Parteix de l'experiència prèvia del municipi amb la proposta del “refugi dels sentits” que consisteix en crear espais de regulació durant les festes majors. Donats els bons resultats, les associacions i famílies van instar a l'ajuntament crear espais similars en entorns de lleure.

En aquest context es va proposar fer una prova pilot a les piscines municipals, que, per la seva pròpia naturalesa, són espais d'alta estimulació i que aquesta realitat dificulta i sovint impedeix que les persones amb TEA, o altres neurodivergències i les seves famílies puguin gaudir d'aquest equipament públic. Per tant, l’Hora Tranquil·la a la Piscina Municipal és una resposta concreta i pràctica a aquesta necessitat de garantir l’accés a tots els col·lectius als serveis municipals, en aquest cas al lleure aquàtic en igualtat de condicions.

Població: Persones amb Trastorn de l’Espectre Autista, hipersensibilitat sensorial, neurodivergències, ansietat o necessitat d’entorns tranquils i previsibles. Complementàriament també s’hi inclouen persones grans que es poden beneficiar d’un ambient més calmat, així com famílies i persones acompanyants.

Territori: Municipi d’Esplugues, més concretament la piscina municipal “Piscina Parc dels Torrents”.

La proposta està vinculada als principis que guien el pla local de discapacitat. Aquest pla, que es va redactar l’any 2024, inclou un apartat que planteja la necessitat i voluntat de crear espais més inclusius en el lleure i l’esport.

Per la implementació de la proposta s’han tingut en consideració diversos punts:

1. Disseny de la proposta i definició de la franja horària. 
Es defineix l'obertura d’una hora extra en l'horari de funcionament habitual de la piscina com una franja reservada per garantir un ambient més previsible i relaxat. En el cas de la proposta, el projecte s’ha desenvolupat durant l’estiu de 2025, de l’11 de juliol al 8 de setembre amb dos trams horaris diferents: en una primera fase de 9 a 10 h i una segona fase de 10 a 11 h, adaptant l’horari a l’afluència de públic general al llarg de la temporada.

2. Definició de normes d’ús i adaptació de l’entorn. 
Durant la franja tranquil·la s’apliquen mesures de reducció dels estímuls sonors, visuals i físics. Es demana evitar crits, xiscles, jocs molt competitius o excitats, xiulets, megafonia, altaveus, música de fons, llums intermitents, joguines sorolloses o jocs físics invasius com persecucions, guerres d’aigua o enfonsar altres persones.

3. Senyalització i comunicació accessible. 
Es col·loquen cartells informatius amb pictogrames a l’accés i als espais de la piscina. La senyalització explica l’objectiu de l’hora tranquil·la i les normes específiques que cal respectar per garantir un entorn adequat.

4. Difusió i coordinació amb agents del territori. 
La iniciativa es dona a conèixer a través de cartells, web, xarxes socials i canals municipals. També es comparteix amb associacions locals de famílies amb diversitat funcional, serveis socials i equipaments educatius per arribar a les persones destinatàries.

5. Sensibilització del personal de la piscina. 
El personal de la instal·lació adapta la seva actuació durant aquesta franja, evita instruccions en veu alta o amb presses i manté una actitud tranquil·la, receptiva i proactiva davant les necessitats de les persones usuàries.

6. Seguiment i avaluació. 
Al final de la temporada es recull informació sobre el nombre de famílies participants, la freqüència d’ús, el grau de satisfacció i la valoració global de la iniciativa, amb l’objectiu de millorar-la en futures edicions.

4.973,64

El projecte té un cost econòmic reduït, ja que es basa principalment en canvis organitzatius, adaptació de la dinàmica del personal, coordinació i senyalització. La major part de la quantia econòmica són per cobrir els costos econòmics d’obrir la piscina una hora més.

La pràctica utilitza principalment recursos humans ja existents.

Hi participa el personal de la piscina municipal, especialment socorristes i monitors, que adapten la seva actuació durant la franja tranquil·la.

També hi intervé el tècnic de serveis socials o igualtat per la coordinació, la formació al personal de l’equipament i la gestió dels canals de difusió.

- Piscina municipal com a recurs principal de la pràctica.

- Cartells informatius amb pictogrames i llenguatge clar.

- Materials de formació del personal.

- Cartells de senyalització de la franja horària.

La participació es canalitza a través de la coordinació amb associacions locals de famílies amb diversitat funcional, la comunicació amb serveis socials i equipaments educatius i la recollida de la valoració de les famílies usuàries al final de la temporada.

El principal resultat és l’adaptació d’un servei municipal per a persones amb trastorns neurodivergents a través de la posada en marxa d’una franja horària tranquil·la a la piscina municipal durant la temporada d’estiu.

