L'augment de l'esperança de vida de la població està propiciant un canvi demogràfic cap a un envelliment de la població. A Santa Coloma de Gramenet les dades estadístiques corresponents a l'any 2013 reflectien que el 19,32% de la població eren majors de 65 anys. Aquest canvi demogràfic conjuntament amb l'actual i difícil context social ha creat un nou escenari familiar i social on el rol del familiar cuidador/a s'ha convertit en una figura imprescindible a la vida de les persones dependents. És en aquesta realitat on es desenvolupa aquest projecte.

D'altra banda el municipi tenia tallers adreçats als cuidadors familiars però orientats a fer millorar les cures de les persones dependents. Aquest projecte, tot i que inclou aquesta part, persegueix com a objectiu principal la cura del cuidador familiar.

Molts estudis realitzats a les persones grans on es pregunta on volen viure indiquen de manera rotunda que prefereixen viure a casa seva amb els seus familiars, per tant és important trobar maneres de facilitar la permanència a casa el major temps possible.

Població: adreçat a familiars cuidadors/es de persones grans, dependents o amb diversitat funcional que duen a terme les tasques i responsabilitats de la cura d'aquestes persones sense una formació professional prèvia en aquest àmbit. Directament el nombre estimat és de 1.100 persones e indirectament al voltant de 3.000 persones que són les que tenen valoració de dependència en grau II o III.

Territori: els sis districtes municipals que composen la ciutat de Santa Coloma de Gramenet.

La pràctica va formar part del "Pla d'Atenció a Persones Vulnerables per raó d'edat i/o diversitat funcional" dins del PLIS. Es va portar a terme mitjançant una intervenció integral, tenint en compte tots els factors i elements que rodegen i influeixen en aquesta situació.

Els altres projectes que formaven part d'aquest "Pla d'Atenció a Persones Vulnerables per raó d'edat i/o diversitat funcional" i amb els que estava vinculada al programa: “Millor en Companyia” i “ Posem a punt la teva llar” des dels quals s'intervenien de forma coordinada i per donar una major cobertura a les persones que formaven part d'aquesta pràctica.

Les actuacions que es portaven a terme des del projecte “Millor en Companyia” eren una sèrie d'acompanyaments a la persona dependent, al seu propi domicili o per passejar, amb l'objectiu de donar al seu familiar cuidador/a temps lliure de descàrrega de les seves tasques.

El projecte “Posem a punt la teva llar” consistia en eliminar possibles barreres arquitectòniques i adequar la llar, per facilitar l'atenció d'aquestes persones dependents.

El projecte “Al costat de qui Cuida” recull les sol·licituds d'intervenció de les treballadores socials municipals (ODAV), de les Àrees Bàsiques de la Salut (ABS) i de Centres Hospitalaris (l'Esperit Sant).

- Fase de valoració inicial:

La Treballadora Social encarregada del projecte realitza una visita domiciliària per tal de tenir un primer contacte amb la família i conèixer les necessitats que té el familiar de la persona dependent envers la seva tasca de cuidador/a. En aquesta visita es mesura el grau de suport i assessorament necessari utilitzant un qüestionari creat específicament per aquest programa. En aquest qüestionari queda registrat els ítems concrets que es treballaran a les següents etapes de l'actuació. S'observa i detalla les característiques de l'habitatge per tal de valorar la necessitat d'una adequació de l'espai perquè sigui més fàcil la mobilitat de la persona dependent i facilitar les tasques de la persona cuidadora. Per últim, es passa al cuidador l'Escala de Zarit que mesura el grau de Sobrecàrrega del Cuidador.

- Fase d'observació:

Després de la valoració inicial, si s'ha detectat una necessitat real del programa i es confirmen els aspectes a treballar, la tècnica sociosanitària realitza unes sessions d'observacions dels ítems registrats (pautes d'higiene, organització de medicació, pautes per moure a l'usuari/a, ajuts tècnics, etc.) al propi domicili. Aquestes sessions d'observacions es poden fer en diferents dies i horaris ja que es respecta la rutina de la persona dependent. Per exemple, si s'aixeca a una hora determinada, si es realitza la higiene a mig matí, etc. L'objectiu d'aquestes sessions és comprovar el grau de coneixement del cuidador/a i determinar quines seran les accions concretes d'assessorament que durà a terme.

- Fase d'assessorament:

Com a resultat de l'anterior fase es determina un nombre d'accions d'assessorament on la tècnica sociosanitària realitza i ensenya al cuidador/a una millor execució de les seves tasques, sempre tenint en compte els recursos dels que disposen al domicili i les necessitats específiques de la persona dependent. Durant aquesta fase, també es pot realitzar un assessorament en ajuts tècnics i adequació de l'espai, fins i tot pot haver-hi sessions d'acompanyament al cuidador/a per facilitar que la compra d'ajuts tècnics sigui més senzilla i adaptada a les seves necessitats i recursos.

- Fase de seguiment:

Un cop finalitzada la fase d'assessorament la tècnica sociosanitària realitza una visita de seguiment per tal de comprovar l'assoliment de tots els aprenentatges rebuts per part del familiar cuidador/a. En el cas de que hagi hagut un bon assoliment, es donaria per finalitzada l'actuació, un cop passat de nou el Test Zarit de Sobrecàrrega del cuidador.

