La idea va sorgir d'una necessitat recollida des de dos serveis: des de Nova Ciutadania i Educació, i des dels agents que treballen al Projecte Educatiu d'Entorn (PEE) d'Esplugues de LLobregat.

Des del Servei d'Acollida, que depèn del Departament de Nova Ciutadania i Educació, es recull la necessitat d'un acompanyament específic d'aquestes famílies nouvingudes amb fills amb edats adolescents i preadolescents. També es detecta, a través de les sol·licituds d'adequació de l'habitatge per al reagrupament, un creixent volum d'infants i joves acabats d'arribar per processos de reagrupament.

D'altra banda, des de diferents agents socials que treballen dins el PEE d'Esplugues també es detecten carències, dificultats i potencialitats en l'adaptació escolar d'aquest jovent.

Per tant, es posen de relleu una sèrie d'elements que fan palesa la necessitat de posar en marxa l'acció:
• Índex molt elevat de matrícula viva, i en especial de joves estrangers nouvinguts d'entre 12 i 17 anys, alguns per reagrupament familiar.
• No tots els centres han tingut o tenen aules d'acollida i els recursos per l'acolliment d'aquests joves son limitats.
• Peticions d'escolarització durant l'últim trimestre del curs, i, per tant, poc temps per integrar-se i adaptar-se al nou entorn escolar.
• Dificultats per seguir i acabar el curs, especialment per tema lingüístic.
• Els i les adolescents arriben amb una motxilla cultural i familiar.
• La majoria arriba per decisió dels pares i no per voluntat pròpia, deixant enrere amics, familiars i un context conegut.
• Carència de vincles socials.
• Tancament i aïllament.
• Allunyament i desconeixement de les famílies dels centres escolars i dels recursos.
• Alta diversitat d'orígens: Índia, Bolívia, Perú, Hondures, Geòrgia, Romania...
• Dificultat de les famílies per accedir a un casal d'estiu.

Des del Departament de Nova Ciutadania i Educació posen de manifest que quan parlen del concepte d'integració es refereixen a diversos àmbits que poden tenir com a nexe comú el fet de canvi de país. D'aquesta manera hi ha joves que únicament han d'aprendre o reforçar el català. En canvi, altres presenten situacions més complicades, donades per casuístiques personals, intrafamiliars i/o socials que afecten les emocions i, per tant, la salut i el rendiment acadèmic.

El projecte està destinat a 24 alumnes adolescents arribats durant el curs, que cursin secundaria en qualsevol dels centres educatius d'Esplugues de Llobregat, tant públics com privats.

Aquest projecte forma part del Projecte Educatiu d'Entorn (PEE) que es desenvolupa a Esplugues de Llobregat, així com al Circuit d'Acollida i Atenció a persones nouvingudes.
 

La implementació d'aquest projecte es podria emmarcar en 6 fases diferenciades:


1. COORDINACIÓ I PREPARACIÓ

En aquesta primera fase es fa la presentació del projecte al professorat dels centres. A més a més, és en aquest estadi on es creen les bases comunes d'actuació amb una assessora de l'ELIC (són equips d'assessorament i orientació en llengua, interculturalitat i cohesió social que donen suport al professorat en l'atenció a la diversitat relacionada amb l'alumnat), el Servei de Ciutadania, el Servei d'Educació i la dinamitzadora del projecte.

2. JOVES

En aquesta etapa es realitza la detecció de nens i nenes que necessiten un suport emocional, tant arribats durant el curs, com anteriors que presenten tancament emocional. En aquest punt, des dels centres educatius i els Serveis Socials, s'informa i es deriva aquelles famílies que puguin formar part del projecte.

A partir d'aquesta detecció es passa a seleccionar els 24 participants, on es prioritza aquell jovent arribat durant el mateix any o aquells que el tutor acadèmic ho cregui necessari per a la seva integració, malgrat la decisió última és sempre dels pares i mares. El nombre de 24 permet a la persona referent fer activitats grupals i individuals, la creació de grupets naturals i la seva observació, estimular la solidaritat grupal i fer front a la diversitat d'edats, d'orígens, d'inquietuds...

Una vegada s'ha fet la selecció dels 24 participants, es traspassen les potencialitats i carències de cada participant per part dels centres educatius per poder, d'aquesta manera, establir una atenció individualitzada.


3. CONEIXEMENT FAMÍLIES

Des del Servei d'Atenció a persones nouvingudes es duen a terme reunions grupals amb les famílies reagrupants i amb els referents dels centres educatius (Caps d'estudi) per tal de posar-los en coneixement de la dinàmica dels tallers.

4. DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT

Quant als tallers, es realitzen quan finalitza el calendari escolar, durant el mes de juliol. Cada matí de dilluns a divendres, de 9:30h a 12:30h. A banda dels tallers, també es convida a les famílies a algunes de les sortides que es fan, sempre parlant-ho prèviament amb els i les joves, i al tancament dels tallers on cada família pot portar menjar típic del seu país d'origen.

Si hi ha alguna falta d'assistència durant les sessions es comunica al familiar responsable.

Les activitats que es realitzen són senzilles i de caràcter lúdic. No s'obliga mai a ningú a participar-hi, però es marquen unes normes bàsiques d'inici que inclouen el respecte, la paciència, l'educació, la disciplina... Generalment, l'idioma vehicular és el català, tot i que en cas de detectar-se alguna situació individual es prioritza la gestió de l'idioma.

En les diferents sessions es combina el treball individual (manualitats...) amb jocs de grup (jugar a les pel·lícules, al mata-bolets, fer nusos, futbol, basquet...). La referent del projecte participa en totes aquestes activitats grupals. Sempre es deixa que els nens i nenes proposin a què es juga i s'arribi a un acord, com una eina d'aprendre a negociar.

