Es van detectar diferents espais urbans degradats al municipi de Montornès que requerien d'una millora, però abans de fer un projecte d'urbanització calia identificar les necessitats reals a partir d'una diagnosi compartida entre veïnat, tècnics/ques, professionals i responsables polítics. S'ha treballat en dues zones en paral·lel, però cada lloc ha tingut les seves pròpies dinàmiques:

A) Montornès Nord
Aquest barri té un Projecte d'Intervenció Integral que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya des del 2009. El projecte preveu l'actuació 1.01.01 i la 8.02.01 per a la reurbanització del carrer de la Llibertat i el seu entorn. Aquesta via és l'eix al voltant del qual s'estructura tot el barri. L'objectiu de la millora va ser dotar l'espai de personalitat, i convertir-lo en un tram on els vianants puguessin fer recorreguts continus, segurs i agradables. Amb la diagnosi realitzada arran del Pla Estel es van identificar quatre àrees de treball:

- Zona 1: la cruïlla del carrer de la Llibertat amb la rotonda de l'avinguda del Riu Mogent i la zona de la plaça de la Pèrgola i entorn.
- Zona 2: el creuament de l'Escola Marinada.
- Zona 3: el creuament del carrer de Llibertat amb el carrer de Federico Garcia Lorca.
- Zona 4: la façana sud del Mercat Nostra Senyora del Carme, l'entorn del Centre Juvenil Satèl·lit, entorn dels edificis a la plaça de Lluís Companys i cruïlla del carrer de la Llibertat amb el carrer de Carles Riba.

També es va intervenir a les parts de darrera del carrer Nou d'Abril, una zona molt malmesa on es van identificar millores a fer a diferents terminis. Com a actuació a llarg termini, hi havia la necessitat de millorar el clavegueram i eliminar problemes de rates i com a curt/mig termini la millora del verd, la il·luminació, la neteja, els paviments, el talús i la recollida d'aigües. En aquest sentit un dels resultats del procés va ser la creació d'un jardí urbà dissenyat i mantingut pel veïnat.

B) Plaça Joan Miró
En els seus orígens, la Plaça Joan Miró no va ser concebuda com un espai d'ús públic sinó que, en aquest cas, és conseqüència dels reclams veïnals dels anys 70 en relació a la manca d'espais públics al centre de la ciutat que, en aquells moments, s'omplia amb blocs de pisos que transformaven el caràcter rural del territori. És per això que es pot considerar un espai semi-obert o semitancat, depèn com es miri; en qualsevol cas, contingut entre la mitgera del bloc de pisos del carrer Joan XXIII, la tanca del pati de l'escola, al nord, i les edificacions de Jacint Verdaguer a l'est. La plaça presentava una degradació física alhora que una dificultat de convivència de diferents usos: culturals, joc a pilota, espai de trobada quotidià...

En el marc del Pla Estel es va realitzar una diagnosi molt acurada a partir de l'observació de les activitats quotidianes que hi tenien lloc, així com la participació directa dels usuaris de la plaça. Els aspectes analitzats van ser les interaccions entre les persones i l'espai físic i funcional, les capacitats de la plaça a nivell d'esfera natural, urbana i perceptiva, el mapa social d'actors implicats, la visió i vivència d'aquests actors i els fluxos d'esdeveniments a la plaça. A partir d'aquí, es van dissenyar estratègies i processos de forma consensuada amb els representants dels diferents actors amb vinculació a la plaça.

A banda de definir els elements bàsics que havien de formar part d'un futur projecte de remodelació urbanística de la plaça, alguns dels resultats van ser la posada en marxa d'un projecte de patis oberts a l'escola de Sant Sadurní per tal de desplaçar el joc a pilota de la plaça i el disseny col·lectiu del mural de Joan Miró d'una de les mitgeres de la plaça.

Població: Tota la ciutadania.

Territori: Montornès del Vallès; en concret, la plaça Joan Miró a Montornès centre i el carrer de la Llibertat, la plaça de la Pèrgola i les parts de darrera de Nou d'Abril de Montornès Nord.

