La iniciativa sorgeix de la necessitat urgent d’actuar davant la ràpida expansió de la IA generativa, tant en la societat com dins de l’administració pública, en un context on l’Ajuntament no disposava encara d’un marc intern per regular-ne l’ús.

Aquesta manca d’ordenació genera riscos importants —com problemes de protecció de dades, biaixos, manca de transparència o dèficits de supervisió—, així com incerteses organitzatives i preocupacions entre el personal davant possibles canvis en les seves funcions. Per això, es fa evident la necessitat d’anticipar-se, establir límits clars i preparar l’organització per integrar la IA de manera segura i controlada.

La iniciativa respon també a la necessitat d’alinear-se amb els nous marcs legals i ètics, definir què es pot fer i què no, i capacitar el personal per utilitzar aquestes eines amb criteri i confiança. Alhora, busca evitar una adopció desigual dins de l’organització, promovent una implementació homogènia que redueixi bretxes internes i asseguri una transformació coherent i orientada a la millora dels serveis públics.

La pràctica té com a població objectiu el conjunt dels òrgans, serveis i unitats que integren l’Ajuntament de Mataró, incloent-hi totes les àrees i departaments municipals. També s’adreça als organismes públics i entitats de dret públic vinculats o dependents de l’Ajuntament que facin ús de sistemes d’intel·ligència artificial en l’exercici de les seves funcions. La pràctica també afecta les entitats privades, contractistes, proveïdors i persones físiques o jurídiques que desenvolupin, implantin, gestionin o prestin serveis relacionats amb sistemes d’intel·ligència artificial per a l’Ajuntament o per als seus organismes dependents.

Pel que fa a l’abast territorial, la pràctica se situa en l’àmbit del municipi de Mataró i del seu ecosistema institucional municipal, amb projecció sobre el conjunt de la ciutat a través de l’activitat de l’Ajuntament i dels ens que en depenen.

La pràctica està directament vinculada al Model Integral i Divers (ID Mataró), al Pla Estratègic de Transformació de l’Ajuntament de Mataró 2030 i, en un marc més ampli, a l’Agenda Urbana Mataró 2030, que articula el model de futur de la ciutat i de l’organització municipal. El Model ID Mataró defineix el marc de transformació organitzativa de l’Ajuntament i incorpora, entre els seus eixos, l’aposta per la intel·ligència institucional, la gestió de dades i del coneixement com a elements centrals per a la presa de decisions, així com una política de bon govern basada en la integritat, la transparència, la participació i el retiment de comptes.

La pràctica s’inscriu operativament en aquest marc a través del Pla de Transformació 2030, i s’alinea de manera especial amb el repte de transformació digital i amb l’objectiu estratègic 7, orientat a “orientar l’organització cap al model de la dada, aprofitant tot el potencial de la intel·ligència artificial”.

1. Constitució del grup de treball transversal i diagnosi interna
La primera fase de la iniciativa va consistir en la constitució d’un grup de treball transversal dins de l’organització per analitzar les necessitats, oportunitats i riscos associats a la incorporació de la intel·ligència artificial en l’activitat municipal. Aquesta fase va permetre fer una diagnosi interna compartida i identificar els àmbits clau de governança, control, capacitació, transparència i supervisió.

2. Definició i validació del marc de governança
Es va elaborar una proposta de política municipal per regular l’ús de la IA dins de l’organització. Aquest marc estableix principis, criteris i límits clars. També busca anticipar riscos i assegurar l’alineament amb la normativa. Es valida per garantir coherència i solidesa.

3. Contrast intern i construcció compartida
Un cop elaborada una primera proposta, es va obrir un procés de posada en comú amb els diferents espais interns de governança i participació. Aquesta fase va permetre enriquir el document, incorporar visions complementàries i reforçar-ne la viabilitat organitzativa.