-

El projecte ha estat 100% finançat amb fons municipals.

Personal Municipal:

- 1 Treballadora Social.

- 1 responsable del Pla d'Ocupació Local.

Treballadors del Pla d'ocupació local:

- 2 tècniques sociosanitàries.

- 2 coordinadora i administrativa.

- 1 treballadora familiar.

El projecte Al Costat de qui Cuida ha tingut els següents materials específics per a les seves actuacions:

- Díptic informatiu sobre pautes per a la cura de persones dependents.

- Documentació: documentació pròpia creada per l'execució, el seguiment i l'avaluació de les intervencions, Test de Zarit de Sobrecàrrega del Cuidador/a.

- Ajuts tècnics: cadira de dutxa, de banyera i agafadors per l'assessorament en ajuts tècnics.

Es van utilitzar instal·lacions i serveis de la població (Centres Cívics, Ortopèdies, CEMFIS, etc..). En aquells casos que requerien un major assessorament sobre adaptacions de l'habitatge o comunitat de veïns es derivaven a Sírius (Departament de Benestar Social i Família).

Els principals productes del projecte són:

- Assessorament en matèria d'ajuts tècnics o adaptacions de l'espai: Són molt importants i bàsiques per a facilitar les cures necessàries. Es valora molt positivament poder disposar de suport per triar els proveïdors quan s'han de comprar materials, i poder gaudir de l'acompanyament d'un especialista en el moment de la compra, instal·lació i pràctica dels materials adquirits.

- Acompanyaments per descans dels cuidador/a: Les persones cuidadores es troben sovint aïllades i sobrecarregades i el risc de claudicació és molt. Valoren molt positivament poder disposar de temps per descansar i recuperar relacions socials abandonades, tenir un espai d'oci i esbarjo o simplement sentir que poden despreocupar-se de la persones dependent durant una estona.

Igualment, es realitzen visites a domicili de valoració de necessitats, visites d'observació, i visites de seguiment.

D'altra banda, s'ha signat un conveni de col·laboració amb una entitat de la ciutat que ofereix el suport d'un terapeuta ocupacional al projecte.

Sessions de presentació per professionals i recursos de la ciutat que tenen relació directa amb el col·lectiu al que anava adreçat el projecte (ABS, Hospitals, serveis municipals, etc.).

Edició en el full Informatiu de l'Ajuntament.

Ha estat reconegut com a Bona Pràctica pel Departament de Bestestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.

L'impacte produït ha estat a diferents nivells, directes i indirectes. Els tipus d'actuacions que es van realitzar beneficia directament als cuidadors/es que reben l'assessorament, formació i suport per a millorar la seves tasques com a cuidadors/es i l'acceptació d'aquest nou rol.

Per altra banda estarien els beneficiaris indirectes que serien les pròpies persones dependents.

Per últim, l'impacte a nivell comunitari o municipal, com un nou recurs que pot utilitzar qualsevol professional de la població on es va portar a terme i que treballi amb aquest col·lectiu.

Els objectius inicials s'han assolit en els casos que es van intervenir, ja que en tots en tots els casos es va produir una millora de la situació encara que a diferents nivells o intensitat.

En relació als objectius específics es van assolir tots els relacionats amb els assessoraments, facilitar un temps pel cuidador i en menor intensitat els relacionats amb l'avaluació de sobrecàrrega del cuidador ja que l'instrument utilitzat s'hauria de revisar i adequar-lo més a l'objectiu.

Ha rebut en general una bona acceptació per part dels cuidadors/es. Aquests prenen consciència de la importància de la seva tasca i de la importància vital de la seva autocura per tirar-la endavant.

Un dels punts forts de la pràctica és que es contempla la figura del cuidador com l'element clau en la cura de les persones dependents i la importància que té el seu benestar perquè pugui exercir aquest rol.

A diferència d'altres projectes aquesta intervenció es realitzava en el domicili de les persones sobre les que s'intervenia.

Per un costat, tot i que es va considerar molt important els acompanyaments per descans del cuidador/a, però el temps que es dedicava a cada cas era insuficient i no se li va poder donar continuïtat.

D'altra banda, l'escala que valorava l'índex de sobrecàrrega del cuidador/a no es va adequar totalment al col·lectiu amb el que es treballava i s'hauria de revisar.

Seria important donar més visibilitat i difusió al programa entre els diferents professionals i serveis que estiguin implicats amb aquest col·lectiu.

Com ja s'ha fet referència en el punt anterior les hores de descans del cuidador van ser insuficients, així doncs s'haurien d'ampliar aquestes hores i intentar portar a terme activitats en grup.

Una altra millora hauria de ser la implementació de noves escales de mesures que reflectessin la situació del cuidador i la possible millora.

Aquest projecte és transferible a altres municipis, ja que es tracta d'una problemàtica generalitzada. Es pot realitzar amb recursos i professionals municipals.

Igualment, es podria aplicar en qualsevol àmbit que existeixi la figura del cuidador, fins i tot, amb matisos diferenciadors. Encara que es pugui ser cuidador de persones dependents, no és lo mateix de persones grans que de nens que puguin patir alguna discapacitat.