En visitar el nostre lloc web, acceptes les Cookies que utilitzem per millorar la navegació. Rechazar Aceptar
Àmbit /
Inclusió social
Suport necessitats especials
Guardar Icono descarga
Compartir Icono Facebook Icono Twitter
Projecte "Autonomia en la llar familiar"
Una mirada sistèmica sobre la diversitat funcional
El projecte “Autonomia a la llar familiar” neix arran de la detecció conjunta dels i les professionals del Centre de Serveis Socials (CSS) de Numància i de l’Associació Educativa Xera, d’un col·lectiu significatiu de persones amb diversitat funcional (DF) en el territori de Sants i d’una anàlisi conjunta de les necessitats no cobertes d’aquesta població i les seves famílies. Es tracta d’un projecte amb una mirada comunitària que treballa per oferir orientació i suport a les persones amb DF i les seves famílies. L’objectiu principal és treballar per la seva inclusió saludable en defensa dels seus drets socials i personals i abordar aquesta situació des d’una perspectiva sistèmica on es tingui en compte la relació del jove amb la mare, família, escola, etc. Al mateix temps, es pretén incloure i fer partícips del projecte la diversitat d’agents socials del territori (escola, salut, salut mental, centres ocupacionals, pretallers i serveis d’atenció a la població). D’altra banda, el projecte posa èmfasi en el paper de les cuidadores familiars, per tal d’oferir un espai socioeducatiu on puguin expressar els seus aprenentatges, contradiccions, dificultats, i altres aspectes relacionats amb els seus fills i filles. Un dels principis bàsics del projecte és la metodologia participativa igualitària, que vol fomentar l’autoestima, l’autonomia, el pensament reflexiu i crític i la creativitat. A escala grupal, s’ofereix un espai segur de trobada amb les mares (principals cuidadores) basat en el respecte i el foment de les relacions de confiança i autoajuda. En l’àmbit comunitari, es desenvolupa un taller sobre sexualitat que aborda les situacions de risc d’abusos de joves amb DF.
Àmbit:
Inclusió social
Subàmbit:
Suport necessitats especials
Data d'inici:
01/01/2020
Data de finalització:
Indefinida
Província:
Barcelona
Municipi:
Barcelona
Nombre d'habitants:
1620943
Nombre de visites:
1583
Valoració:
Bona pràctica
Més informació
Persona de contacte:
Isabel Tor Trafi
Càrrec:
Educadora social
Ens:
Institut Municipal de Serveis Socials
Lloc web:
Adreça electrònica:
itort@bcn.cat
Telèfon / Fax:
932918737
Adreça:
Descripció de la pràctica
Detalles ficha
Context i motivacions per impulsar el projecte i situació prèvia a la iniciativa
Al territori de Sants hi viuen un nombre important de joves amb diversitat funcional (molts d’aquests presenten disfuncions cognitives) que disposen de recursos personals i de xarxa familiar per millorar en molts aspectes la seva autonomia personal i les seves capacitats. Davant aquest context, es va considerar que, mitjançant un suport professional i una atenció integral, se’n podia afavorir la integració en el món social i laboral.
D’altra banda, a partir de les intervencions individuals i familiars, s’observa que les cuidadores principals (generalment mares) resten molt aïllades socialment ateses les responsabilitats, les dificultats del seu rol i la manca de temps per a elles mateixes. També cal afegir que les dificultats i el patiment del col·lectiu de joves amb diversitat intel·lectual i les seves famílies solen passar desapercebuts en el territori i, moltes vegades, pels mateixos professionals del camp social. En aquest sentit, es considera imprescindible fer una tasca de difusió per donar a conèixer aquesta problemàtica al conjunt de professionals i agents socials del territori per fer visible aquesta població i les seves necessitats. Així mateix, des de l’equip del projecte s’ha considerat important la realització del taller de sexoafectivitat per a joves amb diversitat funcional i les seves famílies, a fi de garantir un acompanyament respectuós i ètic en la sexualitat d’aquestes persones. Oferir informació rigorosa i contrastada sobre un tema tan silenciat permet la recerca de recursos i estratègies per protegir els joves amb diversitat intel·lectual d’abusos sexuals. Igualment es considera que el desenvolupament d’un conjunt de sessions sobre la sexualitat dona l’oportunitat de treballar en el territori amb una perspectiva de procés on l’aprenentatge és molt més alt que la suma d’informació que s’ofereix.