4. Decàleg i alfabetització en IA
Com a part del desplegament inicial de la iniciativa, es va fer difusió del decàleg de CETRA-TDIA d’ús responsable de la IA per facilitar la traducció pràctica dels principis de la política en pautes comprensibles i aplicables en el treball quotidià.
Paral·lelament, es van impulsar accions d’alfabetització en IA adreçades al conjunt de l’organització, orientades a generar coneixement bàsic. L'alfabetització s’ha dut a terme adreçada als alts càrrecs i als treballadors públics. Aquestes accions es van complementar amb un test intern d’alfabetització per conèixer el nivell de coneixement, ús i percepció de la IA entre el personal municipal, i així disposar d’elements útils per orientar les actuacions formatives i de desplegament.
Arran del curs d’alfabetització en intel·ligència artificial, s’ha elaborat un Dossier d’alfabetització. El document no només recull els aspectes normatius, riscos, obligacions i criteris de governança vinculats a l’ús de la intel·ligència artificial, sinó que també incorpora una mirada molt més extensa que ajuda a entendre el fenomen de la IA en tota la seva complexitat: des dels seus antecedents històrics i culturals, fins als fonaments tècnics, els casos d’ús, els dubtes i interrogants filosòfics i ètics que planteja.

5. Difusió i extensió als ens dependents
La política es difon a través de la intranet corporativa, del web corporatiu i dels canals de relació amb els ens dependents de l’Ajuntament. Per reforçar-ne la visibilitat i la identificació interna, també es dissenya una imatge pròpia de la pràctica i una imatge específica vinculada a l’etiquetatge de continguts, com a elements de suport a la comunicació i al desplegament del model.

6. Capacitació pràctica i eines de suport a l’ús
S’han programat accions formatives específiques sobre l’ús de la IA generativa segmentades per perfils professionals, com ara juristes, personal administratiu i personal tècnic, amb una orientació clarament pràctica, funcional i adaptada.
S’ha elaborat amb recursos propis el Kit d’IA, concebut com un entorn integral de suport per a l’organització. Aquest kit integra un diccionari d’IA per ajudar a entendre els conceptes bàsics i el llenguatge propi d’aquest àmbit, un apartat de bones pràctiques per orientar un ús adequat i segur de les eines, i un recull de prompts professionals, és a dir, recursos i exemples de prompts útils que el personal pot utilitzar.
Dins d’aquest mateix Kit d’IA s’han desenvolupat també, amb recursos propis, dos agents específics, un desplegat amb ChatGPT i un altre amb Copilot, que actuen com a assistents guiats per a la creació de prompts. Aquest recurs té un valor especialment rellevant perquè no es limita a posar una eina a disposició del personal, sinó que converteix el coneixement sobre com utilitzar-la bé en un recurs accessible, pràctic i reutilitzable, afavorint l’aprenentatge.

7. Registre intern i anàlisi de risc dels sistemes d’IA
Es crea un inventari de tots els sistemes d’IA utilitzats a l’organització per tenir una visió clara i estructurada del seu ús. A partir d’això, s’implanta un registre intern que millora la traçabilitat i el control. Paral·lelament, s’avaluen els riscos des de la protecció de dades, el marc europeu i criteris ètics. També s’introdueix un sistema d’autorització per supervisar i ordenar els usos de la IA. En conjunt, es reforça una gestió més segura, transparent i responsable.

8. Integració de la política d’IA en el codi de conducta municipal
La política d’IA s’incorpora al codi de conducta de l’Ajuntament per reforçar el bon govern. S’hi introdueix el principi d’“integritat digital” i l’ús responsable de les tecnologies. També s’estableixen criteris per garantir que els sistemes digitals es facin servir amb dades fiables, segures i actualitzades. Això assegura l’alineament amb la normativa i les polítiques internes. El resultat és un marc ètic i institucional més sòlid.

9. Incorporació de clàusules contractuals per a sistemes d’IA
Es defineixen clàusules tipus per a la contractació de sistemes d’intel·ligència artificial. Aquestes s’integren de manera homogènia en els processos de licitació. Permeten establir requisits comuns per als proveïdors en matèria de seguretat, transparència i protecció de dades. També garanteixen la supervisió humana i el compliment normatiu. Això assegura una compra pública més controlada i responsable de la IA.

