Musik’N Viu és el festival de música en directe a l'aire lliure de l'estiu a Granollers, que és organitzat per entitats juvenils de la ciutat centrades en l'àmbit musical a partir del treball col·laboratiu. El certamen va néixer l'any 2005 fruit de la demanda de diverses entitats i grups de joves de disposar d'espais d'oci nocturn a la ciutat, així com de la necessitat de crear una programació alternativa i de referència en el mapa musical de Catalunya, des de llavors s'han celebrat 17 edicions.

El festival "Musik'n Viu" és un exemple de cultura participativa perquè se centra en la participació activa de les entitats juvenils de Granollers que actuen en l’àmbit de la música, en la creació i la producció de l'esdeveniment.

En lloc de ser un esdeveniment passiu, el festival fomenta la participació activa de la comunitat juvenil local en totes les etapes de l'esdeveniment, des de la selecció dels artistes fins a l'organització i promoció del festival, i anima a els participants a contribuir i col·laborar en la creació i la producció de l'esdeveniment.

Al ser organitzat per entitats juvenils, el festival es converteix en un espai perquè la comunitat local de joves pugui expressar-se i desenvolupar les seves habilitats i competències en l’àmbit de la planificació i avaluació d’esdeveniments musicals. A més, el fet que siguin les mateixes entitats juvenils les que organitzin el festival també vol dir que els joves tenen una participació directa en la presa de decisions que afecta a l'organització de l'esdeveniment.

Encara que l'ajuntament s'encarregui de la producció del festival i pugui proporcionar recursos i suport per al festival, com ara infraestructura, finançament i logística, la col·laboració amb les entitats juvenils per acordar la programació artística continua sent un exemple de cultura participativa, permetent que els joves tinguin una veu a l'esdeveniment i puguin participar en la creació de la cultura local.

Cada any, després del festival, es fa una reunió d'avaluació per detectar els possibles problemes que hi hagi hagut i tenir-los en compte per les pròximes edicions i començar amb l'organització del pròxim festival. En aquesta edició s'ha volgut anar més enllà i repensar el festival. S'ha decidit qüestionar-lo i definir que és i que ha de ser, quins són els seus objectius i els seus valors, tot amb la finalitat de continuar amb la seva consolidació i millorar-lo de cara a l'any vinent.

Població: Joves de entre 18 i 30 anys.

Territori: Comarca del Vallès Oriental.

S’ha relacionat el procés participatiu d’organització i el festival, juntament amb els valors que defensa amb els ODS de l’agenda 2030.  

Aquesta edició del Music N Viu s'ha integrat, en el procés participatiu d'organització un replantejament total del festival Amb aquest objectiu s'han organitzat 3 sessions temàtiques principals on s'han debatut i definit 3 aspectes del projecte, el model, el format i l'organització. Aquest procés ha durat 3 mesos

En les sessió dedicada al model del festival es defineix quina és la seva missió, la seva visió i els valors entorn dels quals s'ha d'estructurar el projecte. Aquests valors es resumiren en 9 principis: accessibilitat, cooperació, diversitat, festa, inclusivitat, integració, proximitat, seguretat i sostenibilitat. D'aquesta manera una entitat que vulgui participar en el procés, ha de respectar i seguir aquesta línia.

En la segona, dedicada al format, s'intenta identificar el projecte definint a qui va dedicat, on es farà, quan i com, quins serveis seran necessaris, amb qui es comptarà per a l'organització i quina serà l'estratègia de comunicació.

Finalment, a la tercera reunió, es prenen acords de caràcter organitzatius com la programació de reunions a partir de llavors, finançament, qui port participar i l'organigrama de l'organització.

Per altra banda, els participants s'han organitzat en comissions, les quals s'han començat a reunir una vegada acabat aquest procés, a excepció de la comissió de finances, la qual va començar a funcionar paral·lelament a aquestes reunions.

A partir d'aquí s'han fet reunions cada mes més de setembre a desembre i cada 15 dies fins al juny, per posar en comú la tasca feta i avançar en l'organització del festival.

