El municipi de Banyoles té una extensió de 10,89 km². Durant els anys 1990, el nucli urbà estava ben integrat, amb l'excepció potser dels barris de Canaleta i Can Puig, que quedaven relativament deslligats del centre per una zona no urbanitzada entremig. A finals dels anys 1990, quan es va proposar el Pla d'Escolarització Extensiva (PEE), Banyoles era un municipi de 15.500 habitants, dels quals un 9% eren estrangers, principalment d'origen africà. A més, l'any 1999, el 33% dels naixements a la ciutat es van donar dins de famílies d'origen estranger.

Abans de l'inici formal del PEE durant el curs 1988-99, el municipi ja havia implementat mesures similars que van servir com a antecedents. Per exemple, l'any 1995, un dels centres públics d'educació infantil i primària del municipi va concentrar una part important de les sol·licituds d'alumnes d'origen africà per iniciar el P-3, raó per la qual la direcció del centre esmentat va contactar les altres escoles públiques del municipi i es va acordar que els alumnes d'origen estranger serien acollits conjuntament per totes les escoles de la ciutat i no només per una d'elles.

En aquest context, l'any 1997 els directors de les escoles públiques, conjuntament amb les autoritats educatives del municipi, van començar un treball de recollida de dades per identificar els alumnes que potencialment s'incorporarien al P-3 l'any 1998. Això va permetre fer una simulació de la distribució esperada dels alumnes d'origen africà i, comprovant una distribució desequilibrada en els diferents centres de la ciutat, es va decidir intervenir. Així va néixer el PEE.

Població: Alumnat amb necessitats educatives específiques que s'ha d'escolaritzar al municipi.
Territori: Municipis de Banyoles i Porqueres.

Existeixen altres projectes impulsats per l'Ajuntament de Banyoles que estan vinculats al PEE, com ara el Pla Educatiu d'Entorn, el Lleure per a tothom i el Programa Vine a La Balca.

El PEE es va iniciar formalment durant la preinscripció del curs 1998-1999, amb el compromís i la participació de les autoritats educatives i polítiques. Les direccions dels centres educatius i l'EAP van orientar les famílies dels infants en qüestió segons criteris preestablerts (existència de germans al centre, escolarització equilibrada a totes les escoles i oferta de recursos com el transport gratuït per a famílies d'infants assignats a escoles llunyanes). Es va aconseguir la participació de l'escola L'Entorn, situada al municipi veí de Porqueres, amb dues línies.

Per a assolir els objectius esmentats, el PEE compta amb quatre tipus de mesures.

1.Mesures per a la planificació d'una oferta equilibrada abans del procés de preinscripció: a) estudi previ de l'alumnat que s'ha d'incorporar a P3 i 1ESO; b) ajustament de l'oferta de places en funció de les necessitats del territori; c) adequació de la reserva de places per NEE a les necessitats previstes; d) manteniment d'una zonificació escolar socialment heterogènia i equilibrada; e) estudi de l'adscripció de centres en termes de l'equilibri.

2.Mesures per a la gestió de l'escolarització equilibrada durant el procés de preinscripció i la matrícula viva: a) prioritzar l'equilibri escolar entre centres a l'hora de prendre decisions amb relació a l'oferta; b) acollida escolar unificada de la matrícula viva; c) acords de Comissió de Garanties per a l'escolarització equilibrada de la matrícula viva; d) gestió de les llistes d'espera i la matrícula viva arribada abans de l'inici del curs escolar; e) participació de totes les direccions a les Comissions de Garanties d'Admissió.

3.Mesures d'informació i assessorament a les famílies: a) desplegament d'un pla d'informació i sensibilització previ a la preinscripció; b) suport en la formalització de preinscripcions; c) informació i assessorament a l'Oficina Municipal d'Escolarització.

4.Mesures i recursos de suport generals a la gestió de l'escolarització i per a la igualtat d'oportunitats: a) reunions conjuntes; b) transport; c) programes de suport a l'etapa 0-3; d) programes de suport a l'aprenentatge; e) programes d'acompanyament a infants, joves i famílies; f) programes que facilitin l'accés i la igualtat d'oportunitats en l'àmbit de lleure; g) acords i accions del Consell Escolar Municipal.
Actors que hi han intervingut

10,287.00

L'Ajuntament de Banyoles paga 10.287,00€ al Consell Comarcal del Pla de l’Estany per la gestió del transport del PEE durant un curs, ja que es tracta d’un transport escolar no obligatori, atès que no hi ha transport urbà al municipi. Pel que fa al personal del Servei d'Educació i de l'Oficina Municipal d'Escolarització, la seva participació en el pla és fonamental. No obstant això, no es consideren en els costos del programa, ja que aquestes persones realitzen diverses altres tasques.

