La pràctica respon a una necessitat detectada per diversos serveis municipals i agents del territori de reforçar les accions comunitàries orientades a la promoció de la salut, el benestar personal i la inclusió social de la ciutadania. Aquesta necessitat es va identificar en el marc del Grup d’Atenció en Xarxa (GAX CSL) de Dinamització Comunitària de la Comissió Sociaolaboral de Barberà del Vallès, un espai de coordinació que agrupa professionals dels àmbits de la salut, els serveis socials, l’ocupació i l’atenció comunitària, que es coordina des de la Fundació Barberà Promoció.

La diagnosi compartida va posar de manifest que determinats col·lectius del municipi es trobaven en situacions de vulnerabilitat social, econòmica o emocional, sovint associades a l’aïllament social, la soledat no desitjada o les dificultats d’accés als recursos comunitaris. Davant aquesta realitat, es va considerar necessari impulsar actuacions estables que afavorissin la participació social, la creació de vincles comunitaris, l’adquisició d’hàbits saludables i l’empoderament personal.

En aquest context es va crear el Projecte Transversal de Dinamització Comunitària (PTDC), concebut com una estratègia coordinada entre diferents serveis i agents locals per promoure la salut, la inclusió social i la millora de la qualitat de vida de la població. Com a primera experiència pilot d’aquest projecte es va impulsar el Taller d’Hàbits Saludables, una iniciativa orientada a proporcionar eines pràctiques per al benestar integral de les persones participants i a reforçar la seva vinculació amb la comunitat i els recursos del municipi.

Persones en situació de vulnerabilitat que visquin a Barberà del Vallès

El Taller d’Hàbits Saludables posa a prova una metodologia de treball transversal i coordinada entre serveis municipals, d'ocupació, socials, i sanitaris, amb l’objectiu de valorar-ne la viabilitat, l’impacte real i la capacitat de generar millores en el benestar i l’activació social de les persones participants, així com millora de l'ocupabilitat.
En aquest sentit, la pràctica actua com un primer estadi experimental del projecte comunitari global, ja que està vinculada al Projecte Transversal de Dinamització Comunitària impulsat pel GAX de Dinamització Comunitària de la Comissió Sociolaboral de Barberà del Vallès, i es concep precisament com una experiència pilot prèvia al desplegament estable d’aquest model comunitari al municipi.
Per aquest motiu, tota la intervenció s’ha acompanyat d’un sistema d’avaluació rigorós, tant quantitatiu com qualitatiu, basat en eines validades per l’Institut Català de la Salut, entrevistes de seguiment i mecanismes d’anàlisi de l’evolució personal i social de les persones participants.
Aquest procés ha permès obtenir evidències concretes sobre els beneficis de les actuacions coordinades i confirmar empíricament l’impacte positiu del treball comunitari en aspectes com el benestar emocional, la vinculació social, la participació comunitària i els processos d’activació personal i laboral.

La implementació del Taller pilot d’Hàbits Saludables es va desenvolupar entre els mesos d’octubre i desembre de 2024 a les instal·lacions de la Fundació Barberà Promoció, a la Torre d’en Gorgs. El projecte es va estructurar inicialment en nou sessions setmanals, celebrades en horari de matí, i es va plantejar com una experiència pilot dins del Projecte Transversal de Dinamització Comunitària impulsat pel GAX de Dinamització Comunitària de la Comissió Sociolaboral de Barberà del Vallès. La bona acollida i els resultats assolits en aquesta primera edició van permetre donar continuïtat a la iniciativa amb una nova edició durant l’any 2025, de setembre a desembre, ampliant-ne els continguts i reforçant el seu paper com a eina de promoció de la salut i activació comunitària.

La pràctica es va basar en una metodologia comunitària i interdisciplinària, sustentada en la coordinació continuada entre professionals de l’Oficina de Salut, Alimentació i Benestar Animal, Serveis Socials, l’Equip d’Atenció Primària de l’ICS i el Servei Municipal d'Ocupació - Fundació Barberà Promoció. El projecte combinava tallers grupals, seguiment individualitzat i espais d’avaluació tècnica compartida per tal de promoure el benestar físic, emocional i social de les persones participants.

