A la ciutat de Terrassa existien un conjunt de programes, recursos i professionals directament relacionats amb adolescents i joves i els seus processos de transició cap la incorporació en el món laboral. Tots ells treballaven, de maneres diverses, per facilitar el processos d'incorporació social i laboral d'una part dels joves de la ciutat. No sempre, però, aconseguien arribar al sector més adolescent (15-18 anys), que finalitzava la seva escolarització i, menys encara, a aquells que l'acabaven de manera abrupta o en conflicte, desconnectant-se sovint de totes les estructures formatives. A més, en el moment actual, la transició entre l'escola i la vida activa ha esdevingut més complexa i els canvis legislatius en matèria d'educació generen noves exclusions i tensions educatives en acabar l'escolarització obligatòria.
Tanmateix, és possible innovar i modificar algunes formes d'actuació. Es poden posar en marxa uns tipus de dinàmiques d'actuació que, treballant amb la lògica del que anomenen “acompanyament”, permeti ocupar-se adequadament de l'adolescent i generar processos positius i autònoms d'incorporació activa a la societat.
Acompanyar és facilitar una preocupació professional personalitzada i suposa avançar al seu costat donant tot el suport necessari per descobrir les seves potencialitats, buscar l'equilibri entre les persones i els recursos sovint poc adaptats a la realitat. La presència d'una figura de referència a la qual el jove concedeix la possibilitat d'opinar i fer suggeriments sobre les pròpies decisions; permet altres formes d'analitzar la situació, permetent reconduir-la si és necessari i trobar una sortida a les propostes de canvi. En l'adolescència, en la mesura que és una etapa de construcció i exercici de l'autonomia, molts joves només necessiten estímuls, suports puntuals, cada vegada més esporàdics, i seguretats permanents però distants. Molts d'altres, però, necessiten tot això i, també, una figura de referència a la qual recórrer amb graus diversos d'intensitat, en moments crítics o en moments de dubte o bloqueig, cercant suport o simplement orientació. Això suposa persones adultes positives.
Aquest tipus d'intervenció va tenir especial sentit a Terrassa, a partir de les propostes per al futur de l'educació definides en el Projecte Educatiu de Ciutat. De manera específica a partir de les propostes de la comissió Després dels 16, del Terrassa Projecte Educatiu de Ciutat (TPEC), existeix l'acord d'endegar, a curt termini, un Pla pilot de tutoria d'acompanyament, que ara ha esdevingut el projecte Ser Jove després de l'ESO: Tutoria d'Acompanyament.
Tot plegat neix del Projecte Educatiu de Ciutat, concretament de la Comissió Després dels 16 i d'una de les línies estratègiques treballades: Configurar el consell de la FP. Aquest neix com a òrgan consultiu i de participació per tal que la formació professional guanyi en qualitat i prestigi. Una plataforma de treball de la qual neix la Tutoria d'Acompanyament com a eina per facilitar la transició dels joves a la seva vida adulta.
La motivació per impulsar aquest projecte era millorar l'orientació, inserció i seguiment dels joves amb necessitats especials.

Prioritàriament, la generació d'alumnes de 4t d'ESO (i alumnes amb 16 anys independentment del curs que facin) dels instituts de secundària de Terrassa, fent un seguiment a la seva trajectòria acadèmica i posterior inserció a la vida activa. Aquest projecte s'està aplicant en aquests moments a 6 instituts de Terrassa. La previsió es de poder arribar a tots els IES de la ciutat.

Aquest projecte és d'àmbit polític i tècnic i compta amb un compromís de treball transversal i amb la creació d'un grup de treball per coordinar tots els agents implicats en el projecte de Tutoria d'acompanyament en la transició: àrees de Promoció Econòmica, Educació, Serveis Socials, Joventut, instituts d'educació secundària, EAP, assessors externs. Les quatre àrees municipals que estant implicades en el projecte treballen altres programes i actuacions lligades amb els joves i l'adolescència i, per tant, es un treball en xarxa que permet visualitzar un mateix alumne/a en la vessant educativa, professional, juvenil i social.

Aquest projecte facilita la transició dels joves a la vida adulta a partir d'un marc d'actuacions d'acompanyament, de caràcter transversal i integrat, que permet coordinar accions, iniciatives, serveis i institucions, particularment entre els professionals que treballen en els serveis municipals de les àrees d'educació, foment, joventut i serveis socials i els centres de secundaria de la ciutat.
Es poden distingir les següents fases i actuacions:
- Fase Inicial. Preparació. Formació de l'equip tècnic (constitució de l'equip de treball) i disseny de les activitats complementaries d'informació i orientació que resultin significatives per a les transicions dels joves.
- Fase Intermèdia. Execució. Es realitzen actuacions generals de diagnòstic (presentació conjunta del projecte a l'alumnat i coneixement previ dels adolescents), actuacions informatives per donar a conèixer els recursos de formació, inserció, socials i de lleure en el territori (dins i fora dels temps i espais escolars) i actuacions específiques sobre el col•lectiu susceptible de no acreditar i altres amb necessitats educatives especials, provenint de famílies d'immigrants, etc. També es porten a terme accions amb petits grups en situació de tensió i/o abandonament, actuacions específiques per a col•lectius que en finalitzar l'etapa obligatòria estan desorientats.
- Fase de Seguiment. Es fa un seguiment personalitzat durant un any i es dissenyen estratègies amb l'objectiu de donar una opció d'inserció formativa o sociolaboral (orientació a recursos formatius, laborals, de lleure, assistència social, etc.).