El pla incorpora la participació activa del personal del Servei d'Educació i de l'Oficina Municipal d'Escolarització, així com el suport del personal tècnic de diverses entitats i administracions.

S’ha posat en marxa un servei de transport com a recurs de suport al pla.

Alguns aspectes del programa es planifiquen conjuntament amb les famílies dels alumnes, associacions de pares i mares, i associacions de col·lectius immigrants.

El PEE ha permès la col·laboració i la coordinació entre les diferents parts implicades en el procés per aconseguir un objectiu precís. Els mecanismes creats faciliten un millor contacte entre els centres educatius, el Consell Escolar Municipal i les famílies, per determinar la millor organització de l'educació a escala municipal.

A més, el pla ha necessitat productes concrets per a l'execució dels plans:

Planificació educativa. La programació es fa en funció de l'oferta al padró. El model de zonificació s'adapta a la composició demogràfica canviant. Els alumnes amb necessitats educatives es detecten a través d'entrevistes i es distribueixen de manera equilibrada. Finalment, es posen a la seva disposició programes d'acollida escolar.

Sensibilització, informació i acompanyament. El pla compta actualment amb estratègies de comunicació abans de l'inici del procés de preinscripció, a través d'accions concretes adreçades a les famílies que s'han d'incorporar al sistema educatiu del municipi, específicament aquelles famílies que han de formalitzar la preinscripció a l'inici d'etapa: P-3 i 1r d'ESO.

El transport del pla. En un primer moment, es va oferir gratuïtament un servei de transport específic als infants amb necessitats educatives que acceptaven escolaritzar-se en una escola allunyada de la seva residència habitual, per minimitzar els efectes de la mobilitat, sobretot en els infants més petits. Tanmateix, aviat es va donar servei a totes les famílies que, a causa de l'aplicació del pla i de l'increment del nombre de places de reserva, no obtenien plaça a la primera opció. Actualment, el transport del pla es concreta en quatre línies que arriben a les cinc escoles públiques de Banyoles, a l'escola privada concertada i a l'escola del municipi veí, Porqueres. La gestió de les sol·licituds del servei és a càrrec del Consell Comarcal.

Activitats i estudis de difusió en ordre cronològic:

- Presentació del Pla d’Escolarització Extensiva a la Jornada Tècnica de Plans Educatius d’Entorn, Girona, 3 d’abril de 2006.
- Participació, com a municipi seleccionat, en l’estudi que conclou amb el document Pro- cessos de segregació escolar a Catalunya, Benito, R. i González, I. (2007). Fundació Bofill i Editorial Mediterrània.
- Participació a la Jornada Treball en Xarxa i Serveis a les Persones, organitzada pel De- partament d’Acció Social i Ciutadania i pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i dirigida pel Comitè Pedagògic Observar és Transformar – Grup Assessor de Salut, Família i Comunitat IES, Barcelona, 18 d’abril de 2008.
- Ponència sobre el Pla d’Escolarització Extensiva a l’11a jornada Nos+Altres, organitzada per l’Ajuntament de Figueres i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà (2017), dedicada als reptes de l’educació inclusiva.
- Debat «La segregació escolar. La gran assignatura pendent a Catalunya», en el marc del projecte Què Funciona en Educació?, organitzat el 30 d’octubre de 2017 per Ivàlua - Fundació Bofill.
- Organització de la jornada Estratègies per a una Ciutat Inclusiva. 20 Anys del Pla d’Escolarització Extensiva (2018) i mostra d’experiències.
- Taules de treball organitzades per la Fundació Bofill, amb representació de diferents sectors de la comunitat educativa per analitzar estratègies amb relació a mesures per prevenir la segregació escolar.
- Jornada d’anàlisi L’ÀgoraDeDrets sobre el Dret a l’Educació (2019), amb l’objectiu que la comunitat educativa, experts, activistes, càrrecs i tècnics de l’Administració pública puguin contribuir amb reflexions i propostes al Pla de Drets Humans de Catalunya del Síndic de Greuges i l’Institut de Drets Humans de Catalunya.
- Ponència «El desplegament i funcionament de les oficines municipals d’escolarització» (3 de març de 2022), en el marc de la jornada telemàtica L’Aplicació de Mesures Efectives per Com- batre la Segregació Escolar a Escala Municipal, organitzada per l’oficina del Síndic de Greuges.