En el cas de les actuacions a Montornès Nord, l'actuació està vinculada al Projecte d'Intervenció Integral de Montornès Nord i va lligada a programes de millora de l'espai públic, rehabilitació d'habitatges, pla d'igualtat, dinamització sociocultural, mediació de conflictes, millora del comerç i millora de la convivència.

En el cas de la plaça Joan Miró, l'actuació s'emmarca en la millora dels espais públics municipals i es vincula amb plans com el Pla de Mobilitat Urbana.

FASES (3):

- Anàlisi: Anàlisi de la documentació, plans i actuacions existents que afectaven els espais públics. Ha servit per a dissenyar el procés i obtenir informació dels àmbits d'actuació.
- Diagnosi: És la fase més llarga del procés. Ha combinat moments d'observació participant de les zones amb espais de participació directe on tècnics, veïnat i entitats han aportat la seva visió.
- Accions de millora: Un cop realitzada la diagnosi, s'han identificat les estratègies i les actuacions de millora que calia fer a cada espai. En aquesta fase també s'ha incorporat la participació dels diferents actors.

Tot i que l'inici ha sigut comú a la plaça Joan Miró i a Montornès Nord, després cada procés s'ha desenvolupat de forma diferent per les característiques de l'espai territorial i de la població.

1. Inici de Pla Estel

Maig 2014. Disseny del procés: disseny i treball intern entre l'equip Pla Estel contractat i l'equip municipal.

Juny 2014. La mirada dels infants: treball amb els infants de l'escola Marinada (Montornès nord) i de l'escola Sant Sadurní (Montornès centre) per recollir la seva vivència i percepció dels espais públics. Els infants van fer sortides als espais i van treballar a l'aula omplint uns estels o escrivien les seves experiències.

Presentació del Pla Estel Montornès a la ciutadania. Passejada fotogràfica amb inici a Montornès Nord i final a la plaça Joan Miró, on es va fer una presentació del projecte. Durant el recorregut, el veïnat va poder fer fotografies dels espais a millorar. També es va fer una exposició dels estels realitzats pels infants.

2. Plaça Joan Miró

Juny - Octubre 2014. Diagnosi: treball de camp, entrevistes i trobades. Durant aquest temps l'equip va observar el funcionament de la plaça, es van fer set entrevistes a entitats amb vincles a la plaça i es va realitzar una trobada oberta amb el veïnat per recollir la seva visió i experiència de la plaça.

Octubre - Desembre 2014. Propostes: l'avantprojecte. En aquesta fase es van realitzar dues assemblees amb representants de les diferents entitats i col·lectius vinculats a la plaça i es va consensuar l'avantprojecte. Aquest recollia les actuacions de millora en relació al caràcter de la plaça, les grades, l'ombratge, els murs, el desnivell, l'ambient, el joc i els eixos cívics. En aquesta fase també es va començar a dissenyar de forma col·lectiva el mural de Joan Miró a partir de la proposta d'un col·lectiu d'art local.

Gener - Març 2015. Devolució. En aquesta fase es va realitzar la tercera assemblea de representants per tal de validar la proposta de mural de Joan Miró i es va fer la devolució de tot el procés al veïnat a través de la jornada Pintem la plaça. Va consistir en pintar amb guixos com seria la plaça amb els canvis proposats i en una petita presentació a càrrec dels tècnics i dels mateixos veïns implicats.

3. Montornès Nord

Juny - Desembre 2014. Diagnosi i propostes. Donada la complexitat del barri de Montornès Nord i l'existència de diferents espais públics, es va treballar de forma separada per zones (d'una banda, la plaça de la Pèrgola i el carrer Llibertat i d'una altra, els darreres de 9 d'Abril) i es van treballar en paral·lel la diagnosi i les propostes. Durant aquest període es va fer observació participant dels espais, entrevistes grupals amb diferents sectors de població del barri, i amb veïnat dels blocs de pisos propers als espais. En concret es van realitzar dues reunions amb presidents d'escala i veïnat, quatre entrevistes a entitats i una jornada de treball oberta al veïnat per recollir propostes entorn el carrer Llibertat i la Plaça de la Pèrgola.