41.000 €

No hi ha una estimació total del cost del projecte. El PAME hi dedica pràcticament una persona i el cost d'aquest tècnic és de 41.000 €. No s'ha avaluat la dedicació i el cost de les persones participants de les altres àrees. Tampoc altres despeses infraestructurals, de materials de difusió o altres que s'assumeixen des del Patronat. El projecte funciona de manera habitual i no hi ha previst una data final.
Són fons propis de l'Ajuntament de Terrassa i de la Diputació de Barcelona.

- Tècnics municipals.
- Educadors socials.

Altres recursos o institucions de la ciutat que treballen amb adolescents, així com Centres Cívics, Casa Baumann, Sindicats (assessorament juvenil, etc.).

- Eines i recursos facilitats als alumnes que deixen l'escolarització obligatòria.
- S'han elaborat diferents documents de diagnosi: Projecte Educatiu de la Ciutat de Terrassa. Informe de la comissió Després dels 16; propostes d'actuació a curt termini. Actuació 2: Pla pilot de tutoria d'acompanyament. Terrassa, juliol 2002.
- Els resultats més detallats i les dades son confidencials ja que parlem de joves menors d'edat.

El projecte s'ha donat a conèixer en diferents Jornades de FP, d'acompanyament i/o de transició de l'escola al treball, o de l'escola a la vida activa que hagin demanat la col•laboració del projecte. Organismes com l'Ajuntament de Mataró, el de Sant Vicenç dels Horts, Diputació de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, i d'altres.

Externa

CIREM

El programa és una bona eina per desenvolupar la vinculació dels joves amb la ciutat, fent seves les possibilitats de formació que ofereix i reconeixent-les com a properes.

Les conclusions són aquestes propostes de futur:
- Elaboració d'un protocol d'acompanyament als joves amb necessitats d'inserció laboral.
- Agilització de la coordinació.
- Treball pel compromís del Departament d'Educació i Serveis Territorials amb el programa.
- Generalització del programa (implicar els instituts que falten).
- Establir un sistema d'indicadors d'avaluació

Els objectius inicials assolits són els següents:
- Seguiment personalitzat durant un any, després de finalitzar l'escolaritat obligatòria.
- Prevenir l'abandó dels alumnes.
- Suport en l'orientació, inserció.

- Treball en xarxa entre instituts i agents del territori.
- Visualització de les necessitats de l'alumne/a. Té un caràcter preventiu en les seves intervencions.
- Actua sobre tota la promoció, tant a nivell general com específic.
- Selecciona i ajusta els recursos d'orientació, formació i inserció disponibles.
- Facilita la detecció de les necessitats i problemàtiques de la població jove a partir de la visibilitat que aporta el recull de dades sobre l'alumnat matriculat l'últim curs de l'ESO.
- Potencia les intervencions de caràcter preventiu mitjançant el seguiment individualitzat, la selecció i ajustament dels recursos d'orientació, formació i inserció disponibles en funció de les necessitats singulars i personals de l'alumnat.
- Afavoreix l'orientació vers la formació professional no reglada, com són els programes de qualificació professional inicial, oferint oportunitats d'integració social i laboral.
- Permet l'elaboració participada de prioritats i estratègies.
- Permet impulsar els processos de coordinació i la millora i optimització dels recursos i serveis municipals existents en el territori.
- Afavoreix la cultura de la col•laboració, tot generant visions conjuntes i apropant les maneres de treball dels diferents professionals: un treball compartit i interdisciplinari i sota el principi de co-responsabilitat.
-Permet enfortir el capital social del territori: educació en el lleure alternatiu, no consumista, apropant els recursos disponibles als joves usuaris (proximitat).

- Donar resposta als casos més complicats.
- Oferta insuficient de PQPI i altres recursos formatius.
- Generació de noves demandes locals. Augment de la població efectiva sobre població real d'alumnat susceptible de PQPI o similar.

- Millorar la coordinació i un intercanvi d'informació amb l'aplicació informàtica.
- Millorar les eines d'avaluació interna i establir mecanismes regulars d'avaluació.
- Tenir un Observatori de seguiment i avaluació dels joves.
- Donar estabilitat als professionals que hi treballen.
- Institucionalitzar el projecte, amb una estructura estable.
- Disposar de recursos humans i econòmics per donar resposta a les demandes que el projecte genera (dotació pressupostària).
- Poder disposar del mapa actualitzat dels recursos de formació disponibles en el territori.
- Explorar tot el seu potencial. Dispositiu que vagi més enllà de la vessant estrictament formativa i d'inserció laboral.
- Poder afrontar les noves necessitats d'intervenció que s'originen pel fet de fer visibles certes problemàtiques (situacions formatives, personals i familiars) que abans no s'havien posat de manifest encara.

És possible portar a terme aquest mateix projecte en d'altres municipis donat que les necessitats dels joves de vincular-se al món laboral i de tenir un acompanyament en la transició entre l'escola i la vida activa, també formen part de la seva realitat social.