Viladecans afronta reptes globals com el canvi climàtic, la desigualtat social i la necessitat d’una transformació profunda del model urbà. En aquest context, es fa evident la necessitat de disposar d’un instrument estable de planificació estratègica que integri sostenibilitat, innovació i participació ciutadana amb una mirada de llarg termini.

La creació de l’Oficina del Futur respon precisament a aquesta necessitat, alineant el municipi amb l’Agenda Urbana Espanyola i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, i posicionant Viladecans com a municipi pilot en innovació urbana i governança avançada.

La situació prèvia mostrava una dispersió d’iniciatives, manca d’un marc integrador i la necessitat de reforçar la coordinació interna, la governança i la visió estratègica. L’Oficina del Futur neix per donar coherència, continuïtat i direcció a aquest conjunt d’esforços transformadors.

Ciutadania de Viladecans amb l'abast territorial de la ciutat de Viladecans.

La pràctica està vinculada a la Visió Viladecans 2030–2040 (l'Estratègia 2030, l'Agenda Urbana de Viladecans i els Plans Sectorials) i el Pla de Mandat.

1.Disseny (2021): creació de l’Oficina del Futur de la Ciutat – Viladecans 2030 i definició de la Visió Viladecans 2030–2040.

2. Planificació: elaboració integrada del Marc Estratègic de Ciutat "Fem la Viladecans 2030. Preparem la Ciutat del 2050", de l’Agenda Urbana Local de Viladecans i del seu Programa Operatiu, així com de la Guia dels Plans Sectorials. Aquest ecosistema es completa amb els instruments de govern relacional, de gestió estratègica i de governança que donen coherència a l’acció municipal i activen les palanques de canvi organitzatiu necessàries per transformar Viladecans en una ciutat més preparada, inclusiva i orientada al futur.

3. Implementació: desplegament de les Missions Viladecans 2030, de l’Agenda Urbana Local de Viladecans i dels diferents plans sectorials municipals, a més dels projectes estratègics de ciutat.

4. Seguiment: El model de governança municipal s’estructura a través d’un conjunt estable d’espais de treball i seguiment que garanteixen la coordinació estratègica i l’alineament organitzatiu. Inclou les reunions periòdiques, semestrals i anuals de les Missions Viladecans 2030; el sistema de governança de l’Agenda Urbana de Viladecans, amb reunions mensuals de coordinació, grups motors per àmbit, sessions de l’equip directiu i el cercle de seguiment de l’Agenda Urbana; el Cercle de Pilotatge de la Visió Viladecans 2030–2040; el Cercle de Seguiment dels Plans Sectorials Municipals; i el Cercle de Transformació del Pressupost Municipal. En conjunt, aquests espais configuren una arquitectura de governança que assegura coherència, continuïtat i capacitat de transformació en totes les polítiques municipals.

5. Avaluació i millora contínua: L’avaluació i la millora contínua es garanteixen mitjançant un procés d’actualització permanent dels diferents documents estratègics, que s’ajusten a les noves necessitats municipals, als reptes emergents i als marcs globals, europeus, nacionals i regionals. Aquest procés incorpora l’ús sistemàtic de la bateria d’indicadors municipal i una avaluació continuada a través dels mecanismes de governança ja descrits, que permeten contrastar l’evolució real, ajustar prioritats i reforçar la coherència entre planificació, execució i resultats. Alhora, s’hi integren formats innovadors de treball i contrast, com els tardeos de les Missions, que faciliten una mirada més àgil, col·laborativa i orientada a la co-creació de projectes.

149.873,08

Aquesta xifra és sobre l'any 2025. El cost total del projecte no es pot determinar com una xifra única perquè, fins al 2024, l’Ajuntament de Viladecans no havia adoptat encara el model de descentralització funcional. Això significa que no existia una assignació pressupostària diferenciada per a l’Oficina del Futur ni per als projectes singulars vinculats a la Fundació.

En relació amb el fons de gestió de l’agenda urbana local, aquest està orientat a reforçar la capacitat municipal per implementar les agendes urbanes locals, donant suport a la direcció, coordinació i monitoratge dels plans d’acció, així com a accions puntuals de governança, comunicació i desenvolupament d’eines tecnològiques que en facilitin la gestió.