Les diferents fases i línies d’actuació del taller van ser les següents:

1. Sessió inicial de vinculació i diagnosi personal
La primera sessió va ser dirigida per l’Agent de Salut amb la participació de tot el Grup Motor. Aquesta fase inicial tenia com a objectiu generar vincle amb les persones participants, identificar necessitats, expectatives i interessos personals, i definir els objectius individuals que cada participant volia treballar al llarg del taller. Durant aquesta sessió també es va presentar el funcionament general del projecte, els recursos disponibles de la Fundació Barberà Promoció i el funcionament de l’aplicació municipal i sanitària. Paral·lelament, es van administrar diferents eines d’avaluació inicial, com l’Escala de Benestar Emocional i l’Escala de Suport Social, validades per l'ICS, i el Sociograma relacional de l’entorn, que permetien obtenir una diagnosi inicial de cada participant.

2. Sessió d’higiene postural i promoció de la vida activa
La segona fase es va centrar en la salut física i la prevenció corporal. La fisioterapeuta de l’EAP de Barberà del Vallès va impartir una sessió orientada a proporcionar pautes d’higiene postural i ergonomia aplicables a la vida quotidiana. També es van treballar els beneficis de mantenir hàbits de vida actius i es van realitzar exercicis terapèutics suaus adaptats a les necessitats del grup, amb l’objectiu de fomentar l’activació física i la consciència corporal.

3. Sessió d’alimentació saludable i higiene bucodental
Aquesta fase va abordar els hàbits alimentaris i la salut bucodental des d’una perspectiva preventiva i pràctica. La dietista-nutricionista i la higienista bucodental de l’EAP van treballar aspectes com les bases d’una alimentació saludable, les eines per fer una compra conscient i equilibrada i la lectura d’etiquetes alimentàries. En l’àmbit bucodental, es van oferir pautes pràctiques d’higiene oral, ús correcte del fil dental i manteniment de pròtesis dentals, així com informació sobre la relació entre alimentació, medicació i salut bucodental.

4. Sessió de benestar emocional i autocura
La quarta sessió va ser dinamitzada per la Referent de Benestar Emocional Comunitari (RBEC) de l’EAP (ICS) de Barberà del Vallès i es va orientar al treball emocional i psicològic de les persones participants. Es van abordar estratègies d’activació conductual, tècniques per reduir l’ansietat i pautes per millorar el descans i la qualitat del son. Aquesta sessió també va servir per revisar els objectius personals definits a la sessió inicial i reformular-los si era necessari. Cada participant va elaborar un “Pla d’Autocura” personalitzat amb recursos i estratègies de benestar emocional aplicables al seu dia a dia.

5. Sessió de capacitació digital i coneixement dels serveis sanitaris
En aquesta fase es va treballar el funcionament de l’aplicació La Meva Salut i l’accés als serveis sanitaris digitals. El personal de gestió i serveis de l’EAP va explicar de manera pràctica com utilitzar l’aplicació, consultar informes mèdics, adjuntar documentació o interpretar la informació sanitària disponible. També es van resoldre dubtes sobre el funcionament del CAP i els recursos sanitaris disponibles, amb l’objectiu de fomentar l’autonomia digital i facilitar l’accés als serveis públics de salut.

6. Sessió d’estalvi i eficiència energètica
La sisena sessió, impartida pel Servei d’Assessorament Energètic de Barberà del Vallès, es va centrar en els hàbits de consum responsable i l’estalvi energètic domèstic. Les persones participants van treballar sobre factures reals de subministraments per aprendre a interpretar-les i detectar possibles mesures d’estalvi i eficiència energètica. Aquesta activitat tenia també una dimensió preventiva i de suport a l’economia domèstica de les persones participants.

7. Sessió d’autoprotecció i primers auxilis
Des de l’Oficina de Salut, Alimentació i Benestar Animal es va facilitar que la Creu Roja, en coordinació amb la Diputació de Barcelona, va impartir una sessió pràctica sobre autoprotecció, prevenció i suport vital bàsic. Durant aquesta activitat es van treballar coneixements bàsics de primers auxilis i actuació davant situacions d’emergència quotidiana, reforçant la capacitat d’autonomia i seguretat personal de les persones participants.

8. Sessió de coneixement de l’entorn natural i activació comunitària
Aquesta fase va consistir en una passejada dinamitzada per l’entorn natural de Barberà del Vallès, conduïda per personal de la Fundació Barberà Promoció i amb la col·laboració de personal de l'àrea d'Educació municipal com activitat dins del PEC (Projecte Educactiu de Ciutat). L’activitat tenia com a objectiu promoure la connexió amb l’entorn, afavorir espais de calma i socialització i donar a conèixer recursos comunitaris i espais saludables del municipi. Aquesta experiència també reforçava la cohesió grupal i el sentiment de pertinença al territori.