Gener - Febrer 2015. Devolució. En aquesta fase es van fer dues sessions de devolució amb les aportacions fetes i les propostes de millora: una sessió sobre el carrer Llibertat i la plaça de la Pèrgola i una altra sobre els darreres de 9 d'Abril.

LÍNIES D'ACTUACIÓ

- Implicació ciutadana. Incorporació de la mirada dels infants, foment del debat entre entitats, incorporació del veïnat no associat: entrevistes, reunions, assemblees...
- Comunicació i dinamització del procés. Foment de complicitats amb els actors locals: organització d'un cinefòrum sobre espai públic amb la col·laboració de l'entitat local Centre d'estudis de Montornès, gravació de la dansa de la batalla (acte central de la Festa Major que organitza tradicionalment la colla gegantera a la Plaça Joan Miró), elaboració de la línia dipity del procés, presència a les xarxes socials i als mitjans de comunicació locals, panells informatius al carrer i bústies de suggeriments.
- Transversalitat de les polítiques municipals: coordinació amb plans i projectes en marxa al municipi: Pla de mobilitat urbana, projecte de la passarel·la sobre el riu Mogent, projecte “Aixequem persianes” a Montornès Nord.

28.749€

10.345 € (Plaça Joan Miró) i 18.404 € (Montornès Nord).

El projecte s'ha finançat des de l'Ajuntament. En el cas de Montornès Nord, a més, s'ha comptat amb el suport econòmic del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya a través de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial.

- Equip tècnic TESEU SLP- Pla Estel* (6 persones): arquitecte de disseny inclusiu, arquitecte d'estratègies urbanes, arquitecte especialista en espais d'interacció público - administratius, sociòloga i comunicació, dissenyador gràfic i pedagoga urbana.
- Personal de diversos departaments de l'Ajuntament de Montornès del Vallès: cap de l'àrea de Territori, arquitecte municipal, arquitecte tècnic, directora del Projecte d'Intervenció Integral de Montornès Nord, tècnica de participació ciutadana, enginyer municipal i cap de la brigada municipal.
- Veïns i veïnes, membres d'entitats, associacions i col·lectius vinculats als espais.

- Aules i gimnàs de l'escola Sant Sadurní i l'escola Marinada per fer reunions i tallers.
- Plafons informatius i bústies ubicades als espais.
- Material gràfic.
- Equipaments municipals pels cinefòrums.
- Maquinària i material per pintar el mural de Joan Miró.
- Patis de l'escola Marinada i Sant Sadurní pels projectes de patis oberts.

Els mecanismes més utilitzats han estat presencials i de debat col·lectiu, tot i que també s'han habilitat mecanismes de participació individual. Són els següents:

- Trobades i entrevistes amb els actors organitzats (entitats i col·lectius organitzats).
- Tallers de debat oberts a veïnat no organitzat.
- Sessions de treball amb els infants de les escoles.
- Reunions i assemblees amb representants dels diferents sectors.
- Bústies de suggeriments a l'espai públic.

Montornès Nord

- Identificació de les millores necessàries per dignificar els diferents espais treballats a curt i mig/llarg termini.
- Creació d'un jardí urbà dissenyat i mantingut pel veïnat a la part de darrera de Nou d'Abril com a millora a curt termini.
- Elaboració d'un cens de locals buits pel projecte Aixequem persianes de dinamització del comerç local.
- Implementació del projecte de patis oberts a l'Escola Marinada per fomentar un espai educatiu i de lleure per a infants i desplaçar el joc a pilota d'altres espais.

