb l'objectiu de superar la reticència inicial i fomentar una participació més àmplia i compromesa per part dels ciutadans.

Una proposta de millora crucial consistiria en buscar una participació més massiva, amb l'objectiu d'obtenir dades més significatives que representin de manera més precisa el gruix de la població. Aconseguir una adhesió més àmplia aportaria un conjunt de dades més representatiu, millorant la qualitat i la diversitat de la informació recollida.

Considerant les condicions mínimes requerides, es va concloure que la pràctica és reproduïble. La disponibilitat d'un suport i finançament d'organismes com EIT va demostrar ser un factor crític per a l'èxit d'aquest projecte innovador. A més, la presència de recursos pròpis, siguin dínsics o personals, va ser essencial per a la implementació exitosa del projecte. Cal destacar que l'existència d'una cultura de dades mínima dins de l'organització o la disposició a desenvolupar-la va ser un requisit fonamental. En aquest cas particular, la col·laboració amb Múnic disposava de regulacions de Zones de Baixes Emissions, tot i amb característiques diferents. En la replicació d'aquesta pràctica, és vital que aquest aspecte sigui un tema rellevant per a l'entitat, assegurant així les bases per a una implementació efectiva.