El projecte s’emmarca en el municipi en un context de transformació urbana derivat del soterrament de les vies del tren, que allibera prop de 150.000 m² al centre de la ciutat. Aquest és un projecte que culmina després de 40 anys de lluita social i institucional. Amb el soterrament es poden tornar a cosir els barris, crear nous eixos entre carrers de la ciutat i trencar les barreres arquitectòniques.

El 2018 es confirma el soterrament a càrrec del Govern de l'Estat i es posa en marxa el CO-Innova_LAB com a laboratori d’innovació pública. Es desenvolupen projectes pilot en àmbits com la innovació social i digital i es generen les primeres dinàmiques de col·laboració amb agents del territori. Paral·lelament, es consolida progressivament el rol del laboratori com a espai de testatge i experimentació. El 2021 finalitza la iniciativa de participació ciutadana #SomSoterrament que va programar més de 50 activitats que van recollir 1.416 aportacions dels gairebé dos mil participants. Aquestes propostes es van agrupar i fixar com a criteris pel projecte de remodelació urbana posterior al soterrament. Aquesta serà la base conceptual que estableix les línies d'actuació i l'enfocament general envers l'Ecodistricte.

A partir d'aquí comença un procés de transformació que representa una oportunitat estratègica per redefinir el model urbà d’acord amb criteris de sostenibilitat, innovació i qualitat de vida. Alhora, planteja reptes complexos: com dissenyar un nou espai urbà, com integrar-hi la tecnologia de manera útil i com implicar la ciutadania en aquests processos. El CO-Innova_LAB i l'Oficina d'Innovació, davant d'aquest escenari, es reinventen amb l'objectiu de consolidar l'emprenedoria d'innovació tecnològica a l'espai i fomenten els projectes en aquesta línia de treball

Població: tota la ciutadania i en especial l'acadèmia, els emprenedors i els joves.

Territori: afectació directa a la gran avinguda resultant del soterrament de les vies del tren, indirecta al conjunt de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat.

La pràctica s’emmarca en el catàleg de serveis de la Unitat d’Innovació, així com en l’estratègia Smart City de Sant Feliu de Llobregat.

Així mateix, Sant Feliu de Llobregat disposa d’un Masterplan que estableix un horitzó productiu a 2040 basat en tres verticals estratègiques: la indústria avançada, el sector farmacèutic i de la salut, i les tecnologies digitals i el software. Aquestes verticals orienten la política pública cap a l’atracció d’activitat econòmica d’alt valor afegit i la consolidació d’un ecosistema d’innovació al municipi.

El municipi compta també amb una Agenda Digital, que constitueix el marc de referència amb horitzó 2030 per al desenvolupament d’un model de ciutat digital, sostenible i resilient. Entre els seus objectius estratègics destaca el reforç del laboratori urbà d’innovació social i digital CO-Innova_LAB, com a espai per connectar persones emprenedores, empreses, ciutadania i administració, amb la finalitat d’estendre la capacitat creativa i innovadora dels projectes amb potencial transformador, així com de fomentar la col·laboració i la cocreació mitjançant l’ús de tecnologies.

Finalment, el Pla d’Actuació de Mandat (2023–2027) defineix també, com a eix transversal, l’atracció de noves activitats d’alt valor afegit als espais d’activitat econòmica del municipi.

Amb l'avanç de les obres del soterrament ferroviari, es constata que l’espai alliberat no pot respondre únicament a criteris urbanístics, sinó que ha d’incorporar valors com la sostenibilitat, la inclusió i la integració tecnològica. Atès que el projecte està en la fase inicial d'implementació, els esforços es concentren en la conceptualització de la nova centralitat urbana, la definició d’un relat estratègic vinculat a l’Ecodistricte i l’ús de metodologies de cocreació per identificar necessitats i oportunitats.

Les accions del laboratori es poden ordenar en dues línies d’actuació complementàries. D’una banda, es treballa en l'adaptació i testatge de projectes innovadors vinculats als reptes urbans del municipi. De l’altra, es promouen espais de participació i cocreació per generar noves propostes i implicar els diferents agents del territori.


