La salut emocional s'ha convertit en un gran repte per a les societats contemporànies, on el context de crisis econòmica, climàtica i sanitària està afectant especialment al col·lectiu adolescent. Arran de la pandèmia, s'ha visibilitzat un deteriorament de la salut emocional així com d'altres indicadors de salut (per exemple, en l’augment d’autolesions i intents de suïcidi), motiu pel qual les institucions estan prestant més atenció a aquesta problemàtica.

El projecte presentat es desenvolupa al Vallès Occidental, una comarca de Catalunya, on s'ha detectat la necessitat d'afrontar els reptes vinculats amb la salut emocional del col·lectiu adolescent.

Cal entendre el benestar emocional adolescent com el resultats de la interacció de factors socioeconòmics, polítics, de gènere, de classe social, de territori i d’oportunitats del lloc de residència, entre d’altres; i factors familiars, conductuals i biològics. En aquest sentit, el focus de la intervenció no ha d’estar únicament en la simptomatologia o malestar de les persones adolescents, sinó en els recursos de l’entorn, les polítiques públiques, els serveis educatius, de lleure i d’oci, de salut; així com en la promoció dels factors de protecció (contextuals, familiars i individuals) i la reducció dels factors de risc per a la salut.

La motivació darrere aquesta iniciativa és identificar de manera efectiva les necessitats emocionals i psicològiques de les persones adolescents, amb l'aspiració de millorar la seva qualitat de vida i el seu benestar general. Les activitats proposades alineen amb els objectius de l'Agenda 2030, especialment amb el seu tercer Objectiu de Desenvolupament Sostenible, enfocant-se en reduir la mortalitat prematura, promoure la salut mental i abordar problemàtiques com l'ús indegut de substàncies.

La població objectiu d'aquest projecte és el col·lectiu adolescent del Vallès Occidental, Catalunya. L'abast territorial es limita als municipis menors de 20.000 habitants de la comarca.

Aquesta iniciativa té el potencial de replicar-se i servir de base per molts altres programes o actuacions. Tanmateix, respon a les fites marcades per l’Agenda 2030 i els ODS, més concretament:

1.Promoció de la Salut Mental i Prevenció del Suïcidi (ODS 3.4): La iniciativa s’enfoca en la reducció de la mortalitat per suïcidi i en la promoció de la salut mental entre les persones adolescents, implementant programes de prevenció, detecció precoç i intervencions psicosocials adequades. Això inclou l’elaboració d’altres programes com la formació de personal educatiu i sanitari en la identificació de signes de trastorns mentals i en l’aplicació de primeres ajudes psicològiques.

2.Reducció de l’Abús de Substàncies (ODS 3.5): L’estratègia inclou programes específics per prevenir i tractar l’abús de substàncies, incloent tabac, alcohol i drogues. Es treballa amb campanyes de conscienciació i activitats educatives que promouen estils de vida saludables entre les persones joves.

3. Suport a l’Entorn Educatiu (ODS 4): Encara que l’ODS 4 es centra en l’educació de qualitat, la vinculació amb la salut emocional de les persones adolescents és fonamental. Es desenvolupen programes que integren l'educació emocional i social com a part del currículum escolar, millorant així el benestar emocional dels estudiants i promocionant un ambient escolar segur i inclusiu.

4. Integració amb Polítiques Locals de Joventut i Col·laboració Multisectorial (ODS 11 i 17): Les actuacions s'harmonitzen amb les polítiques locals, amb col·laboració de diferents sectors, dirigides a crear entorns urbans inclusius, segurs, i sostenibles. Això inclou la creació d'espais públics segurs per a les persones joves, on puguin expressar-se lliurement i participar en activitats que promoguin la seva salut física i emocional.

També segueix les indicacions del Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2021 – 2024 (PESS) on la prevenció és la prioritat i una aposta per enfortir l’acció comunitària, així com una palanca per transformar el Sistema Català de Serveis Socials

1.Fase d’identificació i construcció teòrica

El projecte es basa en tres models teòrics de salut. El primer és el model de salut comunitària que prioritza la implicació de la ciutadania com a element fonamental per identificar les necessitats de salut i establir plans d'actuació. Aquesta implicació es concreta a través d'una enquesta en línia dirigida específicament a les persones adolescents.

