Tipus
Interna
Ens
Ajuntament de Mollet del Vallès
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
La primera lliçó apresa d’aquest projecte és l’adaptació al canvi que han demostrat tots els agents implicats en el procés d’elaboració del mapa i pla formatiu. Des de la consultora que ha acompanyat i dinamitzat tot el procés, el grup de treball amb patronal, sindicats i administracions locals, com els centres educatius i empreses que han participat. Tota la metodologia plantejada s’ha hagut de traspassar de format presencial a digital, amb tots els elements tècnics que implica. Tot i aquest fet, el procés s’ha pogut portar amb certa normalitat i hi ha hagut molt poques incidències de caire tècnic.
La segona és que per generar un marc de cooperació entre les administracions locals d’un territori cal començar a caminar tot i que no tots s’hagin sumat o interessat pel projecte. Inicialment la proposta només va rebre el suport dels ajuntaments de Montmeló, Martorelles i La Llagosta. Un cop iniciats els treballs, amb la diagnosi ja avançada, la resta d’ajuntaments del Baix Vallès van veure la necessitat de poder formar part de l’equip de treball i sumar-se activament en la seva execució. Aquest ha estat el cas dels ajuntaments de Sant Fost de Campsentelles, Parets del Vallès, Montornès del Vallès i Santa Perpètua de Moguda.
Pel que fa als projectes que es podrien posar en marxa al territori a curt i/o mig termini, en l’àmbit de l’ocupació i el desenvolupament econòmic local, el propi Pla d’acció del Mapa i pla formatiu contempla un dels elements on han coincidit les administracions locals, l’àmbit educatiu i les empreses, que no és altre que treballar en la governança tot iniciant un projecte conjunt de Taula per la coordinació, planificació i desplegament de la formació (inicial, ocupacional i contínua) al territori del Baix Vallès.
En concret, les empreses participants del fòrums sectorials també van expressar l’interès en consolidar aquests espais de participació dels operadors de formació i les empreses del territori, convertint-los en espais de trobada recurrents que serveixin per detectar les necessitats empresarials i per treballar en l’encaix de la formació planificada en el sistema de formació professional.
També els municipis van destacar la necessitat de treballar en l’orientació acadèmica dels alumnes en edats d’ESO i primària. El municipi de Montornès del Vallès està treballant en un projecte d’aquestes característiques que es podria plantejar i treballar conjuntament amb la resta de municipis del Baix Vallès. També, relacionat amb l’orientació acadèmica, es va considerar interessant incloure en aquest projecte d’abast supramunicipal, la possibilitat de crear una fira d’orientació pels alumnes i famílies del Baix Vallès.
Punts forts de la pràctica
La fortalesa del projecte, ha estat ser capaços d’implicar i mobilitzar a tots els agents que estan implicats en la formació professional del territori: centres educatius, empreses, serveis locals d’ocupació, sindicats, patronals, ajuntaments... per treballar de forma conjunta i teixir complicitats.
El projecte ha significat el primer treball conjunt realitzat pels membres del Consell Econòmic i Social de Mollet, ja que ha estat el primer projecte que s’ha elaborat amb la implicació dels equips tècnics de cada organització membre amb la coordinació de l’Ajuntament. Aquest fet ha permès generar noves sinergies, que els equips es coneguin i que s’hagi creat un espai de confiança dels tècnics que també s’ha traslladat en l’àmbit més institucional i polític de la Comissió de Seguiment del Consell. Aquest fet es va destacar per tots els seus membres durant la roda de premsa per presentar el document final de Mapa i Pla formatiu.
Per altra banda, aquest projecte també ha generat els mateixos efectes que acabem de comentar amb la resta de municipis que conformen el Baix Vallès, es a dir, treball conjunt, coneixement i reconeixement mutu entre els equips de treball de cada ajuntament i la creació d’un nou espai de confiança i treball compartit entre les entitats locals del territori. L’execució d’aquest projecte ha ensenyat a tots els municipis que hi ha reptes que podem treballar de manera coordinada, que la formació per al treball és una d’elles, però que hi ha d’altres elements que hem de posar sobre la taula com la mobilitat (tant laboral com estudiantil) o com la coordinació en la formació ocupacional i serveis oferts pels Serveis Locals d’Ocupació.
Per últim, pel que fa a l’Ajuntament de Mollet del Vallès, el projecte també ha iniciat un marc de cooperació amb l’àmbit educatiu de la ciutat relacionat amb el sistema de formació professional local. Tots els instituts de la ciutat s’han sumat al projecte i han participat activament en els fòrums sectorials. També les trobades conjuntes i individualitzades han servit per generar una relació entre l’equip de desenvolupament econòmic de l’Ajuntament i els instituts, fet que no s’havia produït en cap altre projecte.
Punts dèbils de la pràctica
En aquest cas la màxima dificultat amb la que s'han trobat ha estat la crisi sanitària provocada per la COVID-19, amb tot el que va comportar de confinament domiciliari i els canvis estructurals, organitzatius i de formes de treballar que han impactat directament en el projecte.
Per una banda, tot el procés s’ha hagut de realitzar en format online: reunions del grup motor, reunions amb centres educatius, els fòrums sectorials amb empreses i operadors de formació, etc. Això ha implicat adaptar-se a una manera diferent de fer les coses.
Per l’altra, la pandèmia ha modificat substancialment el cronograma de treball, havent de demanar una pròrroga per tal de poder complir amb tot el que estava fixat en la memòria de sol·licitud. Així doncs, fins el mes de juny de 2020 no es va poder reprendre el projecte. Tenint en compte que havíem d’implicar als instituts i a la resta d’ajuntaments, es va decidir treballar la diagnosi de manera més interna, amb la consultora, de manera que es pogués tenir una primera versió entre octubre i novembre, moment que es considerava que ja seria bona data per reiniciar tot el projecte amb tots els agents implicats. La dificultat s’ha centrat en trobar els millors moments per tal d’implicar i facilitar la seva participació dels diferents actors implicats en el projectes com eren administracions locals, centres educatius i empreses del territori.
Donada també la situació de pandèmia, ha estat molt complicat la recepció de les dades demanades a organitzacions públiques com el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i el SEPE. Les comandes d’informació han trigat entre 2 i 3 mesos a ser respostes per aquests organismes, de manera que la diagnosi s’ha vist afectada , allargant molt el període final d’execució de la mateixa.
L’altra dificultat ha estat la de la participació de les empreses en el procés. Tot i la satisfacció d’haver aconseguit un total de 27 empreses implicades en els fòrums, és també cert que ens han fallat algunes que el grup de treball considerava clau per participar en els fòrums, estem parlant d’empreses motor i tractores del territori.
Propostes de millora de la pràctica
En relació al Mapa i el Pla Formatiu, durant el procés de diagnosi i fòrums sectorials, no van participar algunes empreses referents. De cara als propers anys, caldrà buscar mecanismes per incentivar-ne la seva participació.
Tampoc es va incloure al Servei d’Ocupació del SOC, que només ha participat com a finançador, a partir del 2022 entrarà a formar part de la Taula de la Formació Professional.
I per últim, la participació dels i les joves. Cal crear algun grup de treball amb els delegats/des d’FP dels IES, per conèixer els seus interessos i desitjos en relació a la formació professional.
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
Es tracta d’una pràctica replicable per d’altres municipis o zones, però és necessària la implicació de molts sectors de la societat per tal que el resultat final pugui donar resposta a les necessitats reals dels municipis. Per això cal la implicació i la voluntat tant de l’administració, com dels sectors empresarials i productius, així com dels centres educatius.