La gènesi d'aquest projecte sorgeix de la detecció de l'asimetria d'atenció en relació a la intervenció coordinada dels Centres d'Atenció Primària de Salut (CAPS) i els equips d'intervenció social dels Serveis Socials del municipi.

En aquest sentit, el 2009 es va crear un nou Centre d'Atenció Primària Integral (CAPI) que integrava físicament, funcionalment i organitzativament l'atenció social i sanitària de les persones i les famílies.

Per tant, Vilanova i la Geltrú va quedar configurada en tres zones d'atenció:
- Zona 1: atesa des de l'Àrea de Salut Bàsica 1 (ABS1) i l'equip social de la zona de Ponent.
- Zona 2: atesa des de l'ABS2 i l'equip social de la zona de Llevant.
- Zona 3: atesa des del CAPI.
L'experiència d'abordatge integral desenvolupada pel CAPI ha esdevingut el motor per iniciar un procés de canvi de model en la coordinació entre els CAPS i Serveis Socials en les altres dues zones d'atenció. Aquest canvi, però, havia de fer un recorregut propi en tant que no es podia replicar el procés que havia suposat el CAPI. S'ha partit d'una situació on no es donaven les condicions per compartir l'espai físic i d'uns equips ja conformats que s'han comunicat a través de l'enllaç de la treballadora social sanitària.

El Model col·laboratiu d'abordatge interdisciplinar i interserveis entre els professionals socials i sanitaris de Vilanova i la Geltrú s'inicia el 2013.

Població: està dirigida a qualsevol que requereixi la intervenció conjunta dels serveis sanitaris i socials.
Territori: Vilanova i la Geltrú.

Aquest projecte es troba emmarcat dins les línies estratègiques previstes en el Pla Interdepartamental d'Atenció i Interacció Social i Sanitària (PIAISS) de la Generalitat de Catalunya.

Aquest projecte es va iniciar amb la creació del Grup Motor, que estava format per 7 persones de les direccions dels dos Centres d'Atenció primària de Salut i dels Serveis Socials Municipals,i es reunia de manera bimensual. Aquest, va establir que la població objectiu d'aquest projecte no es limitaria a un únic àmbit d'intervenció.

A més a més, es va incorporar a aquest procés de treball en xarxa al Centre de Salut Mental Infanto Juvenil (CSMIJ), el Centre de Salut Mental d'Adults (CSMA) i el Centre d'Atenció i Seguiment de les Drogodependències (CAS). El conjunt dels cinc serveis implicats engloba a 191 professionals de diferents disciplines: treball social, medicina, educació social, infermeria, pediatria, psiquiatria, psicologia i odontologia.

Es va realitzar una enquesta i un grup de discussió per tal de contrastar el propòsit de la iniciativa amb les predisposicions prèvies dels professionals implicats.

L'enquesta va ser resposta per 72 dels 124 professionals d'atenció primària social i sanitària. No s'hi va incloure als tècnics del CSMIJ, CSMA i CAS, però sí que van ser incorporats en el grup de discussió.

El grup de discussió estava format per 23 professionals seleccionats de manera que fos una mostra representativa dels diferents equips de treball i del conjunt de disciplines implicades. El debat va girar al voltant de tres preguntes:
- Quins són els beneficis d'una actuació coordinada?
- Quines dificultats presenta una actuació coordinada?
- Quins elements necessaris s'haurien d'incorporar al procés?

Els resultats d'ambdós processos participatius van permetre delimitar quines serien les següents etapes que hauria de seguir el model a partir d'aquell moment.

En definitiva, aquest primer any del model va servir per establir quines serien les funcions del Grup Motor, ampliar el coneixement mutu dels serveis i fer un primer esbós d'un procés que s'adherís a les voluntats per començar a construir una narrativa col·lectiva sobre la necessitat d'una atenció compartida.

Durant el seu segon any de vida es van crear tres espais de participació on es posava en relació directa als professionals dels serveis implicats. L'idea era crear espais on poguessin compartir un treball de debat i reflexió al voltant d'on hi ha tasca compartida, quin és l'interès comú dels serveis i com fer-ho possible.

En el primer d'aquests espais es va convocar a tots els professionals dels serveis implicats a una sessió plenària. Aquesta sessió partia amb diversos objectius: en primer lloc, volia compartir les reflexions i premisses bàsiques sorgides del Grup Motor i donar a conèixer els resultats de l'enquesta i el grup de discussió desenvolupats anteriorment. En segon lloc, es va posar en comú què significa coordinació i treball conjunt de casos, i què modifica en relació al que s'havia estat fent fins llavors. Finalment, es va compartir una primera fotografia sobre l'organització, de l'objecte de treball i de les carteres de recursos dels que disposaven els dos sistemes.