Cada dia es fan sessions de joc individual, de grupal general i de grupal dividida. Justament, és en aquests moments de grupalitat dividida on la referent aprofita per millorar el contacte individual. Gràcies a la participació i observació dels i les joves en aquest espai es poden detectar les problemàtiques individuals i treballar-les.
Una de les activitats grupals generals amb més èxit és la de parlar sobre el futur. Per desenvolupar-la es prepara un mural amb paper i cada nen i nena expressa la seva idea de futur. És important que es situïn en la possibilitat de tenir un futur, ja que en la trajectòria migratòria el que més marca és el passat. Per això, és molt important que es contemplin en aquest futur, ja sigui en un dibuix o escrit o en la reflexió on ho expliquen a la resta.

Una vegada a la setmana es fa una sortida: a la muntanya, platja, piscina o museu.

5. SEGUIMENT

La fase de seguiment compta amb diverses etapes.

Per una banda, es fa el seguiment de forma gairebé diària durant el desenvolupament del projecte a través del Whatsapp, de manera presencial o per telèfon entre les famílies i la dinamitzadora (sent habitual la bidireccionalitat en les comunicacions).

Per l'altra, es fa un seguiment posterior als tallers amb l'escola ( a través dels i les mestres, i la direcció), amb els responsables de la derivació i amb el Servei d'atenció psicològica educativa.


6. AVALUACIÓ

L'avaluació es realitza de forma qualitativa. De moment no es passa cap qüestionari sinó que es fan entrevistes.

2.500€

Aquest import inclou els materials, el cost de la referent i el de la persona auxiliar de suport.

Es disposa d'una sociòloga referent que dinamitza diàriament el taller. Es tracta d'una persona que ja coneix moltes famílies, forma part del Servei d'Acollida i també fa xarxa habitual amb els diferents actors socials que hi intervenen.

Per a les sortides i excursions que es realitzen també es compta amb una persona auxiliar (monitor/a).

Les sessions dels tallers es realitzen a les instal·lacions de l'IES Joanot Martorell.

En aquest projecte s'han format diversos mecanismes de participació:
• Es manté contacte amb els pares i mares a través del Whatsapp. D'aquesta manera, si hi ha alguna falta d'assistència se'ls comunica per aquest canal, o bé, serveix per enviar-los fotos de les seves filles en els tallers i activitats.
• Es realitzen entrevistes personals (abans, durant i després dels tallers) de forma presencial o telefònica que permet fer un seguiment dels i les joves.

Un total de 72 joves han participat al llarg de les tres edicions del projecte Joves d'Esplugues.cat

Durant l'edició del 2019 s'han obtingut els següents productes:

• Aquest curs han participat als tallers 24 alumnes (10 noies i 14 nois), amb edats que anaven dels 9 als 18 anys.
• Han participat presencialment 4 famílies a la sortida a la platja, 3 més durant el curs i 2 l'últim dia (tothom que vol porta menjar del seu país d'origen).
• Visita del Regidor responsable del Taller en una de les sessions.

La difusió del programa es realitza per dues vies:

• Són els propis centres els que proposen a les persones, aquelles que necessiten fer aquest acompanyament emocional.
• Es comunica a Serveis Socials com un recurs per joves que arriben o que tracten la família.

• Ajudar a la cohesió social i el sentiment de pertinença.
• Ha donat als pares eines per facilitar l'adaptació grupal.
• Ha permès vincular a la família amb diferents recursos de la ciutat.
• Ha donat un canal de comunicació entre famílies a través del Whatsapp fins i tot més enllà de la durada del taller.
• El vincle que s'estableix entre alumne/a i monitora fa que s'expliquin situacions intrapersonals, algunes d'elles greus o amb suficient importància per fer una actuació prioritària i fer-ne al mateix temps la derivació a diferents departaments d'atenció especialitzada.
• Millora en el comportament emocional dels nens i nenes.
• Augment de la demanda de participants.
• S'ha creat un espai de posada en comú on els i les joves poden parlar entre ells sobre quines dificultats s'han trobat i com han superat al llarg de la seva experiència migratòria.

Interna

Ajuntament d'Esplugues de Llobregat

La realització d'aquests tallers ha permès no només complir amb els objectius dels quals partia el projecte, sinó també, i per causa de la varietat donada per les edats i l'experiència migratòria, ha permès treballar monitoratge i transmissió de vida entre els i les participants.

• La comunicació constant entre la dinamitzadora i l'Ajuntament amb les famílies del joves.

• Les sinergies que es creen entre la monitora i els joves.

• Transversalitat del projecte dins de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, entre els seus departaments de Serveis Socials i el Departament de Nova Ciutadania i Educació.

• La diferència d'edat entre els participants fa que es creïn vincles entre els més grans i els més petits.

Un punt feble del taller és, al mateix temps, la seva visió adaptativa i negociadora amb el grup. Es fa difícil fixar unes activitats. Tot dependrà de la progressió del grup, de les edats, del temps d'arribada, ....

Caldria elaborar un full d'avaluació tant per les joves participants, com per als pares i mares.

Per poder replicar aquesta experiència seria necessària una visió oberta que permeti la improvisació, per tant es necessita una bona preparació i experiència. Aquesta qüestió cal que sigui contemplada també en la part econòmica. Es poden preparar sortides i que no tinguin èxit, o pot ser que hi hagi demanda de fer-ne més i que la responsable valori com a positiu fer-les. Caldria tenir en compte les petites despeses que sorgeixen: targetes de transport especialment, comprar gelats... Petites coses que faciliten la comunicació i que permeten treballar situacions individuals com les que han aparegut al llarg dels tres tallers fets.