Plaça Joan Miró

- Identificació dels elements de millora urbanística de la plaça per donar cabuda a diferents usos: ombratge, grades, wi-fi, nova il·luminació, canvi d'ubicació d'elements urbanístics...
- Disseny d'un nou mural de Joan Miró de forma col·laborativa i amb la implicació d'una entitat local de joves.
- Implementació del projecte de patis oberts a l'Escola Marinada per fomentar un espai educatiu i de lleure per a infants i desplaçar el joc a pilota d'altres espais.

La comunicació ha estat un element clau del procés, entenent que més enllà d'informar, la comunicació jugava un paper dinamitzador. Les activitats realitzades en aquest sentit són:

- Difusió a través dels mitjans de comunicació locals: butlletí i web municipal, ràdio local.
- Presència a les xarxes socials: facebook de l'Oficina del barri, facebook específic de Pla Estel, twiter.
- Creació de materials audiovisuals: creació d'un time-lapse de la dansa de la batalla (un acte central a la plaça Joan Miró), línia de temps Dipity amb la història del procés.
- Activitats de difusió i implicació ciutadana: organització d'un cinefòrum amb una entitat local amb tres pel·lícules vinculades a l'espai públic.
- Plafó informatiu a la plaça Joan Miró i al mercat de Montornès Nord amb informació actualitzada el procés.
- Cartells amb les convocatòries de les sessions.
- Trucades i convocatòria personalitzada amb el veïnat.

L'equip que desenvolupa el Pla Estel Montornès va participar el setembre de 2014 en el Bia Urban Regeneration Forum (Bilbao) per a explicar la proposta plantejada a Montornès, en la qual es combina la observació i la participació per a potenciar nous usos de l'espai públic amb la mínima despesa. Aleshores, Montornès encara era dels primers municipis de Catalunya que estaven desenvolupant l'experiència. Al Bia Urban Regeneration Forum, s'hi expressen les principals propostes innovadores d'arreu del món en l'àmbit de l'arquitectura i la regeneració urbanística.

També es va presentar l'experiència a la sessió de treball Actualitat al voltant de la participació ciutadana organitzada el 6 de maig per la Diputació de Barcelona i les jornades "Interacció 15. Repensant les polítiques cultural locals" organitzades el 2, 3 i 4 de desembre de 2015 pel CERC (Centre d'Estudis i Recursos Culturals).

S'identifiquen impactes de l'experiència a diferents nivells:

A nivell intern de l'Ajuntament ha suposat un avenç en relació al treball transversal entre diferents departaments municipals, en concret entre l'àrea de territori, el Departament de Participació i l'Oficina del barri (Projecte d'Intervenció Integral de Montornès Nord). I arrel del procés també s'han generat actuacions més enllà del disseny urbanístic que han implicat a altres departaments com el departament d'educació o de promoció econòmica.

D'altra banda, per l'Ajuntament ha suposat un aprenentatge sobre una nova manera de concebre l'espai públic, a partir d'una filosofia basada en la planificació, la gestió i el disseny i a partir de la integració del màxim de necessitats al menor cost.

I per últim, també s'ha après que el territori com a espai públic afecta a tots els departaments i pot ser un punt de connexió entre totes les àrees. aportant així una experiència per avançar cap a una organització més col·laborativa i menys jeràrquica.

Pel que fa a la ciutadania el procés ha generat interès. La metodologia s'ha valorat positivament i en algunes ocasions els propis veïns expliquen i defensen el projecte. D'altra banda, també cal destacar la dimensió relacional: s'han creat noves relacions entre diferents entitats i ciutadans i s'ha realitzat un treball col·laboratiu. Els ciutadans han tingut un paper important i han pogut treballar conjuntament amb els tècnics i professionals.

Pel que fa al territori és evident que les actuacions que es deriven de Pla Estel dignifiquen i milloren l'espai físicament, però també socialment perquè permeten nous usos i nous espais de convivència.