A més, s’ha definit normes específiques d’ús per reduir sorolls, estímuls visuals i jocs físics invasius i s’ha recollit una avaluació quantitativa de satisfacció dels usuaris.

Per garantir que les persones destinatàries del projecte en tinguin coneixement, s'ha dissenyat una estratègia de difusió multicanal:

- Cartells informatius amb pictogrames al tauler d'anuncis i als accessos de la piscina municipal.

- Publicació d'informació a la web oficial i les xarxes socials del centre esportiu municipal.

- Coordinació i enviament d'informació a les associacions locals de famílies amb diversitat funcional.

- Comunicació directa al personal dels serveis socials municipals i als equipaments educatius del municipi.

L’experiència ha millorat l’accessibilitat sensorial de la piscina municipal i ha facilitat que persones que habitualment poden trobar barreres en aquest tipus d’equipaments puguin gaudir del bany en un entorn més segur, previsible i tranquil.

Concretament, han gaudit de la proposta un total de 30 famílies, amb una participació continuada al llarg del període, una valoració positiva del servei i una intenció de repetir la seva experiència.

La pràctica també té un impacte comunitari i institucional, ja que introdueix una mirada d’accessibilitat sensorial en un equipament públic de lleure i sensibilitza el personal i els usuaris sobre la necessitat de respectar diferents formes de gaudir dels espais comuns. A més, mostra que la inclusió pot avançar a través de canvis organitzatius senzills, sense necessitat de grans inversions.

Interna

Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

El projecte ha estat avaluat mitjançant una avaluació quantitativa de satisfacció dels usuaris, recollida al final de la temporada. S'ha tingut en compte el nombre de famílies participants, la freqüència d’ús del servei, el grau de satisfacció global, la percepció de millora de l’accessibilitat a l’equipament i les incidències registrades durant la franja horària.

L’avaluació mostra un bon grau d’assoliment dels objectius plantejats. La pràctica ha aconseguit habilitar una franja horària adaptada i ha facilitat l’accés a la piscina municipal a aquest col·lectiu.

La participació de 30 famílies i la seva continuïtat al llarg de tot el període evidencien que la iniciativa responia a una necessitat real. La valoració positiva dels usuaris confirma la utilitat del servei i la seva capacitat per millorar l’experiència d’ús de l’equipament municipal.

També s’han assolit objectius vinculats a la sensibilització i la gestió inclusiva de l’equipament. La senyalització amb pictogrames, la difusió específica i l’adaptació de la dinàmica del personal han contribuït a fer més comprensible i respectuós l’ús de la franja tranquil·la.

És una adaptació senzilla que dona resposta a una barrera d’accés de persones amb neurodivergències en equipaments públics de lleure, garantint l'accés en igualtat de condicions a persones amb diversitat funciona en un equipament públic.

És un model fàcilment reproduïble en qualsevol piscina o equipament de lleure municipal, sense requerir una inversió econòmica significant, ja que es fonamenta en canvis organitzatius.

A més, en té un amb impacte directe en la vida quotidiana de les famílies destinatàries.

No s’ha considerat viable aplicar la proposta a l’horari habitual de funcionament de la piscina, és una franja habilitada a primera hora i, per tant, això pot generar biaixos en el seu ús. S’ha fet d’aquesta manera per poder garantir un ús responsable i coherent amb els objectius.

El principal és consolidar-ho com a servei estable de la programació estival de la piscina municipal. A més, es proposa ampliar la difusió a través de la xarxa de serveis del municipi incorporar eines d’avaluació qualitativa, com entrevistes breus o grups de discussió amb famílies usuàries, per conèixer millor l’experiència viscuda. Complementàriament, es proposa recollir de manera més sistemàtica dades sobre ús, incidències, perfils de necessitats i propostes dels usuaris. També es valora la possibilitat d’ampliar la iniciativa a altres franges horàries o a altres equipaments municipals, com biblioteques, centres cívics o espais culturals.

La pràctica és altament reproduïble en altres municipis i equipaments. El model no requereix una inversió econòmica significativa ni canvis estructurals en la instal·lació, sinó sobretot una bona planificació horària, normes clares, senyalització accessible, sensibilització del personal i coordinació amb entitats i serveis del territori.
Per replicar-la amb garanties cal identificar una franja de menor afluència, comunicar bé els objectius del servei, implicar el personal de l’equipament i establir canals de retorn amb els usuaris. També pot adaptar-se a altres espais municipals on la reducció d’estímuls sigui rellevant, com biblioteques, centres cívics, equipaments culturals o activitats comunitàries.