El segon és el model de promoció de la salut. Les intervencions basades en aquest model posen el focus en planificar accions per treballar determinants conductuals/psicosocials i determinants d’entorn.

Finalment, es basa també en el model ecosocial, que posa en el centre la necessitat de fer front als nombrosos determinants econòmics i culturals, més enllà dels factors genètics i individuals. Això significa que l'abast de les intervencions no es limita només a tractar els símptomes, sinó que també es focalitza en l'aprofitament dels recursos disponibles en l'entorn, incloent les polítiques públiques, els serveis d'educació, d'oci i temps lliure, així com els serveis de salut. També es busca promoure els factors de protecció, tant a nivell contextual, familiar com individual, i minimitzar els factors de risc associats a la salut.

És important destacar que el projecte ha incorporat una perspectiva de gènere en la seva formulació, recollida i anàlisi de dades, així com en la metodologia emprada.

2.Fase de Planificació i Metodologia:

A l’hora d’elaborar l’enquesta es va decidir acotar l’àmbit geogràfic a 10 dels 12 municipis de l’Àrea Bàsica dels Serveis Socials del Vallès Occidental (Castellbisbal, Matadepera, Palau-Solità i Plegamans, Polinyà, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sentmenat, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls). Es va decidir fer-ho en format virtual i que es dividís en tres parts. La primera conté preguntes relacionades amb el perfil demogràfic de la joventut, la segona sobre l’estat emocional autopercebut i; la tercera sobre els serveis i actuacions de benestar emocional de l’àrea de Drets Socials del Consell Comarcal.

En funció del tipus de preguntes es van oferir diverses opcions de resposta. Des de preguntes tancades per concretar el perfil demogràfic, d’altres amb escala Likert (importància de l’1 al 5) per opinar sobre la rellevància de les possibles actuacions del servei i fins i tot, preguntes obertes per recollir les seves demandes i necessitats.

2.Fase d’implementació:

El personal encarregat per l’elaboració i difusió va ser el personal tècnic de joventut i els centres educatius dels onze municipis prèviament mencionats. També es va fer difusió per xarxes socials del Consell Comarcal i des del Servei Connectem i Escolta Jove.

La participació va ser elevada amb un total de 979 respostes vàlides que correspon al 14.5% de la població adolescent dels municipis de l’Àrea Bàsica del Vallès Occidental. Inicialment, l’enquesta va estar disponible des del dia 20 d’abril fins al 5 de maig del 2023, però a causa del gran nombre de respostes rebudes es va decidir allargar el termini de resposta fins al 22 de juny de 2023 i es va tornar a fer nua crida al personal tècnic i per xarxes socials.

Dins del Consell Comarcal del Vallès Occidental les principals línies d’actuació van ser:

Xarxa Jove del Vallès: L'enquesta ajuda a identificar les necessitats i preferències de les persones joves de la comarca, permetent a la Xarxa Jove ajustar i millorar els serveis i recursos oferts.

Servei Connectem: A través dels resultats de l'enquesta, es pot millorar l'abast i l'eficàcia d'aquest servei de suport emocional, adaptant-lo millor a les necessitats de les persones joves afectats per la pandèmia i altres desafiaments.

Escolta Jove: L'enquesta proporciona informació valuosa que pot ser utilitzada per optimitzar aquest programa d'acompanyament socioemocional, assegurant que els serveis oferts responguin adequadament a les necessitats de les persones joves.

Guia d’activitats educatives: Els resultats de l'enquesta poden influir en el contingut i l'enfocament de les activitats educatives incloses en la guia, particularment en àrees com la prevenció de l'autolesió, el suïcidi juvenil, i altres temes de salut mental.

0.01

El projecte s'ha desenvolupat amb recursos interns, sense assignació de fons específics en el pressupost.