L’equip humà que ha intervingut en l’Oficina del Futur de la Ciutat – Viladecans 2030 està integrat pel personal tècnic municipal —amb un paper destacat de la Gerència Municipal i de la Direcció del Servei d’Estratègia 2030, Innovació i Xarxes Institucionals, responsables de marcar les línies de treball—, pel personal propi de la Fundació (el Gerent, la Coordinadora de l’Oficina del Futur de la Ciutat–Viladecans 2030, la tècnica de suport estratègic especialitzada en Agenda 2030, la tècnica de suport estratègic especialitzada en Agenda Urbana i la tècnica de projectes europeus), així com per experts externs que han donat suport puntual en processos estratègics i per la participació activa de més de 70 organitzacions en les Missions, configurant un conjunt ampli de persones contractades, funcionariat i col·laboradors que han contribuït a les activitats de direcció, coordinació, cocreació i desplegament de l’estratègia municipal.

Pel que fa als altres recursos emprats, l’Oficina del Futur de la Ciutat – Viladecans 2030 ha utilitzat les instal·lacions municipals destinades a la coordinació estratègica i al treball interdepartamental, les sales i equipaments per a sessions de cocreació i reunions de governança, així com les eines digitals corporatives per a la gestió, el monitoratge i la comunicació interna i externa, incloent-hi plataformes de treball col·laboratiu, sistemes d’informació i eines tecnològiques de suport al seguiment i a la presa de decisions.

Per a l’elaboració de l’estratègia es va desplegar un procés de participació durant el període 2020–2021 que va incloure “focus groups”, webinars temàtics i fins i tot un conte de l’Agenda Urbana per apropar els continguts a la ciutadania i perquè puguin co-dissenyar la Visió Viladecans 2030-2040.

Aquest procés s’ha reforçat amb la Guia per a la Participació i Cocreació de projectes de l’Agenda Urbana i del Marc Estratègic de Ciutat —que inclou també els plans sectorials—, la qual estableix un model municipal de coproducció estructurat en fases de preparació, disseny, creació de comunitat, avaluació i rendició de comptes, garantint processos inclusius, transparents i col·laboratius. Pel que fa a les Missions, s’han utilitzat reunions periòdiques, semestrals i anuals amb les organitzacions aliades per fomentar la cocreació de projectes demostradors, el Cercle de Pilotatge per als actes d’adhesió i el rendiment de comptes, i una comunitat d’aprenentatge virtual que permet comunicar, compartir informació, oferir formacions i mantenir una interacció continuada entre tots els actors implicats.

- Nou sistema de governança amb perspectiva de futur: cercles de pilotatge anuals per la Visió Viladecans 2030-2040, cercles de seguiment trimestrals, grups motor bimensuals i reunions de coordinació mensuals per l’Agenda Urbana, cercles de seguiment de plans sectorials i cercles de transformació del pressupost municipal.

- Implementació d’un model de participació i cocreació estructurat en fases, que ha permès integrar aportacions ciutadanes i d’agents locals en el disseny de projectes.

- Elaboració de les missions de ciutat: “Abandonament escolar 0” i “Clima”:
1. Abandonament escolar 0: desplegament de projectes de prevenció, diagnosi i intervenció, i adhesió de 48 organitzacions.
2. Clima: impuls de projectes d’energia neta, mobilitat sostenible, economia circular i renaturalització, amb 34 organitzacions aliades.

- Inici de la transformació del pressupost municipal per vincular-lo a les accions de l’Agenda Urbana i incorporar criteris de sostenibilitat.

La difusió de la pràctica s’ha articulat a través d’un ecosistema ampli de canals institucionals, activitats i espais de projecció que han permès donar a conèixer l’estratègia, els seus avenços i els resultats obtinguts.

S’ha fet mitjançant les webs oficials —la web municipal i, sobretot, la web Viladecans 2030—, on es publica la comunitat virtual, les jornades i cercles realitzats, l’explicació del Marc Estratègic de Ciutat i les fitxes de totes les accions en execució de l’Agenda Urbana. També s’ha difós a través de la comunitat de coneixement virtual de la XAUL, que permet compartir avenços i recursos, i del Cercle de Pilotatge de la Visió Viladecans 2030-2040, on es contrasta el desenvolupament de l’estratègia, es monitoritzen indicadors i es fomenta l’adhesió d’organitzacions aliades. A més, a través de la Jornada Viladecans 2030 —de caràcter anual— aborda els reptes de les ciutats intermèdies a través de tres itineraris vinculats a l’Agenda 2030, l’Agenda Urbana Local i la prospectiva estratègica, amb ponents, experts i tallers que involucren personal tècnic municipal, empreses i societat civil organitzada per poder avançar en l’abordament dels reptes de les ciutats intermèdies.