Objectius de la pràctica
General:
- L’objectiu general del projecte és aconseguir que la persona amb diversitat funcional sigui capaç de millorar l’autosuficiència i promoure els nivells d’autonomia adient a les seves capacitats.
Específic:
- En l’àmbit psicosocial l’objectiu és treballar, a partir de la intervenció individual, els aspectes bàsics que poden dificultar el procés d’emancipació de la persona amb diversitat funcional. En l’àrea de la llar, es busca afavorir la neteja i ordre dels espais, promoure el manteniment i bricolatge dels mobles, màquines i tecnologies de la llar (demanant suport professional en els casos que convingui), aconseguir la neteja i ordre de la roba i donar suport per planificar menús i compres, així com anotar les despeses (en funció de les capacitats de les persones).
- Pel que fa l’àmbit de la participació, els objectius són els següents: afavorir hàbits de salut i medicació, promoure la participació en la cuina i la nutrició i afavorir l’organització personal i la planificació de les activitats.
- El projecte també desenvolupa una intervenció en grup amb famílies de les persones amb DF. En aquest cas, els objectius són els següents: promoure un ambient flexible i obert, enfortir l’autoconfiança i l’autoeficàcia dels membres del grup, facilitar un millor acompanyament de les familiars envers els seus fills i treballar els sentiments i les emocions que dificulten les seves relacions familiars.
- Finalment, pel que fa a la intervenció comunitària, els objectius són els següents: treballar amb la xarxa de la persona participant; fer visible la problemàtica de la població DF i dels familiars mitjançant la difusió en el territori i amb la realització de tallers relacionats amb la DF (aprenentatge, límits, sexualitat, etc.); analitzar les necessitats de la població amb DF i les famílies conjuntament entre diferents serveis, entitats, administracions i sectors, i acordar línies d’intervenció i d’activitats concretes entre tots
Diagnosi prèvia a la pràctica
Ens que ha realitzat la diagnosi Tipus de diagnosi Participació d'actors Tipus d'ens
Ajuntament de Barcelona
Interna
Administració local

a partir de les intervencions individuals i familiars, s’observa que les
cuidadores principals (generalment mares) resten molt aïllades socialment ateses les
responsabilitats, les dificultats del seu rol i la manca de temps per a elles mateixes. També
cal afegir que les dificultats i el patiment del col·lectiu de joves amb diversitat intel·lectual i
les seves famílies solen passar desapercebuts en el territori i, moltes vegades, pels
mateixos professionals del camp social. En aquest sentit, es considera imprescindible fer
una tasca de difusió per donar a conèixer aquesta problemàtica al conjunt de
professionals i agents socials del territori per fer visible aquesta població i les seves
necessitats.
Població objectiu i abast territorial (districte, barri, etc.)
La pràctica s’adreça a les persones amb diversitat funcional que han estat seleccionades conjuntament pel CSS i Xera. Es valora que tinguin les capacitats necessàries per fer-se càrrec de la pròpia autonomia. Es fixa un grup d’entre 10 i 15 participants aproximadament. Les famílies ja estan sent ateses pel CSS, en què s’incideix en necessitats relacionades amb l’escolaritat, el lleure, la salut o aspectes econòmics. Els criteris d’admissió són els següents:
• Tenir entre 16 i 30 anys.
• Acreditar domicili familiar al territori d’actuació del Centre de Serveis Socials de Numància.
• Tenir les capacitats per desenvolupar les activitats de vida diària amb suport.
• Grau de discapacitat superior al 33%.