Es destacable el fet que, a diferència d'edicions anteriors, totes les entitats participen en l'organització de cada nit, i som les mateixes organitzacions qui es reparteixen el pressupost entre elles segons el que vulguin portar a terme.

35.000€

Només s’hi ha dedicat el sou dels tècnics encarregats de dinamitzat el procés participatiu. El finançament prové únicament de l’ajuntament de Granollers.

Les persones que han intervingut en el procés són tres tècnics de l’ajuntament encarregats del plantejament del procés i la dinamització dels mateixos, i una dotzena de joves de 3 entitats dedicades a l’àmbit musical que han participat activament en aquest procés, avaluant els edicions anteriors, repensant el festival i organitzant la present edició de Musica N Viu.

S’han utilitat les instal·lacions del GraJove, l’Oficina Jove de Granollers, per poder fer les reunions

La clau del projecte és el caràcter participatiu del procés d’avaluació, repensament i organització del festival. Les entitats participants, s’organitzen en comissions que es reuneixen per posar en comú la tasca feta i prendre les decisions importants de forma assembleària, a més són aquestes qui es distribueixen entre elles el pressupost disponible i porten a terme el festival com a tal.

Els productes de l’experiència consisteixen en les reunions celebrades, sent aquestes, 3 sessions principals per definir aspectes més importants sobre el model, el format i l’organització del festival i les decisions preses per una banda, i les reunions celebrades cada 15 dies per posar en comú la tasca de les comissions i concretar els detalls més concrets sobre l’organització del festival, per un altre.

També es considera el plantejament del festival i la definició, en línies generals de les seves característiques. Un festival de 4 dies a l’aire lliure, coorganitzat per diferents entitats, on participin grups de diferents gèneres musicals i que representin certs valors amb la seva música i amb un públic òptim de 1000 persones.

Finalment afegir que en l’edició del 2022, van participar un total de 3 entitats: Jovent Ignorat, OneDrope i els diables de Granollers.

Es fa difusió a través de la seva pàgina web i de les seves xarxes socials com a twitter o instagram.

Tant el procés participatiu d'organització com el consegüent festival "Musik'n Viu", han provocat diferents impactes a la comunitat local i als participants de l'esdeveniment, inclòs impactes culturals, econòmics, socials i ambientals.

Per una banda, el festival és un important impulsor de la cultura local, promovent la música i l'art a la comunitat, sent, a més un espai per a la difusió i intercanvi de diferents gèneres musicals i promovent la diversitat cultural.

Per altra banda, festival té un impacte econòmic en la comunitat local, tant pel que fa a les consumicions als comerços de la localitat com a dintre del recinte, el qual incideix de manera directa en el finançament de l'esdeveniment.

A més, el festival fomenta la interacció social i la cohesió, oferint un espai de socialització per a la població en general i de participació pels joves de la ciutat en particular, el que enforteix el teixit associatiu i promou la creació de llaços entre col·lectius

Finalment, té un impacte ambiental significatiu, especialment en termes de soroll i residus generats durant l'esdeveniment.

Cal afegir que aquesta experiència suposa un precedent de la viabilitat i sostenibilitat dels projectes participatius.

Interna

Entitats organitzadores

Després de 17 anys organitzant el festival "Musik'n Viu", s'han produït alguns alguns canvis significatius. Per una part s’ha experimentat un creixement del festival, aquest ha augmentat en mida i en la quantitat de participants, incloent artistes i públic en general. Per altre banda, amb el pas del temps, s'ha inclòs una varietat més gran de gèneres musicals en la programació del festival, per satisfer els gustos d'un públic més ampli. En tercer lloc, s'han incorporat eines tecnològiques per a la promoció i difusió del festival, com ara la utilització de xarxes socials i plataformes digitals per a la gestió de reserves d'entrades. A més, s'han produït canvis en l'estructura de l'organització del festival, com la inclusió de més entitats juvenils a l'organització, o la creació de comissions específiques de treball col·laboratiu. Finalment, s'han produït millores a la infraestructura del festival, com la incorporació de nous escenaris, l'ampliació de l'espai disponible per al públic, o la millora de la qualitat del so i la il·luminació.