Aquest primer plenari es va tancar amb la creació de cinc espais de diàleg i decisió que serien els que acabarien determinant els detalls del model col·laboratiu des del debat generat entre els professionals de primer línia d'atenció.

Durant set mesos de feina, els grups formats per professionals socials i sanitaris van treballar en paral·lel al voltant de cinc àmbits d'intervenció: infància, dona i família, drogodependència, discapacitat i dependència, i salut mental. El seu objectiu era intercanviar idees al voltant de tres eixos:

- El per què de l'atenció integrada: motius que la fonamenten, beneficis esperables i objectius realistes en clau de procés.
- En què s'haurien de coordinar o intervenir: davant de quines situacions o indicadors es necessitaria l'ajuda de l'altre i en quines circumstàncies es planteja un treball necessàriament conjunt.
- Com i quan establir abordatges compartits: identificar els protocols que ja els posen en relació, alternatives de treball comú en funció de la complexitat, i canals de comunicació o trobades factibles per tots dos costats.

A banda de generar acords al voltant d'aquestes qüestions, es va plantejar a tots els grups que en la seva darrera sessió, i amb l'objectiu d'evidenciar la utilitat del model, treballar sobre un cas real.

Finalment, es va convocar una nova sessió plenària amb tots els professionals per tal de presentar les conclusions dels grups de treball. Cada grup va exposar al conjunt de professionals els debats i les idees que es van generar a través d'aquests.

Després d'aquests dos primers anys, on el Model comença a prendre força i a estar operatiu, es va treballar en diverses qüestions per tal de consolidar el procés i el treball col·laboratiu. Es va emfatitzar aquelles actuacions que anaven dirigides a reforçar el sentiment de pertinença compartida i al treball conjunt dels casos que requerissin de l'atenció de més d'un servei.

D'entrada, i per renovar els coneixements de manera conjunta, es van planificar diverses formacions d'interès mutu sobre temes transversals o sobre temes més particulars detectats prèviament. Aquestes formacions van seguir diferents dinàmiques segons la seva tipologia i van prendre forma de conferències, tallers o jornades.

A continuació es va crear un butlletí digital, la “Circular MC”, que s'envia a les adreces electròniques de tots els professionals dels serveis implicats. A través d'aquest mecanisme s'envia periòdicament informació d'interès comú als professionals.

En tercer lloc, es va crear un logo del model col·laboratiu per identificar als professionals com a conjunt. Des de llavors, tota la informació que s'envia i edita incorpora aquesta imatge identificativa.

Per altra banda, una de les addicions més importants del projecte va ser la introducció als serveis del consentiment informat dels usuaris. La implantació d'aquesta mesura va suposar la posada en comú de la informació i un millor abordatge unificat sobre els casos pertinents.

Durant aquest procés, concretament l'any 2016, es va realitzar una enquesta d'avaluació del Model Col·laboratiu. Aquest qüestionari va servir per obtenir una visió global de resultat i dirigir els esforços en la direcció més adequada. Quant al contingut, la intenció era obtenir dades sobre la coordinació i el treball conjunt dels professionals, per tant, es va centrar en els següents eixos: grau d'ús del model, grau d'utilitat d'aquest i la identificació de línies de millora. D'aquestes darreres en va sorgir el full de ruta que marcaria els següents passos a seguir.

L'any 2019 es van fer els primers passos per substituir les formacions conjuntes per el projecte “El Convidat”. Aquesta activitat es basa en estades d'una persona professional d'un altre àmbit per a que passi un temps (entre 2 i 5 dies) en un altre departament (fins a un màxim de 2), aprenent tot el que s'hi fa i com es treballa. L'objectiu és que visquin des de la proximitat el funcionament de cada servei i les modalitats d'intervenció.

Entre els mesos de maig i setembre de 2019 es va dur a terme una prova pilot sobre aquest projecte, que va comptar amb la participació de 16 professionals. Una vegada acabat, els participants van fer les valoracions i van donar feedback als membres del Grup Motor. Amb aquesta informació, el Grup Motor va iniciar el disseny per estendre el projecte a la resta dels prop de 250 treballadors dels serveis implicats en el projecte.

A més, es van dissenyar unes fitxes per a cada servei on s'especifica el nom del servei o dispositiu, marc de relació i d'acord que seria necessari per formalitzar el projecte, el nombre de treballadors del servei que faran estades a altres departaments, el número de treballadors que el servei pot acollir (de manera quinzenal, mensual o anual), els objectius de l'estada en cada servei i en la organització de l'estada on hi consta el nombre de dies necessaris per conèixer el servei, quins professionals els acompanyaran durant l'estada i una breu descripció de les activitats que es desenvoluparan.

El gener de 2020 es va crear un correu específic d' “El Convidat” amb l'objecte de donar a conèixer el projecte a tots els professionals, com poden demandar-lo, etc. Es preveu que en un període de 2 o 3 anys, tots els treballadors socials, educadors socials, integradors socials i psicòlegs del serveis socials municipals faran estades en altres serveis fins a completar-los tots.