10. Pilots d’IA integrats en sistemes municipals i primers casos d’ús
La iniciativa també es concreta en el desenvolupament de pilots d’intel·ligència artificial integrats en sistemes municipals. Entre els casos d’ús impulsats destaca una eina de suport a la redacció d’informes d’inspeccions sanitàries, que analitza les actes disponibles i genera una proposta d’informe per facilitar el treball tècnic. En l’àmbit de recursos humans, es desenvolupa un xatbot intern perquè el personal municipal pugui fer consultes vinculades a aquesta matèria. Pel que fa a la bústia ciutadana, es desenvolupa un xatbot que permet fer consultes sobre les queixes i comunicacions rebudes.
En conjunt, aquests casos permeten validar el model de governança en contextos reals i avançar en una implantació progressiva, responsable i orientada a casos d’ús concrets.

11. Actuacions en preparació i properes línies de desplegament
La iniciativa entra en una fase d’evolució i consolidació del model de governança, amb noves actuacions orientades a ampliar i reforçar el seu abast dins l’organització. Es preveuen accions de formació avançada i desenvolupament d’agents i eines de suport per millorar l’ús de la IA en entorns professionals concrets. També s’impulsen mesures per reforçar la transparència, com la publicació del registre d’algoritmes i la definició de criteris per a l’etiquetatge de continguts generats amb IA.
Paral·lelament, es consoliden noves estructures de governança amb la creació d’òrgans específics de direcció i coordinació del model. Es continua ampliant la capacitació del personal i es preveu la creació d’un espai intern centralitzat per agrupar tota la informació i recursos vinculats a la política d’IA. Finalment, es treballa en un sistema flexible de contractació per facilitar la incorporació de solucions i serveis d’IA de manera àgil, segura i controlada.

89143.73

La pràctica es desenvolupa mitjançant una combinació de recursos propis i serveis contractats. Desplegament aproximat dels serveis específics:

Sagaris: 11.260,00 € sense IVA
Aubay: 14.750,00 € sense IVA
Optime: 13.166,64€ sense IVA
Sibilare: 14.500,00 € sense IVA
Seidor: 15.000,00 € sense IVA

La pràctica s’ha desenvolupat principalment amb personal propi de l’Ajuntament i amb suport puntual de serveis externs contractats. Hi intervenen perfils de l’Oficina de la Dada, Oficina de Transformació, Sistemes d’Informació i Telecomunicacions, Gerència, Atenció Ciutadana, Transparència, Protecció de Dades, Recursos Humans i Contractació, així com personal directiu i comandaments. Les activitats principals han estat la diagnosi, definició i validació de la política, el disseny d’instruments complementaris, l’alfabetització i capacitació, l’anàlisi de riscos, el desenvolupament de pilots i la difusió de la iniciativa.

Per al desplegament de la pràctica s’han utilitzat principalment recursos tecnològics i entorns digitals corporatius de l’Ajuntament. Entre aquests, destaquen la intranet i el web corporatiu com a canals de difusió i accés a la informació, així com els entorns interns de treball i col·laboració que han donat suport a les tasques de coordinació, formació, desenvolupament i seguiment de la iniciativa.

També s’han emprat els sistemes d’informació municipals vinculats als pilots dels casos d’ús, juntament amb eines d’IA generativa utilitzades tant per a l’anàlisi com per al suport a determinades activitats del projecte.

Cal destacar igualment el desenvolupament, amb recursos propis, del Kit d’IA, concebut com un entorn de suport per facilitar l’ús adequat de la IA generativa dins de l’organització. Aquest recurs incorpora, entre altres elements, la creació de dos agents específics, un basat en Copilot i un altre en ChatGPT, orientats a assistir el personal en la construcció de prompts i en l’ús més efectiu, homogeni i responsable d’aquestes eines.

Així mateix, la pràctica s’ha recolzat en documentació normativa, guies i materials de referència.