Tots aquests canvis han permès millorar l'experiència del públic i continuar fomentant la cultura i la música a la comunitat local.

El principal aspecte innovador de la pràctica és no només el caràcter col·laboratiu del plantejament, organització i avaluació del festival, co-gestionat per entitats juvenils del municipi, les quals esdevenen responsables del bon funcionament del festival, sinó, també, la continuïtat d’aquest. La celebració de 17 edicions del festival organitzat mitjançant aquest procés participatiu és una mostra, per una part del la consolidació d’unes dinàmiques internes efectives, i per altre de que és possible escalar un projecte autogestionat i mantenir-lo en el temps fins a convertir-lo en un esdeveniment, gairebé, de masses.

Un altre punt fort del projecte es el fet de que totes les entitats participin en l’organització de tots els aspectes del festival, el que permet un contacte més estret entre elles i l’enfortiment dels llaços entre associacions i la creació d’una xarxa entre elles.

El punt més significatiu, però, es el procés de qüestionar i repensar el festival entre els organitzadors que s’ha portat a terme, amb l’objectiu de consolidar i aprofundir en l’essència del festival.

Es localitzen tres punts febles principals pel que fa al festival.

Per una part hi ha una intenció per part de les entitats organitzadores que el festival pugui esdevenir un referent a nivell Català, es presenta, però, com una feblesa, els recursos comunicatius limitats i el procés de difusió insuficient del mateix per poder arribar a tot el públic necessari per complir aquest objectiu. Tot i així, un altre obstacle a aquest punt és el finançament. Actualment, no es disposa dels recursos necessaris per poder atendre correctament a tota la gent que idealment es voldria que assistís, per aquest motiu, el públic objectiu, ha de seguir sent reduït.

Finalment, hi ha una preocupació en relació als hàbits saludables del jovent. Molta gent no acaba entrant al recinte i queda fora d’aquests fent un consum excessiu de substàncies.

Perquè el festival "Musik'n Viu" pugui expandir-se i convertir-se en un esdeveniment de caràcter comarcal, és proposen un seguir de mesures:

Per una part, una manera d'atreure un públic més ampli és augmentant la promoció del festival a través de diferents canals de comunicació, com ara les xarxes socials, la premsa local, les ràdios comarcals, entre d'altres.

Per altre banda, per atraure una audiència més diversa, el festival podria considerar la inclusió d'artistes i entitats juvenils d'altres localitats dins la comarca, per tal de crear un esdeveniment més inclusiu i divers.

En tercer lloc, es possible que calguin col·laboracions i patrocinis d'altres organitzacions o empreses de la comarca per expandir el festival. Aquestes col·laboracions poden ser beneficioses tant per a la promoció de l'esdeveniment com per a l'obtenció de recursos addicionals per a l'organització del festival.

Finalment, si el festival planeja atraure una audiència més àmplia, pot ser necessari millorar la infraestructura de l'esdeveniment, incloent-hi l'ampliació de l'espai, l'increment de l'equip de so i la il·luminació, entre d'altres.

Pel que respecte al consum responsable dels assistents o de les persones que queden fora del recinte, es proposa que el “Punt G”, un dispositiu d’atenció, prevenció i reducció de riscos present a l’interior del recinte, pogués actuar fora d’aquest.

La pràctica es pot replicar perfectament, algunes estratègies que es proposen a l’hora de replicar l’experiència, generant complicitats entre les entitats juvenils que desitgin fer-ho son:

Portar una comunicació clara i efectiva entre les diferents entitats juvenils que participen a l'organització del festival per poder generar complicitats, programar reunions periòdiques on es discuteixin i acordin les diferents accions que es duran a terme així com compartir idees i suggeriments.

Per altre banda es important es important que es defineixin tant els objectius i metes que es volen assolir com els rols i les responsabilitats de cada entitat en l'organització.

En tercer lloc, es important trobar dinàmiques que fomentin la col·laboració entre entitats en tots els aspectes de l’organització del festival a més de generar un sentit de pertinença i unitat. En aquest sentit es important reconèixer l’esforç dels participants i els èxits de l’esdeveniment.