El novembre de 2012 Terrassa va aprovar la integració de la ciutat a la Xarxa de Ciutats Amigues de la Gent Gran de l'Organització Mundial de la Salut. A partir d'aquí, es van iniciar totes les accions necessàries per a culminar-ho amb l'aprovació d'un Pla d'Acció per trametre a l'OMS.
Segons les directrius de l'organització internacional, una "ciutat amiga de les persones grans" hauria de complir amb 4 aspectes bàsics: reconèixer la diversitat existent entre les persones grans, promoure la seva inclusió i contribució a tots els aspectes de la vida comunitària, respectar les seves decisions i eleccions respecte els seus estils de vida i preveure i respondre amb flexibilitat a les necessitats i preferències relacionades amb l'envelliment.

Per adaptar les polítiques municipals, es va realitzar un diagnòstic amb un recull d'informació dels serveis existents, la participació de la gent gran i la ciutadania i les característiques demogràfiques de la ciutat.

D'aquesta anàlisi se'n desprèn que gairebé un 16% de la població de Terrassa és major de 65 anys. Com a la resta de Catalunya, hi ha una tendència a l'envelliment; la taxa d'envelliment i sobreenvelliment registra augments en els darrers anys. Els barris antics i el casc antic presenten un envelliment més elevat que els barris de nova construcció. Per altra banda, un 52% dels nuclis familiars amb persones de més de 65 anys són d'un membre. Així, les formes de convivència han generat un augment de les demandes vinculades a la salut, les relacions personals i a l'autonomia personal.

La participació ciutadana va estar encaminada a valorar la situació de la ciutat en relació a les 8 dimensions que aborda el Pla. Es van recollir múltiples aportacions dels participants que feien referència tant a qüestions globals com a aspectes molt concrets. D'entre les problemàtiques detectades en destaquen la necessitat de millora en l'accessibilitat i mobilitat de carrers, transport públic i aparcament; els problemes d'adaptabilitat estructural i envelliment dels habitatges; les situacions de solitud vinculades a l'atenció domiciliària i dificultats d'accés a residència o la necessitat d'enfortir les xarxes familiars i veïnals entorn la gent gran.

La població objectiu és la gent gran de la ciutat de Terrassa.

És la primera pràctica que anirà posteriorment lligada amb el Pla Estratègic de la Gent Gran.

El projecte consta principalment de 4 fases diferenciades. Després de l'adhesió de Terrassa a la Xarxa de Ciutats Amigues de la Gent Gran l'any 2012, es va iniciar la fase de planificació que es va realitzar durant els anys 2013 i 2014. Aquesta va culminar amb la fase d'implementació realitzada al 2015 i que va constar de la presentació del Pla d'Acció a l'OMS i l'inici de la implantació del mateix. El 2018 està prevista l'avaluació per a després iniciar la fase de millora contínua fins l'any 2023 amb l'elaboració d'un nou Pla d'Acció.

Fase de Planificació (2013-2014):

• Establir els mecanismes de participació per involucrar les persones grans en tot el procés.
• Avaluar de manera integral l'amigabilitat de la ciutat amb la diagnosi de l'estat de la ciutat.
• Establir un pla d'acció de tres anys basat en els resultats de l'avaluació.

S'ha portat a terme un procés d'avaluació de l'amigabilitat de la ciutat basat en el desplegament del procés participatiu, la sistematització de les informacions sobre la ciutat i les actuacions municipals, amb un treball que ha implicat les diferents àrees municipals.

La fase de planificació culmina amb l'establiment de les bases del pla d'acció per a un període de tres anys, fruit del recorregut fet a través de les accions de participació i del treball d'anàlisi sobre les dades recollides.

Fase d'Implementació (2015-2018):

• Presentar el pla d'acció a l'OMS perquè atorgui definitivament la certificació.
• Implantar el pla d'acció a la ciutat.

El Pla treballa sobre 8 dimensions principals:

- Participació social i cívica.
- Mobilitat i transport.
- Accessibilitat i ús dels espais públics i privats.
- Habitatge.
- Serveis Socials i Salut.
- Relacions de suport i ajuda mútua.
- Respecte, desigualtats i condicions d'inclusió.
- Comunicació i informació.

Fase d'Avaluació del progrés (2018):

• Presentar un informe a l'OMS que destaqui els progressos en els indicadors identificats en la primera etapa.

Fase de Millora Contínua (2018-2023):

• Mostrar l'evidència dels progressos.
• Definir nou pla d'acció per als cinc anys següents.

24.000

Finançament municipal únic.