S’han utilitzat principalment mecanismes de participació interna i contrast organitzatiu. La pràctica es construeix a partir d’un grup de treball transversal i es presenta i contrasta amb directors i caps d’àrea en el Consell de Direcció, amb la representació sindical en les reunions amb la Corporació, en l'àmbit polític, a la Comissió informativa d'administració general, bona governança i estratègia de futur, així com al Comitè de Seguretat i Salut.

També s’ha utilitzat un test intern d’alfabetització en IA com a eina d’escolta i detecció de necessitats del personal municipal. Igualment, les accions d’alfabetització en IA han actuat també com a canal de participació interna, ja que han permès resoldre dubtes, recollir inquietuds i contrastar de manera directa les necessitats, percepcions i preocupacions del personal en relació amb l’ús de la intel·ligència artificial.

• Decàleg d’ús responsable de la IA,
• Registre intern d’algoritmes i sistemes d’IA,
• Sistema d’autorització per a l’ús intern de la IA,
• Adaptacions del codi de conducta municipal vinculades a la integritat digital i a l’ús responsable de les dades i les tecnologies,
• Clàusules contractuals específiques per incorporar a licitacions relacionades amb sistemes d’IA,
• Test intern d’alfabetització en IA,
• Dossier d’alfabetització en IA, elaborat com a material de suport i consulta per al conjunt del personal,
• Vídeos de les formacions,
• Kit d’IA i els seus recursos de suport a la construcció de prompts,
• Primers pilots d’IA integrats en sistemes municipals, aplicats a informes d’inspeccions sanitàries, consultes de recursos humans, explotació de dades de la bústia ciutadana i auditoria de visibilitat i qualitat de les fonts utilitzades pels sistemes d’IA generativa,
• I productes de caràcter organitzatiu i de desplegament, com la definició dels òrgans de governança previstos a la política, les línies de treball per a la publicació del registre, la preparació d’un espai específic a la intranet i la previsió d’un sistema dinàmic d’adquisició per a solucions i serveis vinculats a la IA.

La pràctica s’ha difós a través de diferents canals interns i corporatius a través de la intranet i del correu electrònic. S’ha presentat al Consell de Direcció, a la Comissió Informativa de Bon Govern, a la representació sindical i s’ha traslladat al Comitè de Seguretat i Salut. Externament i a escala corporativa, s’ha difós mitjançant el web corporatiu i les xarxes socials, i també s’ha traslladat als ens dependents de l’Ajuntament.

A més, està previst habilitar un espai específic a la intranet per centralitzar la informació, els vídeos i els materials formatius vinculats a la pràctica.

La implementació de la pràctica ha tingut un primer impacte rellevant en l’àmbit organitzatiu, normatiu i cultural de l’Ajuntament. En primer lloc, ha permès dotar l’organització d’un marc comú i vinculant per orientar l’ús, el desenvolupament i l’adquisició de sistemes d’intel·ligència artificial, reduint la dispersió de criteris i reforçant la seguretat jurídica, la traçabilitat i la coherència institucional.

En segon lloc, la iniciativa ha generat un impacte clar en la capacitat interna de governança, ja que ha impulsat la coordinació entre àmbits diversos com la dada, la transformació digital, els sistemes d’informació, la protecció de dades, la transparència, els recursos humans i la contractació. Això ha afavorit una aproximació transversal a la IA i ha contribuït a anticipar riscos abans del desplegament generalitzat de solucions.

També s’observa un impacte en l’àmbit de la capacitació i la sensibilització interna, mitjançant l’alfabetització en IA, el decàleg d’ús responsable, el test intern i les accions formatives específiques. Aquest conjunt d’actuacions contribueix a millorar el coneixement de l’organització sobre la IA i a promoure un ús més prudent, crític i responsable d’aquestes tecnologies.

A més, la pràctica ja comença a tenir efectes en la millora de processos i serveis interns, a través dels primers pilots aplicats a àmbits com les inspeccions sanitàries, els recursos humans, l’anàlisi de la bústia ciutadana o l’auditoria de visibilitat i qualitat de les fonts utilitzades pels sistemes d’IA generativa. Aquests casos d’ús permeten començar a obtenir aprenentatges pràctics sobre com aplicar la IA de manera útil, controlada i alineada amb els drets de la ciutadania.