Externa

S�col. Tecnologia Social

En relació amb els objectius inicials, aquests s'han assolit satisfactòriament i han permès desenvolupar un nou aprenentatge pedagògic sobre l'espai públic, tant a l'Ajuntament com a la ciutadania. Els impactes territorials i socials han confluït en una pràctica que va més enllà de la planificació, implicant i integrant el màxim d'agents en el disseny i implementació. És destacable la dimensió relacional en la mesura que s'han originat noves relacions entre entitats i ciutadans molt propers territorialment però possiblement desconeguts entre ells. D'aquesta manera, s'ha impulsat una nova etapa en la convivència social a través dels espais urbans compartits.

- La incorporació de la participació directa i indirecta com a part essencial de la manera de treballar de l'equip professional contractat: incorporació directa de les aportacions i sensibilitat front les vivències de la gent.
- Qualitat de materials de treball i forma de presentar la informació (fotomuntatges, infografia, etc.). Adaptació de conceptes urbanístics a llenguatge entenedor.
- Implicació de l'equip en comunicació i convocatòries. El propi equip estableix relacions amb els diferents actors. La comunicació transparent ha estat present en tot el procés.
- Qualitat de la diagnosi. L'anàlisi es basa molt en com les persones utilitzen i viuen la plaça. La diagnosi surt d'aquesta vivència.
- Procés ampli de participació i construcció de propostes: s'han habilitat molts mecanismes de participació i s'han tingut contactes amb molts agents. En general les entitats i el veïnat ha estat molt receptiu.
- Diferent pes de les opinions segons l'ús major o menor de la plaça. S'ha tingut en compte la vinculació de les entitats i el veïnat amb la plaça a l'hora de valorar les propostes.
- Capacitat per arribar a consensos integrant diferents necessitats. A partir d'una diagnosi consensuada s'ha pogut arribar a propostes consensuades.
- Relacions creades. S'han creat noves relacions entre entitats, veïnat, tècnics i professionals i responsables polítics.
- Bona adaptació entre l'equip extern i l'ajuntament. Hi ha hagut bona voluntat política i tècnica per tirar endavant el projecte.
- Oportunitat per treballar transversalment entre diferents àrees i departaments de l'Ajuntament: àrea de Territori, departament de participació, Oficina del barri.
- Combinació d'estratègies de disseny, planificació (pla mobilitat) i gestió (patis oberts, mural...).
- Qualitat de les propostes i del resultat final. Sense aquest procés de diagnosi el resultat hagués estat, segur, un altre i no s'hagués adaptat tant a les necessitats.

- Pel que fa a Montornès Nord, la dificultat en la definició de l'encàrrec: en un inici s'havien de treballar quatre espais públics separats i després es van mirar de connectar. Aquest fet i la complexitat del barri va fer que hi hagués més dificultats per identificar com i amb qui treballar. En certa manera, va fallar la planificació de tempos i fases i els documents finals tenen menys nivell de concreció que els de la plaça Joan Miró.
- Dificultats en incorporar la visió dels diferents departaments municipals implicats des de l'inici.
- Certa confusió entre què és i qui és Pla Estel Montornès: el nom del projecte coincideix amb el nom de l'equip i de la proposta metodològica de TESEU SLP.

- Millorar la definició de l'encàrrec i el disseny i la planificació inicial.
- Incorporar la visió dels diferents departaments municipals implicats des de l'inici.
- Aclarir millor en què consisteix el Pla Estel Montornès, qui el gestiona i com ho fa.

La pràctica és prou interessant com per a ser replicada en altres àmbits i/o municipis. Tot allò que integri la ciutadania i faci que aquesta se senti part de la presa de decisions d'allà on viu i conviu és una senyal de bona salut del govern municipal. Partir de diagnosis compartides ajuda a prendre millors decisions i incorporar els diferents agents implicats suposa que ens adaptem a totes les necessitats.

Hi ha moltes experiències d'urbanisme participatiu arreu, i en aquest camp Pla Estel Montornès és una bona pràctica per molts motius: la qualitat del procés, la implicació de l'equip tècnic, la combinació de mecanismes de participació, la qualitat dels materials utilitzats, la manera de concebre l'espai públic de forma transversal i la incorporació de la participació més enllà de les fases de consulta.