9. Sessió final d’avaluació i seguiment dels processos individuals
La darrera fase del projecte es va dedicar a l’avaluació final de l’experiència i al seguiment individualitzat de les persones participants. A nivell individual es van tornar a passar les Escales de Benestar Emocional i Suport Social, validades per l'ICS, per poder fer una avaluació pre i post, així com el Qüestionari de Satisfacció. El Sociograma de l'entorn es va tornar a passar en les entrevistes de seguiment posteriors.
Un cop acabat el taller, els membres del Grup Motor van participar en la valoració conjunta dels resultats assolits, revisant l’evolució personal, emocional i social de cada participant. Aquesta avaluació també servia per identificar possibles necessitats futures de suport o derivació a altres recursos. En alguns casos, es van establir seguiments posteriors de tres i sis mesos per consolidar els processos d’activació social, laboral o emocional iniciats durant el taller.

Com s'ha comentat anteriorment, els bons resultats obtinguts en la primera experiència van afavorir la continuïtat del projecte durant l’any 2025. Entre els mesos de setembre i desembre es va desenvolupar una segona edició, que va permetre consolidar el taller com una actuació estable dins de l’estratègia comunitària del municipi i es preveu fer el taller cada any de setembre a desembre.

En aquesta nova edició hi van participar 15 noves persones, algunes de les quals van accedir al programa a través de recomanacions de participants de la primera edició. Aquest efecte de difusió informal constitueix un bon indicador de la valoració positiva de la pràctica i del seu impacte en la comunitat. Les edicions futures mantindran l’estructura general de funcionament i el període de realització, incorporant progressivament ajustos i noves sessions en funció de les necessitats detectades.

Aquesta segona edició va ampliar el programa fins a un total de dotze sessions, mantenint els continguts de la primera edició i incorporant tres noves activitats sorgides de les necessitats identificades durant la fase pilot:

10. Sessió d’horticultura i contacte amb la natura
Aquesta sessió es va desenvolupar a la Torre d’en Gorgs i va permetre a les persones participants conèixer tècniques bàsiques d’horticultura i realitzar activitats pràctiques de planter. La proposta tenia com a finalitat afavorir el contacte directe amb l’entorn natural, promoure els beneficis físics i emocionals associats a les activitats a l’aire lliure i donar a conèixer recursos i espais comunitaris del municipi vinculats a la natura i la sostenibilitat. Al mateix temps, es va fomentar la participació en activitats que contribueixen al benestar personal i a la creació de vincles socials.

11. Taller de cuina saludable i consum responsable
Amb la voluntat de reforçar els hàbits alimentaris saludables, es va incorporar un taller pràctic de cuina centrat en l’elaboració de receptes senzilles, equilibrades i accessibles. La sessió va combinar continguts relacionats amb la nutrició i la planificació d’una alimentació saludable amb reflexions sobre el consum responsable, la reducció del malbaratament alimentari i la presa de decisions informades en l’àmbit de l’alimentació quotidiana.

12. Sessió sobre igualtat, convivència i no-discriminació
La darrera incorporació va ser una sessió orientada a promoure el respecte a la diversitat i la convivència inclusiva. Mitjançant dinàmiques participatives i espais de reflexió compartida, es van abordar qüestions relacionades amb el racisme, la xenofòbia, l’homofòbia i altres formes de discriminació. Aquesta activitat, es va fer amb la col·laboració del Programa d'Acollida de Persones Nouvingudes i Cohesió Social de Barberà del Vallès a partir de la coordinació de Serveis Socials, i respon a la voluntat de prevenir actituds excloents, reforçar els valors de respecte i igualtat i capacitar les persones participants perquè esdevinguin agents actius de cohesió social i convivència positiva dins dels seus entorns personals i comunitaris.

La consolidació d’aquesta segona edició ha permès establir el Taller d’Hàbits Saludables com una actuació estable dins de l’estratègia comunitària de Barberà del Vallès. Alhora, l’experiència ha esdevingut una primera concreció del Projecte Transversal de Dinamització Comunitària, demostrant el potencial del treball coordinat entre el Servei Municipal d'Ocupació - Fundació Barberà Promoció-, Serveis Socials i Sanitaris per promoure la salut, la inclusió social, la millora de l'ocupabilitat, si s'escau, i el benestar de la ciutadania des d’una perspectiva comunitària i preventiva.