Finalment, la pràctica s’ha difós també en fòrums i esdeveniments de referència organitzats pel MIVAU, la FEMP, CitiES2030, el PEMB, la Diputació de Barcelona o ONU-Habitat, entre d’altres, i en programes universitaris com el MSc in Sustainability Management de la UPF-BSM, on s’ha presentat com a cas d’èxit.

Premi European Green Leaf 2025 per la Comissió Europea, reconeixent el compromís de Viladecans amb la sostenibilitat, la biodiversitat i la lluita contra el canvi climàtic. Aquest premi, per a ciutats de 20.000 a 100.000 habitants, destaca la gestió mediambiental i l'impuls a la transició ecològica local.

L’experiència ha tingut un impacte profund tant en l’organització municipal com en el conjunt d’actors que participen en l’estratègia, transformant la manera de planificar, coordinar i executar les polítiques públiques a la ciutat. Ha reforçat la capacitat estratègica municipal gràcies a la consolidació de l’Oficina del Futur de la Ciutat, que ha permès integrar de manera coherent la Visió Viladecans 2030-2040, amb els seus components, instruments i palanques a l’organització.

L’ús sistemàtic de la bateria d’indicadors i dels mecanismes de governança ha millorat l’alineament de les polítiques públiques, facilitant l’ajust de prioritats i la presa de decisions basada en dades.
La participació de més de 70 organitzacions en les Missions ha ampliat la col·laboració público-privada i ha impulsat la cocreació de projectes demostradors, generant una comunitat d’acció compartida.
Els processos participatius estructurats han professionalitzat la manera de recollir i integrar aportacions, assegurant processos més inclusius, transparents i col·laboratius.
La projecció externa en fòrums del MIVAU, PEMB, DiBa, ONU-Habitat i en programes universitaris ha incrementat la visibilització de Viladecans com a cas de referència en governança avançada i planificació estratègica. A més, l’estratègia ha contribuït a augmentar la captació de finançament, tant europeu com estatal i supramunicipal (i.e. EDIL-PAI), gràcies a una millor preparació, coherència documental i solidesa metodològica.

Finalment, la celebració de jornades anuals, cercles de treball i espais de rendició de comptes ha consolidat una cultura organitzativa orientada a l’aprenentatge continu, la innovació i la millora constant.

Interna

Ajuntament de Viladecans - Equip tècnic municipal

En aquest cas no es pot parlar d’una avaluació formal, ja que l’Oficina del Futur de la Ciutat – Viladecans 2030 es crea precisament com a instrument de gestió estratègica per impulsar i monitorar la implementació de la Visió Viladecans 2030–2040 i de l’Agenda Urbana Local. Per això, és la pròpia implementació de l’estratègia —i el seu seguiment continuat— la que actua com a mecanisme d’avaluació, sense que estigui prevista una avaluació específica del procés.

L’experiència ha assolit de manera clara els objectius inicials i ha generat transformacions substancials alineades amb les finalitats principals i secundàries definides. Ha contribuït decisivament a avançar cap a una ciutat més sostenible, resilient i inclusiva, gràcies a la integració efectiva de l’Agenda Urbana, l’Agenda 2030 i els plans sectorials en la planificació municipal i a la consolidació d’un model de governança que orienta totes les polítiques públiques cap a criteris de sostenibilitat. Igualment, ha garantit la implementació del Marc Estratègic de Ciutat, l’Agenda Urbana i els plans sectorials municipals amb una perspectiva de futur —Viladecans 2030–2040—, establint una arquitectura estratègica estable que permet planificar a llarg termini i adaptar-se als reptes emergents. Un altre assoliment rellevant és l’avenç en la transformació progressiva del pressupost municipal amb criteris de sostenibilitat, gràcies a la millora del seguiment i a la coherència entre planificació i execució.