Finalment, la iniciativa té un impacte destacable en termes de transparència i confiança institucional, ja que incorpora instruments com el registre d’algoritmes i sistemes d’IA, l’anàlisi de riscos i l’adaptació del codi de conducta municipal. Tot plegat reforça la legitimitat de l’ús de la IA dins de l’administració i estableix unes bases sòlides per a una implantació progressiva, responsable i reproduïble en altres àmbits municipals.

Interna

Ajuntament

La iniciativa ha permès avançar de manera significativa en l’objectiu inicial de dotar l’Ajuntament d’un marc institucional propi per governar la incorporació de la intel·ligència artificial. La principal transformació assolida és el pas d’un escenari en què l’ús de la IA podia créixer de manera dispersa o poc homogènia a un model en què es defineixen criteris comuns, responsabilitats, límits, mecanismes de control i instruments de supervisió.

Entre els aspectes assolits destaca l’aprovació i desplegament de la política d’ús i governança de la IA, així com la seva concreció en instruments complementaris com la difusió del decàleg d’ús responsable, l’alfabetització i formació, el registre d’algoritmes i sistemes d’IA, l’adaptació del codi de conducta, les clàusules contractuals, el Kit d’IA i el desenvolupament de pilots concrets aplicats a àmbits municipals. Tot plegat evidencia que la iniciativa no es limita a una declaració de principis, sinó que comença a traduir-se en mecanismes operatius.

També s’assoleix una transformació rellevant en l’àmbit organitzatiu i cultural, ja que s’impulsa una visió transversal de la IA que implica diferents àrees municipals. Igualment, les actuacions d’alfabetització, capacitació i sensibilització contribueixen a generar una cultura interna més preparada per fer un ús responsable i crític de la IA.

La pràctica destaca perquè estableix un marc de governança de la IA abans del seu desplegament generalitzat, anticipant riscos i fixant criteris, responsabilitats i garanties. És una iniciativa innovadora, transversal i integral, que combina dimensió jurídica, tecnològica, organitzativa, ètica i formativa. Un altre punt fort és que tradueix la política en instruments operatius reals —registre d’algoritmes, anàlisi de riscos, autorització d’usos interns, decàleg, alfabetització, clàusules contractuals, codi de conducta, Kit d’IA i pilots—, fet que en reforça l’aplicabilitat. Finalment, sobresurt per la seva orientació a la transparència, la supervisió humana, la protecció de drets i la transferibilitat a altres administracions.

La principal feblesa és que la iniciativa encara es troba en fase de desplegament, de manera que alguns resultats i impactes encara no es poden mesurar de forma completa. També és una pràctica complexa i transversal, que requereix coordinació sostinguda entre molts àmbits municipals i un esforç continu de seguiment, actualització i capacitació. Finalment, la rapidesa amb què evoluciona la tecnologia i la normativa en matèria d’IA obliga a revisar i adaptar constantment el model per mantenir-ne la vigència i l’efectivitat.

La principal feblesa és que la iniciativa encara es troba en fase de desplegament, de manera que alguns resultats i impactes encara no es poden mesurar de forma completa. També és una pràctica complexa i transversal, que requereix coordinació sostinguda entre molts àmbits municipals i un esforç continu de seguiment, actualització i capacitació. Finalment, la rapidesa amb què evoluciona la tecnologia i la normativa en matèria d’IA obliga a revisar i adaptar constantment el model per mantenir-ne la vigència i l’efectivitat.

La pràctica és replicable en altres administracions locals perquè es basa més en un model de governança i instruments transferibles que no pas en una tecnologia tancada. Elements com la política, el decàleg, el registre, el codi de conducta, les clàusules contractuals, el Kit d’IA o les accions d’alfabetització poden adaptar-se a altres contextos. Les principals condicions per replicar-la són disposar de lideratge institucional, coordinació transversal i una mínima capacitat tècnica i jurídica. Les dificultats principals són la complexitat organitzativa, la necessitat de temps i recursos i els diferents nivells de maduresa digital entre administracions.