Articles acadèmics i mencions en informes en ordre cronològic:

-Informe “La segregació escolar a Catalunya (I)” Síndic de Greuges de Catalunya, 2016.
-Roura Ballell, A., Martí Soria, M. (2019) El pla d’Escolarització Extensiva: el cas de Banyoles. Temps d’Educació, 56, p.259-272. Universitat de Barcelona.
-Informe “Estat i evolució de la segregació escolar a Catalunya”, Fundació Bofill, 2020.

Després de més de 20 anys de la seva creació, el PEE ha donat resultats importants. L'alumnat amb NEE està equilibrat entre el conjunt dels centres educatius. Totes les escoles d'educació infantil tenen la mateixa ràtio. La diferència màxima entre els centres és de 3 punts percentuals per a les escoles primàries i de 2 punts percentuals per a les escoles secundàries.

Més concretament, l'informe sobre la segregació escolar a Catalunya publicat pel Síndic de Greuges l'any 2016 mostrava una reducció considerable de la segregació escolar al municipi de Banyoles entre el curs 2006-2007 i el curs 2013-2014. En aquest sentit, un informe de la Fundació Bofill de l'any 2020 situa el municipi entre els que presenten una reducció progressiva més significativa de la segregació escolar a primària i secundària. Aquesta evolució al llarg dels anys fa que actualment Banyoles es trobi entre les poblacions amb un dels índexs de dissimilitud (que mesura la segregació escolar) més baixos de Catalunya, segons l'informe publicat per la Fundació Bofill l'any 2023.

Interna

Comunitat educativa

Més de vint anys després del seu inici, el PEE s'ha adaptat a l'evolució de les circumstàncies al municipi. En gran part, ha assolit els objectius inicials, reduint de manera considerable la segregació escolar i millorant la integració.

Els punts forts de la pràctica es manifesten en diverses dimensions. Les estratègies emprades per assolir els objectius desitjats destaquen per la seva simplicitat i especificitat, facilitant-ne la comunicació i explicació transparent. Aquest enfocament ha propiciat resultats remarcables, incloent-hi la configuració d'entorns d'aprenentatge més equilibrats, el foment de la cohesió social, i l'expansió de les oportunitats disponibles per als participants. A més, s'ha registrat una millora substancial en les oportunitats d'aprenentatge, reflectint l'impacte positiu d'aquesta pràctica en l'enriquiment de l'experiència educativa.

És crucial subratllar que, malgrat la simplicitat de les mesures, la pràctica requereix una aplicació constant al llarg dels anys per produir efectes visibles, exigint així esforços sostinguts. Aquesta necessitat d'estabilitat en la implementació contrasta marcadament amb la potencial inestabilitat del finançament per part de la Generalitat o les diputacions. Addicionalment, malgrat la simplicitat de les accions, la seva eficàcia depèn d'un ferm compromís continuat per part de les persones implicades, incloent-hi les famílies i les institucions escolars.

Un aspecte susceptible de millora és l'ampliació de la difusió i l'increment de la transparència respecte a les mesures implementades, amb l'objectiu de fomentar un major consens. En aquest sentit, se suggereix que la sensibilització de tots els agents implicats es podria realitzar durant l'any previ a l'inici de la pràctica, preparant així el terreny per a una acceptació més àmplia i un compromís més profund amb les accions proposades.

Més enllà de les mesures específiques implementades en el cas de Banyoles, com ara el servei de transport, es suggereix un model altament reproduïble per lluitar contra la segregació escolar, aplicable a municipis que disposin de més d'una institució escolar. No obstant això, la implementació d'aquest projecte pot generar controvèrsia en certs àmbits i requereix un important suport, tant en termes de retroalimentació com de voluntat política, per assegurar el seu èxit.