A més a més, es va donar continuïtat a quatre dels cinc grups de treball creats (drogodependències, salut mental, infància i dependència) per seguir donant un espai de reflexió compartida sobre l'atenció en els diferents àmbits. La seva organització és totalment autònoma, tant en el calendari com en els objectius i prioritats de la seva tasca. Estan formats per diferents professionals dels diversos serveis implicats i els lidera un membre del grup motor, que permet tenir una connexió directa i coherència entre els dos impulsors de l'experiència: el grup motor i els grups de treball.

Finalment, des del seu inici s'hi han anat afegint diversos serveis fins la seva composició dels 10 actuals amb prop de 250 professionals treballant de manera coordinada.

-

Les formacions i conferències han estat subvencionades pel Servei de Formació i Gestió del coneixement especialitzat del Departament de Treball Social i Famílies de la Generalitzat de Catalunya.

En aquest projecte hi participen al voltant de 250 professionals de 10 serveis diferents.

Aquest projecte es desenvolupa a través d'una metodologia participativa en diversos nivells.

En primer lloc, el Grup Motor està format per tots els caps dels serveis que conformen el Model Col·laboratiu. És qui s'encarrega de coordinar totes les activitats que es desenvoluparan i d'organitzar les formacions. Es reuneix de manera bimensual.

A més a més, es compta amb quatre comissions formades pels professionals i un membre del grup motor que treballen sobre diverses temàtiques: infància, drogues, salut mental i atenció a la dependència.

També es van dur a terme reunions plenàries per tal de presentar el projecte i donar els resultats obtinguts en els grups de treball.

Un instrument que ha resultat molt útil als professionals per oferir un millor servei als seus usuaris han estat les sessions de treball. Per una banda, a través de la sessió entre educadors socials i pediatres va permetre compartir coneixement sobre recursos i intervenció dels serveis socials municipals en l'àmbit de la infància. Per l'altra, a través de les sessions d'interconsulta en casos de patologia dual, els professionals del Centre d'Atenció a Drogodependències es desplacen, dos cops al mes, al Servei de Salut Mental per fer interconsulta i visites conjuntes en casos de dificultats d'adherència a tractament d'addiccions.

• Constitució de 5 equips de treball que s'estructuren en cinc espais permanents: un grup motor format per les direccions dels serveis implicats, i quatre grups de treball permanents formats per professionals d'atenció directa dels diferents dispositius. Aquests quatre grups treballen en diferents àmbits d'intervenció: infància, drogues, salut mental i atenció a la dependència.
• Grup de treball de dona i família.
• Grup de treball de de trastorn per acumulació- Síndrome de Diògenes.
• Implementació d'un consentiment informat consensuat.
• Directori que conté el contacte de tots els i les professionals dels serveis implicats.
• Article “Coordinació social i sanitària: mirada, anhel i procés: el model col.laboratiu de Vilanova i la Geltrú” a la Revista de Treball Social (nº206 de desembre de 2015).
• Article “La atención integrada desde la construcción de un proceso de relación:
La experiencia de Vilanova i la Geltrú” a la Revista Actas de Coordinación sociosanitaria (juliol de 2017).
• Prova pilot de “El convidat” amb 16 participants.
• Formacions conjuntes:
- Taller pràctic sobre L'abordatge integral en situacions de persones amb trastorns per acumulació, 3 hores.
- Conferència: Treball en xarxa com a re-professionalització. Salt en l'abordatge del problema: de la solitud o unilateralitat a la col·laboració i articulació d'accions inter-professionals, inter-sistemes, i inter-dispositius, 2 hores.
- Conferència: Atención integrada y políticas públicas, 2 hores.
- Conferència: Una experiència de 17 anys de treball en xarxa. Què hem après? (des de l'experiència del programa interxarxes), 2 hores.
- Conferència: Deu propostes per cuidar-se i cuidar. Cap a la construcció d'una cultura de la cura en els professionals, 2 hores.
- Formació: Dialèctica positiva i gestió de les crítiques. 10 hores.
- Estratègies de treball cooperatiu, 30 hores: 10 sessions de 3 hores que han permès formació en grup reduït.
- La confidencialitat entre professionals: de la pedra a la sabata a com caminar junts. Jornada de 7 hores
• Creació de quatre protocols:
- Protocol de detecció i intervenció en situacions de maltractament a la gent gran. Ha estat la prioritat consensuada del grup de treball de l'àmbit de la dependència.
- Protocol d'abordatge en situacions de trastorn per acumulació- Síndrome de Diògenes. A partir d'una formació conjunta sobre aquest tema s'organitza un nou grup de treball que té com a objectiu donar forma al protocol.
- Protocol de detecció, actuació i coordinació entre el servei de pediatria i els centres escolars del municipi. El Protocol Salut-Escola ha estat iniciativa del grup de treball d'infància, i ha sumat la complicitat del servei d'inspecció educativa.
- Protocol d'atenció a la patologia dual al municipi de Vilanova i la Geltrú.