Per la seva banda, els tallers com ara el de sexualitat són oberts al territori. A més a més dels perfils descrits en el projecte d’autonomia, també s’han convidat al conjunt de professionals del sector de serveis socials i la ciutadania en general.
Vinculació amb altres programes o actuacions
Implementació
Detalles ficha
Fases i principals línies d'actuació
Actors que hi han intervingut
Nom Tipus Fase en la qual intervé Tipus d'intervenció
Centre de Serveis Socials de Numància
Administració local
Totes
Impulsor
DINCAT (Associació Empresarial d’Economia Social
Entitats i associacions
Implementació
Participant
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
Administració local
Implementació
Participant
Mossos d’Esquadra
Administració autonòmica
Implementació
Participant
’Associació Educativa XERA
Entitats i associacions
Totes
Impulsor
Recursos econòmics
Total euros per període
580
Característiques generals del finançament (períodes, tipus...):
Pel que fa a les despeses materials, el projecte disposa dels recursos següents: difusió (80 €), material (100 €), talleristes (200 €) i sortides (200 €).
Llista de recursos econòmics:
Nom de l'ens Modalitat de l'aportació Període de finançament Quantitat Observacions
Des de Fins a
Ajuntament de Barcelona
Fons propis
Indefinida
Indefinida
580
Recursos humans
El projecte “Autonomia a la llar familiar” disposa dels recursos humans següents:
- Una educadora social (professional referent del projecte).
- Una treballadora familiar (de l’empresa SUARA).
- Suport de la Direcció del CSS Numància.
- Suport de tot l’equip del CSS Numància.
- Pel que fa a l’Associació Educativa XERA: una professional, més el suport de la direcció i tot l’equip.
- Implicació dels altres agents participants: entitat DINCAT, la tècnica de persones amb discapacitats de l’IMPD al Districte de Sants-Montjuïc i Mossos d’Esquadra.
Resultats
Detalles ficha
Descripció dels productes assolits
Els tallers de sexualitat es van desenvolupar en quatre sessions, amb la participació en cada sessió d’una mitjana de cinquanta/seixanta persones entre professionals, joves amb DI i famílies. Les sessions han estat valorades de manera molt positiva, amb un alt grau de satisfacció. En termes de reptes, es planteja la possibilitat de dividir el taller en sessions per a joves i famílies, d’una banda, i professionals, de l’altra. Així, es podrien adaptar millor els continguts a les necessitats dels assistents.
Documentació produïda (informes, memòries, projectes, material de difusió...)
Nom Tipus Data Disponibilitat Documentació adjunta
Projecte d’autonomia en la llar familiar. Una mirada sitèmica sobre la diversitat funcional
Fitxa
01/01/2020
Sí disponible
Fitxa divulgativa Projecte d autonomia en la llar familiar_2020.pdf
Avaluació dels professionals sobre el taller de sexualitat
Informe
Indefinida
Consultar ens
Pòster del projecte d’autonomia i pòster dels tallers de sexualitat
Retolació i publicitat
Indefinida
Consultar ens
Projecte d’autonomia
Memòria
Indefinida
Consultar ens
Avaluació de les famílies sobre el taller de sexualitat
Informe
Indefinida
Consultar ens
Impacte
El projecte ha desenvolupat avaluacions per valorar l’evolució de cada jove en el seu procés d’adquisició d’autonomia personal i l’evolució del grup de familiars (grup de mares), així com en concret en relació amb el taller de sexualitat. L’avaluació quantitativa del projecte global per al curs 2018-2019 confirma la valoració positiva en els quatre objectius del projecte. Referent a la millora de l’autosuficiència i nivells d’autonomia personal dels joves, l’evolució ha estat positiva en sis de vuit casos. Respecte a afavorir el vincle entre els membres del grup de famílies, la participació i el grau de satisfacció han estat alts. Pel que fa a facilitar l’expressió de sentiments, emocions i reflexions, el grau d’implicació ha estat alt. Finalment, pel que fa a compartir l’experiència de la cura, l’intercanvi de coneixements i vivències pròpies, el grau de participació ha estat alt.