La implementació del Taller d’Hàbits Saludables no ha requerit la contractació de personal específic, sinó que s’ha dut a terme gràcies a la participació coordinada de professionals dels diferents serveis municipals i sanitaris implicats en el projecte.

En total, hi han participat 14 professionals. D’una banda, quatre persones tècniques han assumit les funcions de diagnosi, disseny i planificació, i d’aquestes una la funció de coordinació i avaluació de la iniciativa. Cadascuna d’aquestes persones tècniques són representants de les àrees de Salut, Serveis Socials i Servei Municipal d’Ocupació de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, i l'Equip de Treball comunitari de l'EAP (ICS) de Barberà del Vallès.

D’altra banda, deu professionals han participat directament en el desenvolupament de les sessions formatives i activitats pràctiques del taller. Entre aquests hi ha un agent de salut, un tècnic d’orientació sociolaboral i dinamitzador del taller d’horta, una tècnica d’educació en relació al coneixement de l’entorn natural del municipi, diversos professionals sanitaris especialitzats com ara fisioterapeuta, nutricionista i higienista bucodental, així com especialistes en àmbits concrets com l’estalvi energètic, la prevenció de la discriminació, els primers auxilis i l’ús de desfibril·ladors.

La diversitat de perfils professionals implicats permet oferir una intervenció integral i multidisciplinària, abordant la salut i el benestar des d’una perspectiva comunitària, preventiva i de promoció de l’autonomia personal.

Les instal·lacions i l’espai d’horta de la Fundació Barberà Promoció, a la Torre d’En Gorgs.
El jardí agroecològic de Barberà del Vallès així com l’entorn natural del municipi.

La pràctica s’ha desenvolupat a partir d’un model de participació comunitària i treball en xarxa entre serveis municipals (socials, salut i ocupació) i sanitaris del territori. La captació i vinculació de les persones participants s’ha realitzat mitjançant la coordinació entre Serveis Socials, l’EAP de Barberà del Vallès i la Fundació Barberà Promoció, que han promogut activament la participació de persones amb situacions de vulnerabilitat social, emocional o relacional i en molts casos en situació d’atur cronificat.
El projecte ha incorporat mecanismes de participació i seguiment individualitzat des de l’inici del procés, mitjançant entrevistes personals amb les persones derivades per identificar necessitats, expectatives i objectius de treball. Durant el desenvolupament dels tallers també s’han realitzat espais d’acompanyament i seguiment continuat entre les persones participants i els professionals referents de cada servei.

A més, s’han utilitzat eines d’avaluació i retorn, com qüestionaris i dinàmiques de seguiment grupal, que han permès recollir valoracions sobre el desenvolupament de les sessions, detectar necessitats emergents i adaptar el procés d’acompanyament.

Cal destacar l’avaluació pre i post de les Escales de Gestió Emocional i Suport Social validades per l’ICS:

-Test de benestar emocional (WEMWBS-7)
El qüestionari Warwick-Edinburg Mental Wellbeing Scale consta de 7 ítems mesurats amb una escala tipus Likert amb 5 opcions de resposta (1 mai – 5 sempre) sobre com s’ha sentit la persona en les darreres dues setmanes.

-Escala de suport social (Escala Oslo-3)
Consta de 3 preguntes amb una escala tipus Likert amb 5 opcions de resposta.
La puntuació va de 3 a 14 punts i, com més puntuació, millor suport social.

La metodologia grupal dels tallers també ha afavorit la participació activa, l’intercanvi d’experiències i la creació de vincles entre les persones participants.

Un dels principals assoliments de la pràctica ha estat consolidar un model de treball comunitari i transversal entre serveis municipals, socials i sanitaris, que ha permès generar una xarxa estable de coordinació i atenció compartida al municipi. El projecte ha contribuït a establir un precedent de col·laboració interprofessional en l’àmbit de la promoció de la salut comunitària i el benestar emocional, generant una metodologia de treball compartida basada en el seguiment individualitzat, l’acompanyament comunitari i la coordinació tècnica continuada, que pot servir com a base per a futures accions municipals vinculades a la salut comunitària, la inclusió social i l’atenció psicosocial integral.

També ha permès crear un espai estructurat de suport i activació social per a persones en situació de vulnerabilitat, facilitant la participació en activitats grupals i la creació de vincles socials. En aquest sentit, el taller ha esdevingut una eina operativa per reforçar els processos d’autonomia personal i millorar la connexió de les persones amb el seu entorn.