Treball intern (aprox. 90 hores de dedicació)

L'elaboració de l'enquesta ha estat realitzada per:

1 Tècnica en projectes comunitaris de benestar emocional i prevenció de conductes de risc.

1 Tècnic de l'Observatori del Vallès Occidental.

Un aspecte remarcable de l'enquesta és el caràcter consultiu d’aquesta: es sol·licita a les persones adolescents que participen a valorar diversos àmbits d'intervenció, assignant-los una puntuació del 1 al 5 segons la seva importància. Aquesta metodologia de participació resulta essencial per a la planificació de futures iniciatives, ja que ofereix una perspectiva directa sobre el valor que els destinataris assignen a cada possible acció.

El principal producte són les dades obtingudes de l'enquesta amb més de 979 adolescents i joves enquestats. En aquesta direcció, les persones adolescents van donar major importància a les actuacions de benestar emocional relacionades amb les activitats per a la prevenció de les autolesions i el suïcidi i en una línia similar, les campanyes anti-estigma en la salut mental. També destaquen les activitats esportives (sobretot entre els nois) i una de cada dues persones adolescents considera important la formació del professorat i altres professionals que treballen amb joves.

L'enquesta es pot trobar en l'Annex VIII de l'informe de resultats de l'Observatori del Vallès Occidental.

Tanmateix, dels resultats i demandes de la joventut s’ha elaborat un possible programa d’actuacions del Consell Comarcal del Vallès Occidental, en l’àmbit de la promoció del Benestar Emocional Juvenil i la Prevenció de conductes de risc amb les següents propostes d’actuacions agrupades per eixos:

1. Estratègia i planificació:
- Creació d’una Comissió Comarcal de Benestar Emocional infanto-juvenil.

- Desenvolupament d'un Pla comarcal d’atenció i prevenció de les conductes addictives al Vallès Occidental.

- Participació en espais de treball i de coordinació, com la Xarxa de professionals de l'àmbit de les addiccions del Vallès Occidental.

- Implementació de MASE (Mesures Alternatives a la Sanció Administrativa).

- Suport i assessorament a municipis en la gestió i planificació de serveis de benestar emocional i prevenció d'addiccions.

2.Sensibilització Comunitària i Prevenció:

- Foment de l'esport com a eina de millora de la salut mental.

- Campanyes anti-estigma en salut mental i sensibilització comunitària.

- Formació al professorat i altres professionals que treballen amb joves.

- Accions específiques per a la prevenció de les autolesions i el suïcidi juvenil.

- Intervencions per la prevenció, detecció i actuació en casos d'assetjament entre iguals.

3.Atenció i Intervenció Directa:

Servei Connectem: assessorament i suport emocional per a joves.

La Clau: Assessoria sobre drogues, pantalles i conductes de risc.

Tallers per al desenvolupament de competències socioemocionals i de gestió de les emocions.

Activitats d'educació sexual.

Activitats culturals i d'oci, com el teatre social i grups de percussió.

Programes per a la prevenció de les addiccions i l'ús adequat de les tecnologies.

Accions contra l'abús sexual infantil i intervenció amb les famílies.

Algunes d’aquestes actuacions s’han posat en marxa, com per exemple, a través de l’ampliació de l’oferta de la Guia d’Activitats Educatives que poden sol·licitar els centres educatius i espais joves dels municipis menors de 20.000 habitants.

S’ha seguit oferint i donant a conèixer el Servei Connectem, de suport emocional per adolescents i joves, als municipis menors de 20.000 habitants, que ofereix assessorament emocional i tallers puntuals.

La difusió de l’enquesta es va realitzar mitjançant diversos canals per assegurar una àmplia participació de les persones joves de l’Àrea Bàsica del Vallès Occidental. La difusió es va enfocar en les següents estratègies:

1.Enviament directe a centres educatius i personal tècnic: Es va enviar l’enquesta per la seva elaboració al personal tècnic de joventut i als centres educatius als onze dels dotze municipis de l’Àrea Bàsica del Vallès Occidental. Aquests es van encarregar de fer arribar la noticia i animar a les persones adolescents dels diferents centres a participar així com explicar el procediment.