CONCEPTUALITZACIÓ ESTRATÈGICA I IMPLEMENTACIÓ DE PROTOTIPS

Durant el 2025 s'han implementat diverses iniciatives pràctiques que defineixen l'Ecodistricte del futur com un laboratori en entorn real, facilitant que ciutadania, emprenedors i startups puguin validar i testejar productes i serveis en condicions reals d'ús. La iniciativa més destacable és la implementació d'un semàfor autònom amb funcionalitats d’intel·ligència artificial. Així mateix, es treballa amb la implementació d’una prova pilot de Neobloom, que planteja l’evolució del tendal tradicional incorporant-hi plaques solars per a la generació d’energia, sense necessitat d’obres majors i potenciant l’autoconsum. Altres inciatives en fase de conceptualització s'estan treballant, com ara la proposta d'Aeromocho, uns drons de neteja automàtica per plaques solars.

El CO-Innova_LAB treballa en la generació i llançament de nous prototips. Aquests ajuden a definir com serà la zona de l'Ecodistricte en termes pràctics. El procés per canalitzar les propostes a la realitat de l'Ecodistricte és molt flexible. L’àrea d’innovació facilita el disseny de la idea, assessora i dona suport al desenvolupament de projectes. L’àrea de promoció econòmica estudia el finançament i valora el pressupost segons les expectatives del projecte i la necessitat municipal. Amb aquest procés, es pretén establir una xarxa fluida de més iniciatives, acompanyar-les, modelar-les i provar la seva implementació pràctica a l'Ecodistricte.


ACTIVACIÓ D'ESPAIS DE CO-CREACIÓ I PARTICIPACIÓ

La segona línia d’actuació se centra en la generació d’espais de participació, cocreació i innovació oberta per implicar ciutadania, joves, emprenedors i agents del territori en la definició de noves propostes urbanes. Aquests espais democratitzen les decisions a través de la implicació de molts agents socials i empresarials. Les idees generades són una eina essencial per treballar projectes del futur.

Durant el 2025 es van impulsar diferents activitats i programes participatius coordinats des del CO-Innova_LAB. Entre aquests destaca la jornada “Ideató Smart Sant Feliu: Som Ecodistricte”, orientada a generar idees aplicades als reptes urbans de la ciutat mitjançant metodologies intensives de cocreació. Les propostes resultants van abordar àmbits com la mobilitat sostenible, la reutilització d’aigües o la creació d’espais públics autosostenibles.

També es van desenvolupar iniciatives com l’Innobus 2025 i el Talent Factory School, que van permetre treballar reptes vinculats a la transformació urbana i la sostenibilitat amb joves i persones emprenedores. D’aquests processos van sorgir propostes relacionades amb nous espais comunitaris, models de participació ciutadana i serveis urbans sostenibles.

A més, el showroom d’innovació local “Del Tèxtil al Tech” va actuar com a espai de visibilització i connexió entre projectes, empreses i ciutadania, reforçant el paper del laboratori com a plataforma de dinamització de l’ecosistema innovador local.


En l'actualitat, l'Ecodistricte ja té una projecció de futur més construïda. Les obres estan al 90% de la seva finalització i ADIF estima que la finalització de les obres del soterrament quedin acabades durant el 2027. Posteriorment, s’urbanitzarà tota la superfície alliberada amb criteris de seguretat, salubritat i sostenibilitat, construint-se l’Ecodistricte d’acord amb els projectes ja formulats pel laboratori.

80765.20

Les fonts de finançament han estat principalment internes. Atès que es tracta del primer any d'implantació i d’una fase pilot, el projecte es troba encara en un estat inicial i conceptual que dificulta l’accés a línies de subvenció externes.

El desenvolupament de la pràctica ha comptat amb la participació de diferents perfils professionals i agents del territori. En concret, hi han intervingut tres persones tècniques de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, responsables de la coordinació, disseny i execució del projecte. Així mateix, s’han contractat quatre professionals externs per a serveis puntuals vinculats a actuacions específiques del programa.
Paral·lelament, hi han participat aproximadament deu persones, empreses i entitats emprenedores, que han contribuït activament en el desenvolupament, testeig i validació de les diferents iniciatives impulsades en el marc del CO-Innova_LAB.

Pel que fa als recursos materials i infraestructures, la pràctica s’ha desenvolupat principalment a la Nau de Can Bertrand i a l’espai del CO-Innova_LAB, que han actuat com a entorns de treball, experimentació i interacció amb la ciutadania.

En el cas del showroom d’innovació, tant el disseny com l’execució de l’activitat van mobilitzar associacions locals com Associació Chejeru o Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, així com diverses empreses, cooperatives i entitats del teixit local, reforçant la dimensió col·laborativa i comunitària del projecte.

A més a més, el CO-Innova_LAB incorpora la cocreació com a element identitari i transversal en totes les seves actuacions. En aquest sentit, totes les solucions i projectes desenvolupats impliquen activament entitats, empreses i ciutadania des de les fases inicials de definició fins a la seva implementació.