El personal tècnic i administratiu del servei, persones amb contracte fix de l'Ajuntament.
Col·laboració de tècnics d'altres serveis municipals.
Suport tècnic de Diputació de Barcelona.

S'han realitzat grups de discussió amb el Consell Municipal de la Gent Gran així com també amb gent gran, cuidadors i cercles propers al col·lectiu. S'han treballat les 8 dimensions de les que consta el Pla.

A banda, es va habilitar la participació on-line mitjançant un formulari en el qual qualsevol ciutadà podia transmetre les seves opinions i aportacions.

Les 52 accions del Pla d'Acció són un dels principals productes de l'experiència de Terrassa com a ciutat amiga de la gent gran.

En aquest 2016, destaca la campanya de sensibilització “Amb respecte, millor” en els dos centres de secundària Salesians i IES Montserrat Roig, amb la participació de 150 alumnes. L'elaboració de la campanya ha anat acompanyada de la gravació de 5 vídeos i 5 imatges amb la col·laboració de ciutadans que han participat en el procés.

A més, s'ha repartit a tota la població de més de 60 anys la guia "L'Ajuntament informa Gent Gran", on s'hi expliquen tots els serveis que ofereix l'Ajuntament, amb les respectives adreces de les entitats de gent gran i les activitats més destacables. La guia s'ha enviat a 35.000 domicilis.

S'ha difós a través dels mitjans de l'Ajuntament, incloent material divulgatiu. Alguns mitjans de comunicació s'han fet ressò de la participació de Terrassa o del procés participatiu realitzat per al diagnòstic previ al Pla.
S'ha distribuit també una Guia "L'Ajuntament informa Gent Gran" a 35.000 domicilis amb persones amb 60 anys o més, amb tots els serveis que ofereix l'Ajuntament, amb les respectives adreces de les entitats de gent gran i les activitats més destacables.

El projecte ha estat rebut de forma molt positiva pels ciutadans i ciutadanes, les propostes agraden i la població col·labora i participa en fer de Terrassa una ciutat amable amb la gent gran.

Hi ha hagut nombroses comunicacions de gent gran a l'Ajuntament, a més de visites, per a realitzar tràmits relacionats amb gent gran i per a participar i gaudir de les activitats del programa Ciutat Amiga de la Gent Gran. Des de l'Ajuntament s'han detectat múltiples casos de persones grans que han començat a tenir una vida més social i activa a partir de les iniciatives emmarcades al projecte.

Es preveu un impacte major a partir de la difusió de la campanya i augment les activitats de l'Activa+60 al 2017, produïda per a la major visibilitat dels serveis municipals adreçats a la gent gran, amb l'ajuda també de la distribució de la Guia.

Les fases del projecte s'estan seguint tal i com estava previst. De la mateixa manera, el Pla d'Acció aprovat per l'OMS està sent executat per tal d'assolir els objectius plantejats. En aquest sentit, l'avaluació prevista per al 2018 permetrà documentar la compleció de les fites.

A més, l'adhesió a la Xarxa de Ciutats Amigues de la Gent Gran ha implicat que aquesta dimensió estigui present en moltes de les actuacions, mesures i debats que es produeixen des del Consistori.

Es tracta d'un projecte complet i ambiciós, que engloba gairebé totes les àrees de l'Ajuntament per a fer de Terrassa una millor ciutat per a la gent gran i promoure l'envelliment actiu. El pla d'acció és detallat i constitueix una molt bona guia per a la realització del projecte. No obstant això, l'Ajuntament és flexible i adapta els programes i activitats en relació a la demanda i la rebuda.

És destacable també el fet de posar sobre la taula serveis , programes i projectes d'altres regidories que potser treballen sense ser conscients de la positivitat de les seves feines en relació a la gent gran i que encaixaven dins de Ciutat Amiga, per donar importància i treballar aquesta dimensió. En aquest sentit, el fet de tenir un pressupost per al projecte de Ciutat Amiga ha permès que la resta d'àrees i regidories hi participessin sense tenir restriccions pressupostàries pròpies sinó perquè creien en el projecte.

Al tractar-se d'un projecte emmarcat en la xarxa internacional de l'OMS, una major col·laboració entre l'ens internacional i les entitats que hi participen podria ajudar a realitzar valoracions intermitges del programa i no quedar-se en l'aprovació inicial.

És una pràctica replicable a d'altres municipis ja que disposa dels elements comuns fixats per l'OMS que en faciliten la posada en marxa i estructura inicial. De fet, altres ciutats catalanes hi estan adherides o tenen previst fer-ho en un futur.