2. Difusió per Xarxes Socials: Es va fer ús de les xarxes socials del Consell Comarcal (Instagram i Twitter) per ampliar l'abast de la difusió de l'enquesta, així com la promoció des del Servei Connectem i Escolta Jove, programes enfocats en el suport emocional i l'assessorament per a joves.

3. Presentació amb els principals resultats: Es va realitzar una presentació amb els principals resultats presentats amb l’informe. Els pòsters s’han penjat a l’entrada dels centres educatius i/o als espais joves.

L’impacte de l’enquesta es pot observar en diversos àmbits però encara no de forma tangible en la realitat social. Els impactes van enfocats en enriquir el debat i assentar una base on poder fer actuacions d’èxit. Amb això en ment, els impactes es manifesten en els següents punts:

1.Recollida de Necessitats i Demandes Juvenils: L’enquesta ha permès identificar de manera directa quines són les prioritats i preocupacions de les persones joves en matèria de benestar emocional, destacant especialment la importància que atorguen a la prevenció de les autolesions i el suïcidi, les activitats esportives, i les campanyes anti-estigma en salut mental.

2. Diferències de Gènere en les Necessitats de Benestar Emocional: S'han identificat diferències notables en la valoració de les actuacions de benestar emocional entre gèneres, destacant una major importància atorgada per les dones a la majoria de les accions suggerides. L’única actuació que els homes presenten una proporció més elevada és la d’Activitats esportives (gratuïtes o amb un cost baix), situant-se 13 punts per sobre de les dones. Això subratlla la necessitat d'adaptar les intervencions tenint en compte la perspectives de gènere.

3. Aportació a la Recerca i al Debat Públic: Els resultats de l'enquesta contribueixen al coneixement sobre la realitat juvenil i aporten dades valuoses per al debat públic i l'elaboració de polítiques públiques més alineades amb les necessitats de les persones joves.

Aportació de Coneixements sobre les Opinions de la Joventut: El projecte ha aconseguit generar informació i coneixement rellevant sobre les opinions i perspectives de la joventut en matèria de salut mental i benestar emocional. Això s'ha fet visibilitzant les necessitats i preocupacions de les persones joves en aquestes àrees.

Visibilització de Qüestions de Salut Mental: Ha tingut èxit en fer més evidents les qüestions de salut mental que afecten a la joventut, aportant així una major consciència i reconeixement sobre aquestes problemàtiques dins de la comunitat i les institucions involucrades.

Establiment de Prioritats en Actuacions de Benestar Emocional: S'han definit i establert prioritats en les actuacions dirigides a millorar el benestar emocional de les persones adolescents i joves. Aquest objectiu s'ha assolit parcialment, ja que, malgrat haver-se realitzat avanços, encara es considera que hi ha aspectes a millorar i concretar millor en termes d'implementació i abast de les actuacions.

Alta Participació: La iniciativa va aconseguir una alta participació de la població destinatària (9% de la població adolescent dels municipis menors de 20.000 habitants del Vallès Occidental), el que indica un gran interès i compromís per part de la joventut en els temes tractats, especialment en qüestions relacionades amb la salut mental i el benestar emocional.

Treball en Xarxa: Es va destacar el treball col·laboratiu entre diferents organitzacions, professionals i sectors de la comunitat, facilitant una aproximació més integral i coordinada..

Perspectiva de Gènere: La incorporació d'una perspectiva de gènere en el desenvolupament i anàlisi de la iniciativa, permetent abordar de manera més precisa les diferències de gènere en matèria de salut mental i benestar emocional.