Els principals resultats del projecte són la definició de l’Ecodistricte com a model de transformació urbana basat en la innovació i la sostenibilitat, i la seva incorporació com a marc de treball del CO-Innova_LAB, que ha reorientat algunes de les seves línies d’actuació cap a aquest enfocament. Aquest projecte ha contribuït a activar un ecosistema emprenedor més interactiu, connectant actors diversos del territori al voltant de la innovació urbana.

Es destaquen diversos resultats de l'activitat participativa i de cocreació. La jornada d'"Ideató Smart Sant Feliu: Som Ecodistricte” va culminar amb un informe elaborat per 13 participants sobre els criteris de sostenibilitat i innovació viables per a l'Ecodistricte, a més a més de la proposta de "Rajoles generadores d'energia", que va resultar ser la guanyadora entre d'altres destacables.

L'Innobus, per altra banda, va comptar amb la participació de més de 30 joves i es van emanar dues propostes; l'Àgora, un espai central amb funció de pol social, econòmic i tecnològic, pensat per revitalitzar i recosir l’espai central de l’Ecodistricte, fomentant la interacció ciutadana, l’activitat econòmica i la innovació; i el projecte Sant Feliu Avança, una proposta de constitució d’una associació ciutadana encarregada de dinamitzar cívicament el nou espai generat a la superfície alliberada, promovent participació, activació comunitària i corresponsabilitat en la gestió del nou entorn urbà.

El Talent Factory School, també orientat a l'Ecodistricte va generar un espai de debat i cocreació entre 30 joves de diferents municipis. Els resultats van donar un gran ventall d'idees aplicables al projecte de l'espai públic, com ara la creació d’un mercat sostenible i adaptable a usos polivalents, concebut com a punt de trobada central del futur Ecodistricte. Aquesta idea es va contemplar com un gran projecte potencial per crear parades amb productes locals i de comerç de proximitat, una zona gastronòmica destinada a dinamitzar l’oci i generar activitat continuada, espais esportius oberts a la ciutadania i un model de governança participativa basat en una aplicació digital que permetés a veïns i entitats votar la programació setmanal d’activitats.

En l’àmbit tecnològic, s’han desenvolupat i provat prototips com el “Semàfor amb IA”, ja implementat i amb resultats positius, i el projecte Neobloom, actualment en fase de desenvolupament, entre altres iniciatives que aniran desenvolupant-se a mesura que l'aplicabilitat de l'Ecodistricte avanci.

En aquest marc, es destaca l'espai del Showroom d'Innovació Local "Del Tèxtil al Tech", amb l'assistència de més de 1100 persones i l'exposició de diferents prototips tecnològics vinculats a l'Ecodistricte. Entre les propostes destacades hi van participar: (1) El dron de 25 kg per a la neteja de plaques solars d’Aeromocho, (2) el prototip de parada d’autobús intel·ligent i el semàfor autònom i (3) una plataforma d’inversió en energia renovable que elabora productes amb impressió 3D i materials reciclats d'una cooperativa.

S’han generat vídeos dels projectes pilots implementats disponibles al Linkedln de Promoció de Ciutat (exemple: https://www.linkedin.com/feed/update/urn:li:activity:7442908464214892544)

Així mateix, s’han publicat successives notícies al portal web de Sant Feliu Innova: https://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=23749

S’han realitzat actes oberts a la ciutadania per potenciar el coneixement de la població de les activitats realitzades com el showroom d’innovació o les gales de Talent Factory School.

L’impacte principal de la pràctica ha estat la consolidació d’un nou model municipal d’innovació basat en la cocreació, l’experimentació i el testeig de solucions en entorns reals. A través del CO-Innova_LAB, l’Ajuntament ha generat un espai estable de connexió entre administració, ciutadania, empreses i agents del coneixement per abordar reptes urbans de manera col·laborativa.

Un dels impactes més rellevants és l'activació de la innovació urbana, ja que el municipi esdevé un espai viu on es generen i es proven projectes de manera contínua. Això reforça el posicionament de la ciutat com a laboratori urbà de referència, capaç d’atraure iniciatives tecnològiques i col·laboracions externes. També destaca el fort increment de la participació ciutadana, gràcies a projectes com l’Ideató o l’Innobus, que impliquen directament la població, especialment el jovent, en la generació d’idees i solucions. Aquest enfocament democratitza la innovació i reforça el vincle entre ciutadania i administració.