Pel que fa als objectius secundaris, l’experiència ha reforçat de manera notable la participació ciutadana i la cocreació, professionalitzant els processos i ampliant la implicació d’organitzacions aliades en les Missions. També ha contribuït a sensibilitzar sobre els ODS a través de jornades, espais de treball i eines de comunicació que han fet més accessible el marc global. Finalment, ha consolidat les Missions de ciutat com a motors d’innovació, generant projectes demostradors, ampliant la col·laboració público-privada i impulsant una cultura organitzativa orientada a l’aprenentatge i la millora contínua.

Els punts forts de la pràctica es manifesten en la seva capacitat d’innovació, en les transformacions organitzatives que ha generat i en la manera com ha reforçat la governança i la sostenibilitat de les polítiques públiques.

Destaca, en primer lloc, la creació d’un model integrat de planificació estratègica que articula l’Agenda Urbana, els plans sectorials i el Marc Estratègic de Ciutat en un únic sistema coherent, fet que ha permès avançar cap a una ciutat més sostenible, resilient i inclusiva. Igualment rellevant és la consolidació d’una estructura estable de governança que ha reforçat la direcció, la coordinació i la capacitat municipal per planificar a llarg termini.

La pràctica també sobresurt per l’impuls de les Missions de ciutat com a motors d’innovació, que han generat projectes demostradors i han ampliat la col·laboració público-privada amb més de 70 organitzacions implicades. L’ús sistemàtic d’indicadors i l’avaluació continuada han introduït una cultura de presa de decisions basada en dades, millorant la coherència entre planificació, pressupost i execució. A més, la professionalització dels processos participatius i de cocreació ha permès incorporar metodologies estructurades, garantir processos més inclusius i reforçar la implicació ciutadana i organitzacional.

Finalment, la pràctica destaca per la seva capacitat de projecció i visibilització externa, que ha posicionat Viladecans com un referent en governança avançada i innovació urbana, i per l’increment de la captació de finançament, que ha reforçat la sostenibilitat i l’ambició de l’estratègia municipal.

Els aspectes a reforçar se centren sobretot en l’enfortiment dels mecanismes de retorn, rendició de comptes i visualització de dades. En aquest moment, el sistema d’indicadors es troba en procés de revisió i ajust, un pas que permetrà disposar d’un model de seguiment més robust i coherent. Cal destacar que, a l’apartat d’Agenda Urbana de la web Viladecans 2030, ja es poden consultar les fitxes de totes les accions de la fase 1, amb el seu grau de maduresa i estat d’implementació. Paral·lelament, s’està elaborant l’Informe Voluntari Local, que contribuirà a identificar noves oportunitats de millora i a consolidar el sistema de monitoratge.

Les propostes de millora se centren a reforçar allò que ja funciona i a avançar en els aspectes que poden augmentar l’impacte, l’eficiència i la sostenibilitat de la pràctica. Caldria aprofundir en la integració del model de governança amb els processos interns de totes les àrees municipals per garantir una aplicació encara més transversal de l’Agenda Urbana i de les Missions. També seria útil ampliar i sistematitzar els mecanismes de retorn i rendició de comptes a la ciutadania i a les organitzacions aliades, incorporant formats més accessibles i periòdics. Un altre àmbit de millora és l’enfortiment de les eines digitals de monitoratge i visualització d’indicadors, per facilitar la presa de decisions i la comunicació dels avenços.

La pràctica presenta una elevada capacitat de replicació, sempre que es donin unes condicions mínimes de governança i planificació estratègica.

El model de Viladecans ja ha estat adoptat per diversos municipis, que han pres l’Oficina del Futur i les seves metodologies com a referent per impulsar processos d’innovació urbana i planificació a llarg termini. La combinació de la Visió 2030–2040, l’Agenda Urbana, les Missions i un model de governança relacional configura un marc modular i adaptable a realitats municipals diverses. A més, l’existència de guies metodològiques —com les relatives als plans sectorials, la participació o els pressupostos verds— facilita la transferència del coneixement i n’agilitza l’aplicació en altres contextos.

La participació activa en xarxes provincials, metropolitanes, regionals, estatals i europees i el reconeixement European Green Leaf 2025 reforcen encara més la capacitat del model per inspirar i exportar bones pràctiques.