Model de Salut Comunitària: L'adopció d'un enfocament més comunitari en la salut, promogut a través de la participació ciutadana. La salut comunitària és un model d'intervenció basat en la participació de la comunitat en la identificació de les necessitats que té a nivell de salut, així com en la planificació, la priorització, la implementació i l'avaluació de les accions dutes a terme per tal de donar-ne resposta. Aquesta iniciativa planteja una metodologia força innovadora per a l’administració pública supramunicipal, encaminada a reforçar la prevenció i la promoció de la salut en l’etapa adolescent.

Escoltar les persones joves: La iniciativa va posar un èmfasi particular en escoltar les opinions i experiències de les persones joves, respectant les seves veus i considerant-les claus per a l'elaboració de polítiques i accions més efectives i ajustades a les seves necessitats reals.

Formulació dels Ítems de l'Enquesta: Alguns ítems de l'enquesta podrien haver-se formulat amb més concreció per obtenir respostes més clares i útils, especialment en relació a l’estat emocional autopercebut.

Comprensió de Termes Específics: Hi va haver dificultats amb la comprensió de certs termes o conceptes utilitzats en l'enquesta, que podrien ser interpretats de manera diferent pels participants. Això suggereix que la claredat i l'accessibilitat del llenguatge són crucials per assegurar la validesa i la fiabilitat de les dades recollides.

Gestió d'Expectatives i Recursos Limitats: L'alta participació i les expectatives generades entre les persones joves fan que sigui crucial proporcionar una resposta adequada als seus interessos i necessitats. No obstant això, els recursos disponibles per a aquesta iniciativa són limitats, el que pot dificultar l'execució d'accions de seguiment efectives i la implementació de solucions a llarg termini.

Breu Durada de l'Enquesta: Tot i que la brevetat de l'enquesta es considera un punt fort per facilitar una major participació, també podria ser vista com un punt feble, ja que limita la profunditat i l'amplitud de la informació que es pot recollir sobre els temes d'interès.

De cara a possibles futures enquestes seria convenient tenir una major representativitat estadística d’altres municipis i de les franges d’edat considerades dins de l’etapa de la joventut i, així, tenir una millor mostra amb representativitat estadística de la població jove de l’Àrea Bàsica dels Serveis Socials del Vallès Occidental.

Es recomana fer una ponderació de resultats perquè totes les respostes tingui el mateix pes en la representació.

La pràctica té un potencial significatiu per ser aplicada en altres àmbits o entitats, més enllà dels municipis petits de la comarca del Vallès Occidental. Aquesta potencialitat es basa en la capacitat de l'enquesta per recollir de manera efectiva les veus i les demandes específiques del col·lectiu adolescent i juvenil respecte al seu benestar emocional, una temàtica de gran rellevància i sovint invisibilitzada.

Es proposa que, si un altre ens comarcal vol fer una enquesta adreçada al conjunt de joves de la comarca, es treballi amb el personal tècnic dels municipis (o bé fent grups de treball per definir objectius i blocs o bé perquè validin les preguntes abans del llançament del formulari).

Es recomana reflexionar si es volen definir bé els estats emocionals (calma, conducta autolítica, etc.) per garantir que els ítems s’entenen igual per a totes les persones que responen. Per exemple, una resposta afirmativa a l’interrogant sobre si en els darrers sis mesos han patit canvis emocionals, pot ser a positiu i també a negatiu, i aquest fet és impossible de determinar.

La metodologia i els resultats obtinguts poden ser especialment útils per a:

Organismes i entitats públiques que treballen amb adolescents i joves en diferents franges d'edat. L'enfocament participatiu i orientat a la recollida de dades directament de les persones joves pot ajudar a adaptar les polítiques i els serveis de manera més ajustada a les seves necessitats reals.
Professionals tècnics i especialistes en els àmbits de la salut, l'adolescència, i l'educació, oferint una base sòlida sobre la qual dissenyar intervencions específiques que promoguin el benestar emocional i la salut mental d'aquest grup d'edat.

Decisors polítiques i responsables en els camps de la salut pública, l'adolescència, i l'educació, proporcionant evidència i insights per al desenvolupament de polítiques públiques més informades i enfocades en la promoció de la salut mental i el benestar emocional entre les persones joves.