Per la seva banda, l’avaluació qualitativa permet afirmar que a escala grupal s’ha aconseguit un espai de seguretat i confiança per a les famílies, que ha permès l’expressió de sentiments i emocions de les persones membres del grup. Tot això ha permès un aprenentatge útil per als fills i filles i una millora del vincle entre mare i fills o filles. També s’ha assolit una vinculació del grup al territori. Així, es comença a visualitzar en el territori la problemàtica que pateixen els joves amb diversitat funcional i les seves famílies.
Avaluació
Detalles ficha
Tipus
Interna
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
Elements d'avaluació.
- Avaluació contínua per part dels professionals, participants, talleristes i amb el suport i assessorament per part de l’equip del Centre de Serveis Socials de Numància.
- Avaluacions contínues amb els membres del grupAvaluació contínua per part dels professionals, participants, talleristes i amb el suport i assessorament per part de l’equip del Centre de Serveis Socials de Numància.
- Avaluacions contínues amb els membres del grup

A escala grupal s’ha aconseguit un espai de seguretat i confiança per a les famílies, que ha permès l’expressió de sentiments i emocions de les persones membres del grup. Tot això ha permès un aprenentatge útil per als fills i filles i una millora del vincle entre mare i fills o filles. També s’ha assolit una vinculació del grup al territori. Així, es comença a visualitzar en el territori la problemàtica que pateixen els joves amb diversitat funcional i les seves famílies. Finalment, els tallers de sexualitat es van desenvolupar en quatre sessions, amb la participació en cada sessió d’una mitjana de cinquanta/seixanta persones entre professionals, joves amb DI i famílies. Les sessions han estat valorades de manera molt positiva, amb un alt grau de satisfacció. En termes de reptes, es planteja la possibilitat de dividir el taller en sessions per a joves i famílies, d’una banda, i professionals, de l’altra. Així, es podrien adaptar millor els continguts a les necessitats dels assistents.
Punts forts de la pràctica
Entre les fortaleses del projecte, es pot destacar la visualització de la realitat de les persones amb DF i dels seus familiars; l’orientació al treball comunitari per millorar la seva atenció integral i holística; el treball col·laboratiu entre diferents administracions, sectors i entitats; la promoció de l’autonomia dels joves amb DF, i un espai de suport i guia a les persones cuidadores.
Punts dèbils de la pràctica
Per la seva banda, s’han detectat diferents dificultats, a les quals el projecte ha intentat donar resposta. D’una banda, davant la dificultat de fer la xerrada conjuntament amb un públic tan divers, s’acorda, a partir de la proposta de DINCAT, fer el proper taller en dos dies seguits. Igualment s’acorda, a partir de la proposta del CSS Numància, fer dues xerrades de cada tema (una per als joves i una altra per a les famílies). Per acabar, també s’acorda treballar aspectes metodològics i d’avaluació, per millorar el taller en el curs vinent.
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
Finalment, pel que fa a la transferibilitat, el projecte aborda una necessitat que no es limita a un territori concret com Sants, sinó que és extensible a la resta de la ciutat. El treball de casos personals a partir d’una mirada sistèmica, grupal i comunitària (amb la família, l’escola, l’entitat) és dels aspectes més clarament transferibles.
Pràctica seleccionada pel Banc d'Experiències i Bones Pràctiques.
Àrea de Drets socials. Ajuntament de Barcelona
Inclusió social
141 pràctiques
El problema de l'exclusió social i dels col·lectius més vulnerables s'ha accentuat durant la recessió econòmica dels darrers anys. Els municipis han liderat les respostes als problemes més urgents de la societat, entre les quals destaca el treball en xarxa, el suport a les necessitats bàsiques, l'atenció personalitzada a les persones afectades per la pobresa energètica i als grups en risc d'exclusió social.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.
Proposa una bona pràctica
Animem els ajuntaments de més de 5.000 habitants de Catalunya a proposar una bona pràctica.