En paral·lel, la política impulsa l’emprenedoria local i el creixement de start-ups, creant espais horitzontals on les noves empreses poden desenvolupar-se i testar projectes en entorns reals. Això contribueix a dinamitzar l’economia local i a generar oportunitats de futur.

Un altre impacte clau és la creació de solucions sostenibles i tecnològiques, com els semàfors amb intel·ligència artificial, que ja mostren resultats positius, o altres projectes en desenvolupament com Neobloom. Tot plegat evidencia una aposta clara per la innovació tecnològica i sostenible aplicada a reptes urbans reals.

Tot i ser un projecte de gran dimensió i encara en procés de desplegament, ja presenta resultats positius destacables, especialment en l’activació de la innovació urbana, la participació ciutadana i la generació de noves iniciatives alineades amb els objectius inicials. La pràctica destaca per la seva implicació en la gestió i planejament urbanístic, integrant la cocreació com a eix central de la metodologia i els criteris de sostenibilitat, tecnologia i participació com a elements clau al desenvolupament dels projectes.

La governança col·laborativa i la cocreació, basada en el model de la quàdruple hèlix esdevé un punt fort clar. La implicació conjunta de l’administració, la ciutadania, l’àmbit acadèmic i les empreses innovadores permet generar solucions més riques, compartides i adaptades a les necessitats urbanes reals del municipi.

Un altre punt fort clau és la innovació aplicada a entorns reals: entendre l’espai públic com un laboratori viu on es poden testar projectes i tecnologies en condicions reals, com els semàfors amb intel·ligència artificial o altres iniciatives emergents.

Finalment, destaca la seva visió de triple impacte i de futur, ja que integra simultàniament impactes socials (cocreació i inclusió), econòmics (impuls a l’emprenedoria i start-ups) i ambientals (solucions sostenibles i urbanisme verd).

Cal destacar que es tracta d’una iniciativa que ha de jugar amb marcs normatius complexos i rígids, propis de la gestió pública. Aquesta realitat limita la flexibilitat necessària per impulsar determinades iniciatives amb rapidesa, especialment quan es vol experimentar amb noves solucions o distribuir finançament de manera àgil.

En aquesta mateixa línia, el projecte afronta dificultats burocràtiques en la formalització de convenis i contractacions. Els processos administratius requerits per garantir la legalitat i la transparència sovint impliquen terminis llargs i procediments detallats, que poden no encaixar amb la velocitat que requereixen moltes iniciatives innovadores.

Per altra banda, cal remarcar que hi ha una manca de resultats aplicats a l'espai públic, ja que les obres del soterrament no han finalitzat de moment. Aquest factor dificulta poder comprovar els impactes exactes dels prototips i les idees generades en el terreny i limita l'anàlisi de la pràctica a la metodologia de cocreació i la gestió urbana.

Una de les propostes de millora podria ser establir criteris sòlids i ben definits sobre els projectes que necessita la ciutat i, a partir d’aquí, buscar iniciatives que s’hi ajustin. Sovint entren projectes més o menys consolidats i, després, s’analitza de quina manera es poden encaixar dins del sistema. Estandarditzar aquest procés en funció de la visió de l’ecodistricte i de les necessitats específiques del municipi podria agilitzar la gestió i fomentar l’entrada de nous projectes més alineats amb els objectius estratègics. Al mateix temps, també facilitaria la justificació del rebuig d’aquelles propostes que no s’ajustin als criteris establerts, fent el procés més transparent.

El model és clarament adaptable a municipis més petits. El fet que aquest projecte neixi d’una oportunitat urbanística concreta (com el soterrament de les vies del tren i l’alliberament d’un gran espai central) el fa especialment potent, però els seus principis es poden replicar a escales més reduïdes, adaptant els ecodistrictes o espais d’experimentació a la realitat de cada ciutat.

Un element clau per garantir aquesta transferibilitat, però, és la importància de disposar d’un laboratori municipal d’innovació, com el CO-INNOVA-LAB. Aquest tipus d’estructura permet testar projectes abans d’implementar-los a gran escala, reduint riscos i millorant la qualitat de les solucions. Sense aquest espai d’experimentació, seria molt més difícil validar iniciatives innovadores de manera segura i eficient.

A més, el projecte posa en relleu el paper essencial d’un departament d’innovació dins l’administració local. Aquesta estructura facilita l’acompanyament de les iniciatives, la coordinació entre actors i una gestió més propera, flexible i adaptativa. És precisament aquesta proximitat la que permet que la innovació no quedi només en la teoria, sinó que es tradueixi en projectes reals.