1. Tertúlia
La tertúlia es va fer a ràdio Barberà on una persona participant, acompanyada de professionals de Fundació Barberà Promoció – Servei Municipal Ocupació-, Serveis Socials, Salut i Agent de Salut de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, van donar testimoni de l’experiència que s’estava realitzant
https://www.youtube.com/watch?v=_T8xZ1jaE8k

2. Notícia al web de l'Ajuntament de Barberà del Vallès
Belluguem-nos i fem salut | Ajuntament de Barberà del Vallès
https://www.bdv.cat/belluguem-nos-i-fem-salut

3. Notícia publicada a novembre de 2024 a la revista municipal
Taller d’Hàbits Saludables: una oportunitat per millorar el benestar de les persones de Barberà del Vallès | Ajuntament de Barberà del Vallès
https://www.bdv.cat/noticies/taller-dhabits-saludables-una-oportunitat-millorar-el-benestar-de-les-persones-de-barbera

L’avaluació final del Taller d’Hàbits Saludables, realitzada amb la participació d’11 persones, mostra un impacte qualitatiu altament positiu en diferents dimensions del benestar personal i comunitari.

En primer lloc, destaca un elevat nivell de satisfacció global amb l’experiència, amb una puntuació mitjana de 9,1 sobre 10, així com una assistència sostinguda que reflecteix un bon grau de vinculació amb el projecte (73% de mitjana d’assistència, amb una part significativa de participants que van completar la totalitat de les sessions). Aquestes dades evidencien la capacitat del taller per generar continuïtat i implicació al llarg del procés.

En l’àmbit emocional i relacional, totes les persones participants manifesten haver-se sentit acompanyades durant el desenvolupament de l’activitat, destacant especialment la qualitat del vincle establert tant amb els professionals com amb el grup. La valoració de la dimensió grupal és igualment positiva, amb una puntuació mitjana de 8,3 sobre 10, fet que indica la creació d’un espai segur de confiança, reconeixement i suport mutu.

Pel que fa a l’impacte en la percepció de canvi personal, el 64% de les persones participants afirma haver experimentat millores respecte a la seva situació inicial, mentre que la resta no identifica canvis significatius, però manté una valoració positiva de l’experiència.
Un dels efectes més rellevants del projecte és l’activació social i comunitària. Aproximadament el 45% de les persones ha iniciat la participació en activitats locals després de la seva implicació en el taller, mentre que altres participants manifesten intenció de fer-ho a curt termini. En l’àmbit formatiu i laboral, s’observen també trajectòries d’activació, amb persones que han iniciat processos formatius o han accedit a ocupació, així com d’altres que han començat accions orientades a la millora de la seva ocupabilitat.

Finalment, les valoracions recollides posen en relleu que el taller ha contribuït a millorar hàbits quotidians de salut, promoure l’activitat física, generar xarxes de suport social i oferir un espai de respir emocional. En conjunt, la pràctica es consolida com una intervenció amb impacte significatiu en el benestar integral i en la vinculació comunitària de les persones participants.

Interna

L'Ajuntament de Barberà del Vallès

En relació amb els resultats assolits tant a nivell grupal com individual per les persones participants al Taller d’hàbits saludables destaca que a l’haver passat escales validades per l’ICS i haver-les passat tant a l’inici com al final del taller, s’han obtingut resultats quantificables tant de la millora del benestar emocional com el suport social assolit per cada persona.

Alhora, també destaca que s’ha analitzat la informació recollida a partir de les entrevistes fetes abans d’iniciar el taller i als 6 mesos d’haver-lo finalitzat i que mostra els canvis que cada persona ha fet en relació a la seva situació personal, social, formativa i laboral.

Com a conclusió, valorem que la realització de l’experiència pilot Taller d’Hàbits Saludables justifica la necessitat d’implantar i consolidar el Projecte Transversal de Dinamització Comunitària al municipi, i que dins d’aquest es faci anualment el Taller d’Hàbits Saludables i les altres accions previstes en el projecte com a actius de salut. Així com accions similars que vagin sorgint i que siguin un actiu de salut que contribueixi a la millora personal, social i laboral de les persones.

Participar en el taller ha permès atendre les persones a nivell integral i fer-los conèixer els diversos serveis que el municipi els ofereix, reduir el risc d’aïllament social i millorar la salut i la qualitat de vida i si s’escau, millora l’ocupabilitat.