La major part de la difusió del projecte s'ha dut a terme a nivell intern. En aquest sentit, a través de la creació de del butlletí “Circular MC” es fa arribar la informació referent al model col·laboratiu a tots els professionals presents en el directori. Cada comunicació d'aquest mitjà duu integrat el logotip del Model Col·laboratiu.


Tanmateix, des de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú han emès diverses notes de premsa sobre la constitució del Model Col·laboratiu i d'algunes de les tasques que realitzen:
• Jornada sobre la confidencialitat entre els professionals dels serveis socials i la sanitat
• Vilanova posa en marxa un model d'atenció integrada sanitària i social
• El model col·laboratiu dels serveis socials i sanitaris posa en marxa un sistema de “convidat”

Els professionals del Model Col·laboratiu han presentat el model a diversos congressos i a nivell intern.

- Ha permès la creació de nous projectes com: projecte d'atenció odontològica a persones que no poden assumir el cost dels tractaments bucodentals no coberts per la cartera pública. La iniciativa és possible gràcies a l'adhesió de serveis d'odontologia privats que creen una xarxa de dentistes socialment compromesos a la nostra ciutat.
- Ha facilitat que els professionals es busquin per treballar conjuntament, i sentin i tinguin la necessitat de fer-ho.
- Ha millorat l'aprenentatge mutu que ha permès una mirada compartida i més àmplia dels casos ens els que s'intervé.
- S'ha anat creant un sentiment de pertinença i de projecte comú al municipi. Abans els dispositius eren molt més llunyans, sense gaire interacció, ni a nivell de direcció ni entre els professionals d'atenció directa.
- Ha permès descobrir forats en l'atenció que genera noves propostes o noves maneres d'intervenir.
- També emergeixen noves necessitats que abans passaven desapercebudes o eren més ocultes.
- La relació i el model han permès ser més proactius als professionals.

Interna

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

El Model col·laboratiu d'abordatge interdisciplinar i interserveis entre els professionals socials i sanitaris ha complert el seu objectiu de donar eines per apropar els professionals de l'atenció social i sanitària del municipi per tal de fer un abordatge conjunt de les situacions més complexes.

A través de la posada en comú de les seves experiències, els grups de treball han pogut establir protocols d'actuació en situacions concretes que suposen un pas més per capacitar els professionals a l'hora d'adaptar-se a les diferents realitats i necessitats dels potencials usuaris dels serveis.

Una de les accions que ha ajudat a canviar el paradigma d'atenció compartida ha estat organitzar formacions conjuntes que incloguessin a tots els professionals dels serveis implicats. Amb aquesta primera actuació es va fomentar el coneixement mutu i va suposar l'avantsala del projecte “El Convidat” que permetrà tenir una visió més amplia de cada servei i potenciarà una atenció als usuaris més eficient i de major qualitat.

Malgrat estar en funcionament, des dels serveis implicats consideren que encara es troben en una etapa inicial del procés. El treball col·laboratiu entre gairebé 250 professionals necessita temps, és per això que aquest projecte necessita entendres en clau de procés.

• Pren als professionals dels serveis implicats com a part activa en la construcció del model.
• Afavoreix una metodologia participativa a través del treball en xarxa entre els professionals.
• Millora l'atenció als usuaris.

• Hi ha una limitació en el creixement del Model Col·laboratiu per falta de suport més enllà del govern local.
• Dificultat de trobar suport econòmic per un projecte d'aquest tipus.
• Depèn de la voluntat de les persones que el conformen i lideren, per tant, no està regit per una planificació estratègica.
• Condicionat pels canvis de responsables dels serveis.

• Caldria contractar una persona que treballés exclusivament en l'impuls del Model Col·laboratiu redactant els informes, compilant tota la informació derivada dels grups de treball, assistint a les reunions, etc.
• S'està treballant per incorporar l'atenció de segon nivell hospitalari al Model Col·laboratiu.

Per tal de replicar aquest projecte seria necessari, en primer lloc, establir uns pilars sobre els que es basarà el Model. Cal mantenir en el centre l'objectiu fonamental que és el d'atendre millor a les persones a través de la diversitat de mirades que conformen els diferents dispositius.

Una altra qüestió a tenir en compte és el fet que el Model Col·laboratiu no és un projecte que es tanqui, és un projecte dinàmic que ha d'anar produint un canvi a través del treball conjunt constant.

Finalment, cal evitar fer un plantejament vertical de la proposta, si no s'implica els professionals difícilment se n'obtindrà cap resultat.