Les persones han expressat que ha estat una experiència molt positiva i que els ha donat energia per tirar endavant i que els ha agradat tractar temes positius que valoren que les ajudaran a millorar, a diferència d’altres tipus d’accions on la base és tractar la problemàtica que pateixen.

A nivell concret es conclou, tal com mostren els resultats analitzats i que s’adjunten a aquesta experiència pilot:
- Ha promogut l’autocura i l’autogestió de la persona per a millorar la seva salut física i emocional
- Ha fomentat la vinculació de les persones participants a diferents actius comunitaris del municipi
- Ha facilitat oportunitats de participació en activitats de ciutat segons el tipus de perfil de cada persona participant
- Ha activat les persones per a la millora de la seva ocupabilitat
- Ha promogut la creació d’un actiu per la prescripció social

Per tant, es corrobora que amb accions d’aquest tipus s’assoleixen els objectius que es proposa el Projecte Transversal de Dinamització Comunitària de fomentar la participació i integració social, sensibilitzar i educar en hàbits saludables i vetllar per la millora personal, social i laboral de la ciutadania de Barberà del Vallès.

A partir de la coordinació de professionals i treball en xarxa, i sense finançament exclusiu, s’ofereix un taller on les persones participants aprenen hàbits saludables dins de temàtiques molt interessants en el dia a dia, tot potenciant l’enxarxament entre les persones que participen en el taller i el coneixement de recursos del municipi que vetllen per a la integració social, laboral i la salut i benestar personal.

L’experiència dels dos grups que l’han fet, el 2024 i el 2025, és que després d’haver-lo finalitzat s’han organitzat grups de persones que han continuat quedant per fer activitats plegades i això els ha ajudat a activar-se i en alguns casos a sortir de la solitud no desitjada.

Així mateix, en les entrevistes de tancament i resultats de les escales passades a l’inici i al finalitzar el taller i validades per l’ICS (Escala de Benestar Emocional i Escala de suport social) es recull, com a tret significatiu, que participar en el taller les ha fet augmentar l’energia.

Per últim, cal destacar que la dedicació tècnica de la Fundació Barberà Promoció és fonamental per a la coordinació i impuls tant del taller, com del Grup motor (GAX de Dinamització Comunitària de la Comissió Sociolaboral), així com posar a disposició els espais i material fungible que es necessiti.

Un dels principals punts dèbils de la pràctica és la manca d’un finançament específic i estable per al desenvolupament del taller. El projecte es basa, en gran part, en la disponibilitat i la implicació dels professionals dels diferents serveis municipals i sanitaris que hi participen. Això fa que qualsevol canvi en la composició dels equips o en la disponibilitat d’aquests professionals pugui dificultar la continuïtat o el desenvolupament d’algunes de les sessions previstes.

En aquest sentit, la figura de l’agent de salut té un paper especialment rellevant, ja que actua com a referent estable al llarg de tot el procés i garanteix la coordinació, el seguiment i la vinculació de les persones participants. Per aquest motiu, l’absència d’aquesta figura o la impossibilitat de dedicar-hi els recursos necessaris podria afectar significativament el funcionament del projecte.

Finalment, per garantir la sostenibilitat i la consolidació de la iniciativa a llarg termini, seria convenient disposar d’una partida pressupostària pròpia que permetés assegurar els recursos necessaris per al taller, complementant així l’elevada aportació en hores de dedicació professional i recursos materials que actualment assumeixen els diferents serveis participants.

Com a aspectes de millora, les persones participants han manifestat la conveniència de disposar de més temps per aprofundir en els continguts treballats a cada sessió. Així mateix, han proposat incorporar noves temàtiques en futures edicions del taller, entre les quals destaquen la salut de la dona i la menopausa, l’acompanyament dels fills i filles durant l’adolescència, l’autoconeixement, les tècniques de relaxació i el suport psicològic a través del teatre social.

Diverses participants van destacar els beneficis d’aquestes metodologies i van mostrar interès a incorporar-les al taller després d’haver-ne conegut experiències positives en altres contextos. Així com l’interès per treballar qüestions relacionades amb l’ús de les xarxes socials i les competències digitals, considerades eines cada vegada més presents en la vida quotidiana i en l’accés a recursos i serveis.

Es valora viable poder realitzar la pràctica en altres entitats i municipis que ho desitgin, perquè es va dissenyar de manera acurada, els continguts estan clars i les eines d’avaluació també, i a més, dues de les escales estan validades per l’Institut Català de la Salut.